COMPRENSIÓ DEL TEXT: MODEL DE RESPOSTA

1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text. 
El tema és el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim. Ha de ser un enunciat breu que condense el contingut del text.
*Després de formular una proposta de tema, planteja't si realment es correspon amb l'assumpte principal del text.
*Intenta expressar-lo en un sintagma nominal.
A l'hora de comentar l'estructura del text explicita la idea o idees principals de cada text. Això t'ajudarà a l'hora de fer un bon resum.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. Resumir consisteix a reduir. Es tracta d'aconseguir reproduir fidelment el contingut del text.
*Planteja't quina informació és essencial i quina és accessòria.
*No copies literalment.
*Evita les expressions pròpies de l'estil de l'autor.
*Evita fer citacions al text.
*Evita les marques de modalització pròpies (el teu text-resum ha de ser objectiu respecte del que diu el text-mare). Per tant, la veu (el locutor) del resum ha de ser externa; 3a persona.
*Evita les redundàncies del tipus “el text diu...”, l'autor diu...”
3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. Es tracta d'identificar i de justificar amb exemples, el tipus de text. Cal dir que hi ha moltes maneres d’organitzar un text i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar en la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:
Expositius (introducció, desenvolupament o explicació i conclusió). Exemples: Diccionaris, conferències…  
Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: Articles d’opinió, columna periodística, ressenya crítica, assaig…
Narratius (literaris: introducció o plantejament, nus i desenllaç; periodístics: piràmide invertida). Exemple: literaris (conte, novel·la, rondalla), no literaris (notícia, crònica, reportatge).
Descriptius (de les característiques generals a les específiques, de dalt a baix…). Exemple: Descripcions de personatges, d’ambients, d’estris, d’escenaris…
Instructius (apartats, capítols, passos a seguir). Exemple: receptes de cuina, regles d’un joc… Predictius (diferents formes segons els textos: horòscops, prediccions meteorològiques…)
* Recorda que pots trobar textos que no s'ajusten només a un tipus de text, de fet és el més habitual.
4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors coneguts. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
Pel que fa la varietat geogràfica, podràs trobar alguna d'aquestes característiques: MORFOLOGIA Plurals antics: hòmens, jóvens (occidental) Plurals evolucionats: homes, joves (oriental); Possessius femenins amb vocal -u-: meua, teua, seues, ... (occidental); possessius femenins amb -v-: meva, teva, seves, ... (oriental) Díctic espacial ací (occidental); díctic espacial aquí (oriental) 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante (occidental); 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o (-u)/-i o sense terminació : canto(u)/canti, cant (oriental); Increment incoatiu verbal en -ix: servix (occidental); Increment incoatiu en -eix: serveix(oriental); Subjuntius en -i : Present: miri, vinguin (oriental) Imperfet: tinguessin (oriental). LÈXIC Lèxic propi: espill, xic, granera, poal, arena, melic, eixir (occidental) Lèxic propi: mirall, noia, escombra, galleda, sorra, llombrígol, sortir (oriental).
* Recorda que hi ha algunes característiques més fiables que altres, les més fiables són les de morfologia verbal, els possessius femenins i alguna de lèxic (eixir: occidental).
5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
 Es tracta d'identificar els recursos estilístics: metàfora, comparació, metonímia, hipèrbole, ... Així com els recursos tipogràfics: tipus de lletra diferent (per exemple la cursiva), cometes, ... Els recursos tipogràfics poden indicar ironia, matisos de significat, canvi de registre o de codi, títol d'algun article, discurs reportat en estil directe, ...
6. Identifica les veus del discurs.
El locutor és la veu que condueix el text. Si el text és narratiu se'n sol dir narrador (pot ser narrador intern: si participa de l'acció del text; narrador extern: si no participa de l'acció del text). Si el text és argumentatiu el locutor sol ser una veu en primera persona identificable amb l'autor. I si fóra un text poètic es tractaria d'una veu lírica o jo poètic. Si el locutor s'adreça a algú (receptor dins del text) i les marques lingüístiques apareixen en el tex, aquell a qui s'adreça és l'al·locutari. A més a més, de vegades apareixen al text altres veus diferents de la del locutor; aquestes altres veus són els enunciadors. (El discurs dels enunciadors pot ser intercalat de manera directa: es reprodueixen les paraules literalment; o de manera indirecta: el locutor modifica l'enunciat.)
El text pot fer referència a altres textos (cançons, refranys, ...) del coneixement compartit; és el recurs de la intertextualitat. S'entén la intertextualitat com la relació (explícita o no) entre diferents textos que s'activa en el lector (model) perquè és reconeguda per ell. Es pot tractar d'una paròdia o una versió (d'una obra coneguda); imitació de l'estil o de l'argument entre textos; inclusió d'un text conegut (una cançó, un refrany, un eslògan, ...); etc.
* Recorda que en el discurs (dins del text) no poden haver-hi persones. Per tant, podem parlar de personatges, locutor, veu narrativa o narrador, jo poètic; però no, d'escriptor, poeta, autor, etc. (quan estigues referint-te al text).
* Recorda per tant, que el narrador no és mai l'autor del text.
7. Identifica i justifica les marques de modalització del text. La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament parlem d'un discurs subjectiu. Un text modalitzat, doncs, mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte d'allò que diu.

