Una llengua no és un fet monolític ni independent, sinó que presenta variacions que depenen dels següents factors:
1. El grup social al qual es pertany (variació diastràtica)
2. El temps o època en què és usada (variació diacrònica)
3. El lloc geogràfic on és usada (variació diatòpica). La variació diatòpica estudia els dialectes geogràfics. La paraula dialecte no s’ha d’entendre de forma pejorativa, ja que és la variació de la llengua i conforma la llengua.
4. Com s’adapta el parlant a la situació de comunicació o variació diafàsica, que és la variació que estudia els registres.
El registre (formal / informal):
Els registres depenen de factors com:
- El tema o assumpte tractat (generalà més espontani / no general à especialitzat, necessita preparació prèvia i domini d’uns coneixements específics (científic, tècnic, filosòfic...). És ací on trobem els llenguatges ’especialitzats amb un lèxic on solen abundar els cultismes.
- El canal: oral, escrit o audiovisual.
- El grau de formalitat à familiaritat (receptor conegut) o distància (receptor desconegut).
- El propòsit o finalitat: allò que es vol aconseguir, cada registre tindrà una finalitat primordial.
Podem establir una gradació de registres segons el nivell de formalitat:
+ FORMAL | REGISTRES | + NORMATIU |
| Cientificotècnic |
|
| Juridicoadministratiu |
|
| (literari) |
|
| periodístic i publicitari |
|
| ESTÀNDARD |
|
| col·loquial |
|
- FORMAL | Vulgar | - NORMATIU |
ELS REGISTRES FORMALS:
1. Registre cientificotècnic:
- Propi de la docència i la investigació.
- Evita períodes llargs i complexos: amb oracions enunciatives, passives i passives reflexes.
- Requereix preparació i situacions concretes à tema específic.
- Llenguatge clar, precís, termes monosèmics, tecnicismes (paraules per a un camp o amb un significat precís), neologismes (paraules noves per a nous significats), símbols universals (1, 2, 3, +, -, %...), signes propis en algunes disciplines (per exemple, l’AFI: ε, ∫, λ ...), fórmules ( H2O, m2, m3, CO2...), notacions musicals ( ... ).
2. Registre juridicoadministratiu:
- Propi dels organismes de l’estat cap als ciutadans (sobretot) i viceversa.
- Estil rígid, fraseologia arcaica.
- Aforismes, sobretot procedents del dret romà.
- Fórmules solemnes que remarquen l’autoritat.
3. Registre literari:
- Com que usa totes les estratègies del llenguatge segons la finalitat, alguns neguen que siga un registre, ja que pot usar-los tots.
- Llenguatge polisèmic i ambigu.
4. Registre estàndard:
- Neutralitza la variació intrínseca de la llengua; és la llengua comuna, supradialectal; pretén la intercomunicació entre tots els parlants.
- És la variació superadora de les diferències geogràfiques, socials o generacionals; ara bé, com és un model de referència, és necessari que hi haja uns mitjans de comunicació que el vehiculen.
- S’adscriu a un grau mitjà de formalitat.
- Com que és el registre dels mitjans de comunicació, és el registre que s’emprarà als textos periodístics:
§ Gèneres periodístics:
§ Narratius: notícia, crònica, reportatge.
§ Argumentatius: editorial, article d’opinió, columna, carta al director, crítica.
§ Conversacionals: entrevista.
§ Predictius: meteorològic...
ELS REGISTRES INFORMALS:
5. Registre col·loquial:
- És el més bàsic. Quantitativament és el més usat ja que és el propi de les situacions quotidianes.
- Oral, espontani, poc elaborat, subjectivitat...
- Empra eufemismes (borratxera, de color, fer de ventre, invident, 3a edat...), *disfemismes ( nàpia, pàmpols, pernils, melons, pandero, morros...), diminutius i augmentatius (nuet, miqueta, animalot...), metàfores i comparacions (estar mal del perol, estar com una cabra,...)
- Les oracions s’acompanyen de sons i onomatopeies.
- Disfemismes: es distancien del tabú passant per un procés de ridiculització.
6. Registre vulgar:
- Poc elaborat. Sense eufemismes. Sovint empra la intenció ofensiva o la burla.
L’argot: En principi el terme es referia al parlar propi dels lladres francesos; hui ha passat a significar forma privada de comunicació de grups diferenciats. Per exemple: caló: cales, canguelis, xaval, gili ; argot escolar: mates, profe, catejar, cono...; modes: el prefix super- ...
