El nostre institut
diumenge, 27 de setembre del 2015
RESPIRACIÓ DE LA SETMANA: RESPIRACIÓ PER LA FOSSA NASAL DRETA
Aquesta setmana continuarem amb la respiració per una sola fossa nasal, però en aquest cas taponarem la fossa nasal esquerra i repirarem per la dreta.
Tècnica respiratòria:
1. Taponem la fossa nasal esquerra.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal dreta en quatre temps.
3. Expirem en quatre temps per la fossa nasal dreta en quatre temps.
En les persones esquerranes funciona al revés i s'haurà de taponar la fossa nasal dreta.
Imatge extreta de http://kundaliniyogagipuzkoa.blogspot.com.es/
Us pose també el mantra que utilitzem en classe per si voleu practicar en casa.
Tècnica respiratòria:
1. Taponem la fossa nasal esquerra.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal dreta en quatre temps.
3. Expirem en quatre temps per la fossa nasal dreta en quatre temps.
En les persones esquerranes funciona al revés i s'haurà de taponar la fossa nasal dreta.
Us pose també el mantra que utilitzem en classe per si voleu practicar en casa.
FRASE DE LA SETMANA
"La majoria de la gent s'avergonyeix de la roba esparracada i els mobles atrotinats, però hauria d'enrojolar-se més de les idees atrotinades i de les filosofies gastades".
Albert Einstein
Albert Einstein
diumenge, 20 de setembre del 2015
RESPIRACIÓ DE LA SETMANA: RESPIRACIÓ LUNAR (PER LA FOSSA NASAL ESQUERRA)
Aquesta setmana repirarem per la fossa nasal esquerra. Hi ha dos canals energètics (nadis) en el cos, situats a cada banda, un a la banda esquerra i l'altre a la banda dreta, anomenats Ida i Pingala i que estan connectats amb les fosses nasals i els hemisferis cerebrals. Ida Nadi està connectat a la fossa nasal esquerra i a l'hemisferi cerebral dret (creativitat, orientació, intuïció...)i Pingala Nadi a la fossa nasal dreta i a l'hemisferi cerebral esquerre (raonament, lògica, llenguatge...) El predomini i la qualitat d'un Nadi o un altre, d'un hemisferi o un altre, està directament relacionada amb la qualitat de la respiració de cada fossa nasal i costat al qual pertany. Amb aquest pranaiama treballarem la respiració per la fossa nasal esquerra, per tal d'activar l'hemisferi dret. Aquesta respiració proporciona calma i serenitat.
Tècnica respiratòria
1. Taponem la fossa nasal dreta amb el polze de la mà dreta.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal esquerra.
3. Espirem en quatre temps per la mateixa fossa nasal esquerra.
Tècnica respiratòria
1. Taponem la fossa nasal dreta amb el polze de la mà dreta.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal esquerra.
3. Espirem en quatre temps per la mateixa fossa nasal esquerra.
FRASE DE LA SETMANA
La mesura de l'amor és estimar sense mesura.
Sant Agustí (354-439) Bisbe, filòsof i Pare de l'Església Llatina
Sant Agustí (354-439) Bisbe, filòsof i Pare de l'Església Llatina
dijous, 17 de setembre del 2015
PROGRAMACIÓ DE LA 1a AVALUACIÓ
El punt de partida per a l'estudi de la primera i segona parts de l'examen serà un text pertanyent a una de les tipologies textuals que vénen indicades. A partir del text estudiarem i exercitarem cadascun dels punts que integren Comprensió del text i Anàlisi lingüística del text.
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics.
3.1. Ens centrarem bàsicament en textos expositius i argumentatius, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia retòrica.
4. Identificació de la varietat dialectal.
Amb aquests tres punts respondrem els punts 1, 2 i 3 de l'apartat Comprensió del text.
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Qüestions sobre l'ús dels temps verbals: alteració de les referencies temporals d'un fragment (ex: de present a passat, de passat a present).