MORFOLOGIA DELS PRONOMS FEBLES

Ací teniu uns apunts per recordar la morfologia dels pronoms febles.

PROGRAMACIÓ SEGONA AVALUACIÓ

En aquesta segona avaluació ens centrarem en els següents punts del Comentari de text:
 1) Comprensió del text
- Reforçarem la identificació del registre i la varietat geogràfica.
- Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text.
- Identificació de les veus del discurs.

 2) Anàlisi lingüística del text 
- Pronoms febles i pronoms relatius.
- Anàlisi sintàctica d'oracions

 3) Expressió i reflexió crítica 
- Lecutra i estudi d'una selecció de poemes de V. A. Estellés i assajos de Joan Fuster.
- Pràctica de reflexions crítiques.

També dedicarem un temps a qüestions bàsiques de sociolingüística i en farem un examen tipus test.

FRASE DE LA SETMANA

"Li pregunten a Ramana Maharshi: Com podem tractar els altres?

El savi respon: No hi ha els altres".

MEDITACIÓ PER A LA CONCENTRACIÓ

Hakini mudra és el mudra de concentració. Moltes vegades fem aquest gest sense adonar-nos-en. El seu propòsit és millorar la concentració i l'atenció plena. Inconscientment, podem fer-lo per centrar-nos, eixir d'un estat d'agitació o simplement centrar-nos en una tasca o idea, revitalitzant la nostra activitat cerebral. Hakini mudra es pot practicar sempre que vulgues.

Si vols recordar alguna cosa o recuperar el fil d'un assumpte, uneix les puntes dels dits, eleva els ulls, posa la punta de la llengua en el paladar quan s'inspira i deixa que torn a caure quan s'expira; fer un parell de moviments respiratoris, i recordaràs immediatament el que vols.

Aquest mudra també serà útil si has de concentrar-se en alguna cosa durant molt de temps, cal que tingues bones idees o vols retenir el que llegeixes. Hakini mudra pot fer miracles reals i sempre l'hauries de tenir en compte per practicar-lo en un moment de necessitat.

Aquesta posició dels dits ha estat profundament estudiada pels científics, i s'ha demostrat que estimula el treball conjunt dels dos hemisferis del cervell, el dret i l'esquerre. Actualment també es recomana en els cursos de formació i gestió de memòria. Obri l'accés a l'hemisferi dret del cervell on també s'emmagatzema la memòria. La seua pràctica millora la respiració, aprofundint-la, beneficiant així el cervell.

