CONSELLS PER A REALITZAR UNA BONA REFLEXIÓ PERSONAL

Ací teniu una sèrie de consells que us poden ser d'ajuda a l'hora d'escriure la valoració personal crítica que us demanen en l'última pregunta de la prova de les PAU.

VALORACIÓ PERSONAL

Els passos que et caldrà seguir per a fer la valoració són els següents:

-     Recorda molt breument l’eix temàtic i els motius secundaris (síntesi).

-     Formula, si en saps, nous arguments a favor o en contra de la tesi defensada per l’autor.

-     Manifesta si el tema tractat té interès o vigència en l’actualitat.

-     Digues altres temes que es poden relacionar amb l’eix temàtic.

-     Redacta el teu propi judici de valor.

Alguns consells sobre com fer aquesta valoració:

-   Comenta a partir del resum les idees més rellevants del text. Si has fet una bona anàlisi de la coherència, et resultarà molt fàcil.

-    Elabora un text d’estructura argumentativa.

-    Procura que el teu text siga coherent, adequat i cohesionat.

-    No et compliques el treball elaborant frases massa llargues que després no sàpies acabar o que et facen perdre el fil de la teua pròpia argumentació. Les frases curtes i ben lligades, com hem vist en autors coneguts, poden ser molt elegants i molt eficaces en la transmissió d’idees.

-    No afirmes coses que no pugues (o no sàpies) justificar.

-    Recolza la teua opinió amb nous arguments, teus o d’altri. Els arguments d’autoritat, si en coneixes, poden ser molt efectius.

-   També pots fer servir l’experiència personal, però sense convertir un exemple aïllat en norma general.

-    En qualsevol cas, és important que bases la teua argumentació en els valors ètics adquirits.

-  L’autor del text et porta molt avantatge. Segurament, té una millor formació, més experiència de la vida i ha tingut més temps per a elaborar la seua opinió sobre el tema tractat. Per tant, mesura les paraules i no formules opinions absolutes. És preferible matisar i aportar el propi punt de vista amb modèstia.

-    També convé tractar l’autor amb respecte, encara que les idees exposades siguen contràries a les teues. La teua pretensió és convèncer, no agredir o atacar l'autor del text.

També és interessant la pàgina de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) amb consells per fer una bona valoració crítica.

Finalment podeu mirar alguns exemples de valoració crítica d'examens reals de les PAU (encara que del model antic) que us poden ser d'utilitat. Els trobareu ací i ací. 

VARIACIÓ DIATÒPICA, GEOGRÀFICA O DIALECTAL

 Una característica que forma part de la naturalesa de totes les llengües és la seua realització heterogènia, és a dir, que si n'estudiem qualsevol, observarem que sentim diverses maneres de pronunciar-la, paraules diferents per a referir-se al mateix objecte o al mateix fet, diverses maneres de construir una oració, modismes diferents, etc. Aquesta realitat proporciona una de les matèries d'estudi de la dialectologia: els dialectes diatòpics o geogràfics.

Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.


Com cal contestar?

El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta:  la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.

Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
      Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.

Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)

La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.

Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..

* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental

La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.


Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text

Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.