3. Definicions de paraules del text.
Espressió i reflexió crítica
1. Temes de literatura: es treballaran els 6 primers temes del temari per a les proves PAU.
2. Els alumnes hauran de produir al mínim dos textos (entre 150 i 200 paraules) en què es demostrarà la seua competència comunicativai, segons els casos, la seua capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text.
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics.
3.1. Ens centrarem bàsicament en textos expositius i argumentatius, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia retòrica.
4. Identificació de la varietat dialectal.
Amb aquests tres punts respondrem els punts 1, 2 i 3 de l'apartat Comprensió del text.
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Qüestions sobre l'ús dels temps verbals: alteració de les referencies temporals d'un fragment (ex: de present a passat, de passat a present).
3. Definicions de paraules del text.
Espressió i reflexió crítica
1. Temes de literatura: es treballaran els 6 primers temes del temari per a les proves PAU.
2. Els alumnes hauran de produir al mínim dos textos (entre 150 i 200 paraules) en què es demostrarà la seua competència comunicativai, segons els casos, la seua capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text.
diumenge, 13 de setembre del 2015
EL TEMA
Guia per al comentari de textos i la seua correcció
Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.
La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:
* L’altruisme * Les reivindicacions laborals *El desig d'una mort que
* El colonialisme * El deler de viure conhorte del patiment
* La Guerra Civil * La lluita per la llibertat de viure
La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
No Sí
* La discriminació * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
criminació dels discapacitats
* L’amor * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
sional
En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.
divendres, 11 de setembre del 2015
RESPIRACIÓ DE LA SETMANA: FONAMENTS DEL PRANAIAMA I RESPIRACIÓ COMPLETA
Durant aquest curs no aprendrem només a respirar sinó que practicarem pranaiama, la definició del qual us done ací baix estreta de la Viquipèdia.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).
RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'apréln a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).
RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'apréln a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.
FRASE DE LA SETMANA
Amb els meus mestres he aprés molt; amb els meus col·legues, més; amb els meus alumnes encara més.
dimarts, 1 de setembre del 2015
Missatge de benvinguda
Estimats alumnes de segon de batxillerat, comencem una última aventura en l'institut que us ha vist arribar com a unes criatures i que al final d'aquest curs deixareu convertits en adults.
Enguany el departament de Valencià ha decidit prescindir del llibre de text i organitzar tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura en format de Bloc. Us haureu d'acostumar a consultar freqüentment el bloc i a descarregar molt del material que s'hi penjarà i també us agrairia una certa retroalimentació i que donareu la vostra opinió sobre molts dels temes i materials que hi veurem.
Com que segon de batxillerat es tracta d'un curs molt exigent i que pot augmentar el nivell d'estrés en molts de vosaltres, també he pensat dedicar una part molt breu del nostre temps (però espere que molt efectiva) a treballar tècniques de respiració per tal de controlar els estats d'ansietat i l'estrés. Cada setmana us explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant els cinc primers minuts de la classe, per tant un pregue la màxima puntualitat per tal de no perdre el temps.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que es demanarà el màxim respecte per als participants.
Molta força i bona sort per a tots!
Enguany el departament de Valencià ha decidit prescindir del llibre de text i organitzar tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura en format de Bloc. Us haureu d'acostumar a consultar freqüentment el bloc i a descarregar molt del material que s'hi penjarà i també us agrairia una certa retroalimentació i que donareu la vostra opinió sobre molts dels temes i materials que hi veurem.
Com que segon de batxillerat es tracta d'un curs molt exigent i que pot augmentar el nivell d'estrés en molts de vosaltres, també he pensat dedicar una part molt breu del nostre temps (però espere que molt efectiva) a treballar tècniques de respiració per tal de controlar els estats d'ansietat i l'estrés. Cada setmana us explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant els cinc primers minuts de la classe, per tant un pregue la màxima puntualitat per tal de no perdre el temps.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que es demanarà el màxim respecte per als participants.
Molta força i bona sort per a tots!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)