CONNECTORS

Ací teniu un enllaç per descarregar un fitxer amb informació sobre els connectors.

COHESIÓ TEXTUAL: DIXI O MECANISMES DE REFERÈNCIA GRAMATICAL

 LA DIXI PERSONAL

Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).

Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
jo+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor
jo + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
jo+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altres.
jo+ tota la comunitat : universal.

La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.

LA DIXI ESPACIAL

L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).

LA DIXI TEMPORAL

El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el l'endemà, l’any següent...

LA DIXI TEXTUAL

És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica-.

PROGRAMACIÓ 3a AVALUACIÓ

 En aquesta tercera avaluació ja entrarà per a examen tota la matèria per a l'examen global final. A continuació us pose el llistat de tot el que entra en dos colors: en negre la matèria ja donada anteriorment i en verd la matèria nova d'aquesta última avaluació.

1. COMPRENSIÓ DEL TEXT.

1. Tema i estructura.

2. Resum.

3.  Identificació i justificació de la tipología textual.

4. Identificació i justificació del registre (formal/informal) i del dialecte (varietat geogràfica).

5. Identifica recursos expressius (figures retòriques) o tipogràfics.

6. Veus del discurs.

7. Identificar les marques de modalització i impersonalització.

8. La dixi.

2. ANÀLISI LINGÜÍSTICA

1. Fonètica: vocals obertes i tancades, consonants sordes i sonores, enllaços fonètics (sonoritzacions/ensordiments, elisió o manteniment de vocals).

2. Lèxic i semàntica: definir o donar sinònims, antònims, hiperònims, hipònims...

3. Mecanismes gramaticals de referencia: pronoms febles, pronoms relatius.

4. Sintaxi: identificació de funcions sintàctiques, oracions coordinades i subordinades adjectives.

5 Morfología verbal (determinar temps, mode, persona... d'un verb o alterar les referencies temporals d'un fragment).

6. Sintaxi: oracions subordinades sustantives i adverbials.

7. Connectors.

3. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA

1. El teatre des de 1939 fins a l'actualitat. L'obra teatral de Rodolf Sirera. El verí del teatre.

2. Redacció d'una reflexió crítica o un text de creació pròpia a partir del text del comentari.

LA IMPERSONALITZACIÓ

 La informació que apareix en aquesta entrada sobre la impersonalització prové del manual Text i Gramàtica: teoria i pràctica de la competència discursiva, les autores del qual són Maria Conca, Adela Costa, M.Josep Cuenca i Gemma Lluch, que va ser publicat l'any 1998 a l'editorial Teide. Es tracta d'un manual molt útil per ampliar i practicar les nocions per al comentari que es tracten a classe.

Hi ha molts textos en els quals  no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats  i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia d'allò que diu i respecte a qui ho diu. Llavors parlem de discurs «objectiu», que es caracteritza per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més significatius de textos impersonals els trobem en textos de caràcter científic, especialitzat i divulgatiu. Les fórmules lingüístiques anomenades fórmules d’impersonalització són principalment les següents:

- Les construccions impersonals reflexes, oracions amb un subjecte genèric, que contenen el pronom es com a marca de subjecte indeterminat i apareixen sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de la mala qualitat de la sanitat pública»
- Construccions de subjecte indeterminat corresponent a hom, o amb sintagmes nominals de caràcter genèric com ara la gent, tothom, algú: «Algú podrà dir que les dones són inferiors.»
- Construccions esdevenimentals, que descriuen successos i no accions realitzades per algun subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver-hi, caldre, fer falta: «Hi va haver molta gent en el concert.»
- Construccions amb el verb semblar / parèixer: «Sembla que acabaran demà.»
Interpretació impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del plural o la 2a del singular o plural: «Truquen per telèfon». «M’han enviat els documents». «En anglés no hi ha variació de gènere». «Quan parles d'aquests  coses, t'adones de la ignorància que hi ha respecte al tema». El caràcter indeterminat pot donar-se per ignorància de l’emissor, per indiferència, perquè se’l vol ocultar intencionadament o perquè es vol fer referència a un agent global.
- Algunes construccions d’infinitiu el subjecte semàntic del qual s’interpreta com a genèric: «Parlar tots alhora fa més confusa la discussió».
- Les oracions passives produeixen un efecte paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte lògic (l’agent). Aquesta equivalència es veu clara si comprovem la relació entre les oracions passives i la impersonal següents:
La seua simpatia va ser molt apreciada (pels presents). O. Passiva.
La seua simpatia es va apreciar molt. O. Passiva reflexa.
Es va apreciar molt la seua simpatia. O. Impersonal

LA MODALITZACIÓ

Us pose aquest enllaç des d'on podreu descarragar els apunts sobre modalització.

  LA MODALITZACIÓ by LaTomaca

COHESIÓ TEXTUAL: MECANISMES DE COHESIÓ L'EXICA O COHESIÓ LEXICOSEMÀNTICA

Per poder estudiar el tema de la cohesió lexicosemàntica i les relacions lexicosemàntiques us deixe aquests apunts.

Cohesió lexicosemàntica També us deixe un enllaç a una entrada molt interessant de l'IES Paco Mollà de Petrer. Hi apareixen clarament definits els conceptes d'hiperonímia i camp semàntic i també hi trobareu algunes activitats. Espere que us siga d'utilitat.

Per poder descarregar els apunts sobre la cohesió lexicosemàntica cliqueu ací.

RECURSOS EXPRESSIUS I TIPOGRÀFICS

Respecte a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i per l'altra els tipogràfics. Us poden preguntar un dels dos tipos de recursos o tots dos alhora.

Ací trobeu un enllaç amb les principals figures retòriques que es poden trobar a nivell fonètic, lexicosemàntic i morfosintàctic. També teniu aquesta presentació Genially de la professora Lola Moreno.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç