EL TEMA: LOCALITZACIÓ I ENUNCIACIÓ

 Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:

  * L’altruisme             * Les reivindicacions laborals      *El desig d'una mort que
  * El colonialisme      * El deler de viure                            conhorte del patiment
  * La Guerra Civil      * La lluita per la llibertat                de viure

La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
            No                                                Sí
   * La discriminació              * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
                                                   criminació dels discapacitats
   * L’amor                                * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
                                                   sional

En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.

COMIAT FINAL

Estimat alumnat de segon de batxillerat:
Després d'aquest final de curs tan accidentat no voldria deixar passar l'oportunitat de poder compartir unes paraules i reflexions amb vosaltres a través d'aquest canal, ja que no pot ser físicament.
En primer lloc vull desitjar tota la sort a l'alumnat que es presenta la propera setmana a les proves PAU. Per desgràcia enguany no us hi podré acompanyar perquè les circumstàncies són extraordinàries però vull que sapigueu que us tindré en tot moment en la ment i us envie tots els meus millors desitjos. Encara que aquest últim trimestre no hem pogut practicar respiració ni meditació us recomane que davant el primer símptoma de nerviosisme utilitzeu qualsevol de les tècniques respiratòries conscients que hem treballat i que us assegure que us ajudaran a centrar-vos i a tallar qualsevol inici d'ansietat.
Als que s'han de presentar a les proves extraordinàries us desitge molts ànims i paciència i disciplina per remuntar els resultats anteriors.
Em sap molt greu que ens hàgem de separar així, sense les abraçades, les paraules, els besos, les llàgrimes, els rituals de tancament i adéu abans d'encetar una nova etapa. No us oblideu de passar a saludar-nos en el proper curs i si les circumstàncies ho permeten en un futur proper esperem poder fer la festa i el comiat que se'ns ha quedat en el cor.
Us desitge tot el millor per al vostre futur i us deixe només un consell: dediqueu un xicotet moment cada dia a estar en silenci, amb vosaltres mateixos, per escoltar el vostre cor i la vostra ànima. Seran els guies que us duran a un port segur, però només podem escoltar-los en la calma i el silenci. Us estime molt a tots i totes. SAT NAM!!!

ADÉU

Estimats alumnes, finalment hem arribat al final del vostre trajecte en el nostre institut. Sembla que fou ahir quan començàreu un curs ple d'esperances i pors, preparant ja les ales per volar lluny i començar cadascú el seu destí. Després de huit mesos d'esforços, treball, disgustos, rises, moments d'angoixa però també d'alegria i compenetració, per fi hem arribat al final. He de comunicar-voss que per a mi és sempre un privilegi i un honor compartir les vostres vides i ser testimoni dels vostres avanços i procés de maduració. Gràcies per deixar-me estar present en eixos moments i tractar-me sempre amb respecte i estima, a vegades com una mestra o una guia, a vegades com una amiga... No us oblidaré mai i sempre tindreu un lloc en el meu cor perquè hi ha moments viscuts amb vosaltres que em fan sentir privilegiada per poder exercir aquesta professió.
Només us desitge bona barca i bon vent per navegar per les proceloses aigües de la vida que ara inicieu. Recordeu per al futur moltes de les experiències que hem compartit en classe: la importància de ser agraïts, trobar allò en què podem servir els altres, compartir i, sobretot, dedicar un xicotet espai en les nostres vides per a la calma i el silenci, per poder retrobar-nos sempre.Espere que la vostra vida estiga plena d'Ítaques, com en el poema de Konstantin Kavafis,  i recordeu que el plaer no es troba en l'arribada a la destinació sinó en el viatge en si. Segurament trobareu tempestes en el vostre viatge vital, però les dificultats us faran créixer i sobretot no us oblideu de RESPIRAR. Recordeu sempre que la respiració calmarà la vostra ment i us connectarà amb la vostra essència. Parafrasejant el famós vers de J.V. Foix que dóna títol al nostre bloc "És quan RESPIRO que hi veig clar". SAT NAM!
Us desitge a tots que passeu un meravellós estiu, ple d'aventures, de viatges, de coneixences i esperances. I també de bicicletes, com en la cançó que us deixe dels Blaumut.