Beneficis del Haniki mudra:
-Estimula l'activitat cerebral, és molt beneficiós per al cervell hiperactiu.

– ajuda a millorar la concentració i l'atenció conscient.

– promou l'activitat equilibrada dels dos hemisferis, dreta i esquerra, del nostre cervell que crea una sensació de calma i permet un pensament clar, intuïtiu i savi.

– ajuda a centrar-s'hi i aclarir la ment, aclareix la nostra confusió i purifica els nostres pensaments i sentiments.

– ens ajuda a aprofundir en la respiració, regenerant l'energia dels nostres pulmons i oxigenant el nostre cervell, el que resulta en un millor funcionament de tot el nostre cos.

– enforteix la memòria i prevé la pèrdua de memòria.

RESPIRAR PEL NAS T'ALLARGARÀ LA VIDA

Interessant article de la revista de benestar del diari El Mundo. S'hi explica per què és tan important respirar pel nas de manera profunda.
Respirar pel nas allargarà la teua vida

També està molt interessant sobre els beneficis de respirar pel nas
Beneficis de respirar pel nas

RESPIRACIÓ DE LA SETMANA: NADI SHODANA PRANAYAMA

NADI SHODHANA

Encara que sovint s'inclou aquesta tècnica entre els PRANAYAMA, ja que constitueix la base per a molts dels exercicis de control del PRANA o energia vital, es pot considerar també un SHATKARMA, ja que, en realitat es tracta d'una tècnica de purificació de l'organisme.
En concret, consisteix a purificar (SHODHANA significa neteja o purificació) els NADI, que són els canals per on flueix l'energia al nostre cos.

TÈCNICA
Bàsicament consisteix a respirar de forma alterna, per una fossa nasal i per l'altra . Per a això es tapa, sense exercir pressió, la fossa nasal que roman passiva amb un o amb dos dits. Se sol utilitzar NASAGRA Mudra: col·locant els dits índex i mig a l'entrecella es podrà tapar amb el dit polze una fossa nasal (la dreta si fem servir la mà dreta) i amb l'anular l'altra, alternativament. De manera que una volta de l'exercici en la seva forma més senzilla consisteix a:
Inspirar per la fossa nasal esquerra, tapant suaument la fossa nasal dreta.
Expirar per la fossa nasal dreta, tapant suaument l'esquerra.
Inspirar per la fossa nasal dreta.
Expirar per la fossa nasal esquerra, tapant de nou la dreta.
Se sol començar a practicar realitzant deu voltes i després es va augmentant fins vint o més, permetent que el ritme respiratori sigui cada vegada més pausat, comptant el temps que dediquem a la inspiració ia l'expiració i poc a poc anar augmentant-lo. A més, és comú afegir retencions de l'aire, tant a pulmó ple com a pulmó buit, amb alguns Bandha o claus energètiques, per incrementar els efectes de l'exercici quan ja es té una certa pràctica.

                                                               Imatge extreta de http://yogavidyard.wordpress.com 

BENEFICIS

- Incrementa l'absorció de l'oxigen i del PRANA, estimulant al seu torn l'eliminació del diòxid de carboni i de les impureses del cos.
- Ventilació completa dels pulmons.
- Purificació de la sang.
- Regulació del ritme cardíac.
- Enforteix i estabilitza el sistema nerviós, tant el simpàtic com el parasimpàtic.
- Equilibra l'activitat dels dos hemisferis cerebrals i dels NADI ANADA i Pingala.
- Dissolució de bloquejos energètics a través de la regulació de la circulació prànica.
- Redueix l'ansietat i l'estrès.
- Indueix als estats d'interiorització, concentració i meditació.
- Si es practica amb Bandha o Kumbhaka, s'afegeixen els beneficis d'aquests.
                                                       
                                                                 Font; yoga-mar.blogspot.com.es



Ací teniu l'accés al Japji sahib de Kike Tarrasó (música que hem escoltat a classe per la medi