EL TEMA: LOCALITZACIÓ I ENUNCIACIÓ

 Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:

  * L’altruisme             * Les reivindicacions laborals      *El desig d'una mort que
  * El colonialisme      * El deler de viure                            conhorte del patiment
  * La Guerra Civil      * La lluita per la llibertat                de viure

La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
            No                                                Sí
   * La discriminació              * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
                                                   criminació dels discapacitats
   * L’amor                                * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
                                                   sional

En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.

TIPOLOGIA TEXTUAL: ESTRUCTURA INTERNA DELS TEXTOS

PARTS BÀSIQUES DEL TEXT: Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals segons la seua forma:

1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional

 1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió

 2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.

Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.

 3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç

4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.

5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.

BENVINGUDA CURS 2024-2025

 Benvingut, estimat alumnat de segon de batxillerat del curs 2024-2025. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.

Enguany a l'igual que el curs passat el departament de Valencià funcionarà 

 amb llibre de text combinant-lo amb el material de l'assignatura Valencià: llengua i literatura que ja està organitzat en format de bloc i a través d'Aules. Us haureu d'acostumar a consultar-los habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblen interessants.
Respecte al temari, des de la Universitat de València ja se'ns ha avisat que enguany entrarà en nou model de proves EBAU i encara estem esperant que ens convoquen a una reunió per explicar-nos les principals novetats. PACIÈNCIA!!!

Per últim, però no menys important, en cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs. Sabeu que el nostre centre té un interés especial pel bienestar psicològic i emocional del nostre alumnat i encetem diferents iniciatives per tal d'conseguir un estudiantat equilibrat a nivell acadèmic, psicològic i emocional. Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració o mobilitzacions per contrarestar la gran quantitat de temps sense moure's. Cada setmana o quinzena us explicaré una tècnica de respiració o relaxació que practicarem durant uns minutets a principi de classe. Us pregue atenció i dedicació, ja que ara tenim 5 minuts menys de classe i no podem perdre'ls fent el babau. Recordeu que és una inversió de temps, no una pèrdua.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho. Això també ens ensenyarà autodisciplina, respecte pels altres i amor al silenci.

I per finalitzar aquesta presentació visualitzarem el "viatge de l'heroi" segons Joseph Campell. Estigueu molt atents perquè segur que us veureu reflectits al llarg de l'any.

HOMENATGE A LA PLAÇA DEL DIAMANT

Ací us compartisc aquest tema de Las migas retent homenatge a La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

COHESIÓ TEXTUAL: ELS CONNECTORS

 

 Ací teniu un enllaç a un document que explica els elements de cohesió del text.

També teniu aquesta pàgina amb moltíssims connectors i alguns exercicis al final per a practicar.
Exercicis de connectors editable.

RECURSOS EXPRESSIUS I TIPGRÀFICS

 

 Respecte a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i per l'altra els tipogràfics. Us poden preguntar un dels dos tipos de recursos o tots dos alhora.

Ací trobeu un enllaç amb les principals figures retòriques que es poden trobar a nivell fonètic, lexicosemàntic i morfosintàctic. També teniu aquesta presentació Genially de la professora Lola Moreno.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.

LA IMPERSONALITZACIÓ

  La informació que apareix en aquesta entrada sobre la impersonalització prové del manual Text i Gramàtica: teoria i pràctica de la competència discursiva, les autores del qual són Maria Conca, Adela Costa, M.Josep Cuenca i Gemma Lluch, que va ser publicat l'any 1998 a l'editorial Teide. Es tracta d'un manual molt útil per ampliar i practicar les nocions per al comentari que es tracten a classe.

Hi ha molts textos en els quals  no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats  i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia d'allò que diu i respecte a qui ho diu. Llavors parlem de discurs «objectiu», que es caracteritza per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més significatius de textos impersonals els trobem en textos de caràcter científic, especialitzat i divulgatiu. Les fórmules lingüístiques anomenades fórmules d’impersonalització són principalment les següents:

- Les construccions impersonals reflexes, oracions amb un subjecte genèric, que contenen el pronom es com a marca de subjecte indeterminat i apareixen sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de la mala qualitat de la sanitat pública»
- Construccions de subjecte indeterminat corresponent a hom, o amb sintagmes nominals de caràcter genèric com ara la gent, tothom, algú: «Algú podrà dir que les dones són inferiors.»
- Construccions esdevenimentals, que descriuen successos i no accions realitzades per algun subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver-hi, caldre, fer falta: «Hi va haver molta gent en el concert.»
- Construccions amb el verb semblar / parèixer: «Sembla que acabaran demà.»
Interpretació impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del plural o la 2a del singular o plural: «Truquen per telèfon». «M’han enviat els documents». «En anglés no hi ha variació de gènere». «Quan parles d'aquests  coses, t'adones de la ignorància que hi ha respecte al tema». El caràcter indeterminat pot donar-se per ignorància de l’emissor, per indiferència, perquè se’l vol ocultar intencionadament o perquè es vol fer referència a un agent global.
- Algunes construccions d’infinitiu el subjecte semàntic del qual s’interpreta com a genèric: «Parlar tots alhora fa més confusa la discussió».
- Les oracions passives produeixen un efecte paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte lògic (l’agent). Aquesta equivalència es veu clara si comprovem la relació entre les oracions passives i la impersonal següents:
La seua simpatia va ser molt apreciada (pels presents). O. Passiva.
La seua simpatia es va apreciar molt. O. Passiva reflexa.
Es va apreciar molt la seua simpatia. O. Impersonal