Ací teniu la meravellosa versió que Lluís Llach va fer del poema de Kostantin Kavafis. I

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de co

COMIAT

Estimats alumnat de segon de batxillerat,
Encara que semble mentida ja hem arribat a final de curs i ha arribat el moment de separar-nos definitivament en la majoria dels casos. Sembla que fou ahir que començàvem el curs i véiem per davant un temps que semblava que no s'acabaria mai, però per fi heu arribat al final d'aquesta etapa educativa i la majoria de vosaltres ja està preparat per a volar lluny d'ací, en un món ja adult.
És una sensació agredolça per a tots: per una banda està la vostra il·lusió per eixir al món i començar a seguir la vostra vocació, per l'altra, deixeu de ser els nostres xiquets i xiquetes, vosaltres deixeu el vostre món conegut, segur, la vostra casa, i voleu fora.
No tinc molts consells a donar-vos, tan sols alguns suggeriments de vida: sigueu honestos amb vosaltres mateixos i amb els altres, responsabilitzeu-vos sempre de les vostres accions per tal de tenir el poder de canviar-les si cal, procureu eixir de la zona de comfort, de la zona segura, perquè és la manera de tenir una vida plena i intensa; aprofiteu i gaudiu molt de totes les experiències positives que trobeu i apreneu molt d'aquelles dures, i sobretot, sobretot, dediqueu-vos tots els dies una mica de temps a vosaltres mateixos, al vostre esperit, a les vostres emocions, a la vostra respiració...
Per últim, voldria demanar-vos disculpes per no haver estat enguany al 100%. Problemes familiars greus m'han fet faltar més del que és habitual en mi i no poder dedicar-me al blog i a l'assignatura tal com m'hauria agradat. També us agraïsc molt que hàgeu estat allí: arribar moltes vegades de l'hospitat i veure les vostres cares joves, alegres, sentir la vostra energia adolescent, m'ha reconciliat amb la vida i m'ha recarregat d'energia. Gràcies per estar ahí.
Us desitge el millor dels viatges vitals i ací em teniu per al que desitgeu.

COMIAT

Estimats alumnes, finalment hem arribat al final del vostre trajecte en el nostre institut. Sembla que fou ahir quan començàreu un curs ple d'esperances i pors, preparant ja les ales per volar lluny i començar cadascú el seu destí. Després de huit mesos d'esforços, treball, disgustos, rises, moments d'angoixa però també d'alegria i compenetració, per fi hem arribat al final. He de comunicar-voss que per a mi és sempre un privilegi i un honor compartir les vostres vides i ser testimoni dels vostres avanços i procés de maduració. Gràcies per deixar-me estar present en eixos moments i tractar-me sempre amb respecte i estima, a vegades com una mestra o una guia, a vegades com una amiga... No us oblidaré mai i sempre tindreu un lloc en el meu cor perquè hi ha moments viscuts amb vosaltres que em fan sentir privilegiada per poder exercir aquesta professió.
Només us desitge bona barca i bon vent per navegar per les proceloses aigües de la vida que ara inicieu. Recordeu per al futur moltes de les experiències que hem compartit en classe: la importància de ser agraïts, trobar allò en què podem servir els altres, compartir i, sobretot, dedicar un xicotet espai en les nostres vides per a la calma i el silenci, per poder retrobar-nos sempre.Espere que la vostra vida estiga plena d'Ítaques, com en el poema de Konstantin Kavafis,  i recordeu que el plaer no es troba en l'arribada a la destinació sinó en el viatge en si. Segurament trobareu tempestes en el vostre viatge vital, però les dificultats us faran créixer i sobretot no us oblideu de RESPIRAR. Recordeu sempre que la respiració calmarà la vostra ment i us connectarà amb la vostra essència. Parafrasejant el famós vers de J.V. Foix que dóna títol al nostre bloc "És quan RESPIRO que hi veig clar". SAT NAM!
Us desitge a tots que passeu un meravellós estiu, ple d'aventures, de viatges, de coneixences i esperances. I també de bicicletes, com en la cançó que us deixe dels Blaumut.

COMIAT

Com diu la cançó de La banda del panda: "Ara que ja sembla que tot s'acaba...". No ho sembla, el curs ja s'acaba i partireu per conéixer nous espais i noves gents. Esperem que el viatge cap a la vostra maduresa siga de profit. Bon viatge i bona mar!!
Us deixem amb l'alegria de la rumba L'última nit de La banda del panda i la meravellosa Ítaca, versió cantada que féu Lluís Llach sobre el poema de Konstantín Kavafis. Espere que la vostra vida estiga plena d'Ítaques i recordeu que el plaer no es troba en l'arribada a la destinació sinó en el viatge en si. Segurament trobareu tempestes en el vostre viatge vital, però les dificultats us faran créixer i sobretot no us oblideu de RESPIRAR. Recordeu sempre que la respiració calmarà la vostra ment i us connectarà amb la vostra essència. Parafrasejant el famós vers de J.V. Foix que dóna títol al nostre bloc "És quan respiro que hi veig clar". Sat nam!





I

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.