FRASE DE LA SETMANA

 "No estic acceptant les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar"

Angela Davis (professora de Filosofia, política i activista afroamericana)

COHESIÓ TEXTUAL: DIXI O MECANISMES DE REFERÈNCIA GRAMATICAL

Un aspecte del comentari de text relacionat amb les veus del discurs seria el de la dixi, que bàsicament és de tipus personal, espacial, temporal i textual.

 Aquesta presentació explica de manera aclaridora i molt visual què és la dixi, a banda de l'explicació que apareix mes avall:

LA DIXI PERSONAL

Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).

Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
jo+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor
jo + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
jo+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altres.
jo+ tota la comunitat : universal.

La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.

LA DIXI ESPACIAL

L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).

LA DIXI TEMPORAL

El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el l'endemà, l’any següent...

LA DIXI TEXTUAL

És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica-.

PROGRAMACIÓ 3a AVALUACIÓ

 En la tercera avaluació allò que s'impartirà serà el següent:

1. Comprensió i anàlisi del text:
- Impersonalització (vista per damunt junt amb la modalització en la 2a avaluació).

- Dixi
- Cohesió textual (connectors)

2. Anàlisi lingüística
- Sintaxi de les oraciones compostes
- Es repassaran els altres aspectes lingüístics que hem vist durant la 1a i la 2a avaluacions.
- Cohesió lèxicosemàntica.

3. Expressió i reflexió crítica
- Lectura de l'obra teatral "El verí del teatre" de Rodolf Sirera i realització de les preguntes sobre la lectura
- Dues reflexions crítiques mínim.

També es veurà un Dossier de Sociolingüística per conéixer els conceptes bàsics de la Sociolingüística. Se'n farà un examen tipus test que valdrà un 10% de la nota. Per tant, l'examen de Comentari valdrà un 80% + un 10% el test de Sociolingüística + 10% la realització de les preguntes sobre la lectura.