Durant la classe d'avui en el 2n B des de la meditació ha sorgit una conversa sobre el nostre ikigai i educació emocional. A la majoria els ha resultat fascinant el tema de l'ikigai i me n'han demanat més informació. Gairebé tots ens hem preguntat alguna vegada per què estem en aquesta vida, quin és el propòsit, la nostra raó de ser. Hi ha algun sentit més a la vida a part de la simple existència?
Dit d’una altra manera, què fa que t'alces cada matí del llit? Al Japó tenen una paraula per descriure exactament això: Ikigai. La paraula està formada per dos termes iki (vida) i gai (valor), és a dir el que dóna valor o motiu a la vida. Aquest concepte ix recorrentment en les entrevistes que fan als nombrosísssims centenaris de l'illa d'Okinawa (la zona blava més important del món). Els japonesos creuen que tothom té un ikigai. Alguns descobreixen el seu i viuen una vida de plenitud i felicitat i d’altres es passen molt de temps per a trobar el seu ikigai o no l’arriben a trobar mai. Trobar el propi ikigai pot ser una tasca llarga i complexa. És necessari mirar dins d’un mateix i connectar amb el teu univers interior (d'ençà la importància del silenci interior, l'autoconeixement i la meditació)
La idea de l’ikigai, originària de l’illa d’Okinawa, es basa en l’encreuament de quatre criteris principals:
- Allò que estimes
- Allò que fas bé
- Allò que el món necessita
- Allò que et permet guanyar diners
La intersecció entre els quatre criteris és el teu ikigai. Es tracta de trobar el balanç entre allò que t’agrada fer, el que fas bé, el que el món necessita i allò pel que et paguen.
Creuant els criteris anteriors es troben la passió, la missió, la vocació i la professió. A més sobreposant els criteris en grups de tres trobem quatre possibilitats més: La primera (1) és quan fas allò que t’agrada, ho fas bé, el món necessita allò que fas però no guanyes diners per fer-ho, en aquesta situació experimentem plenitud i pobresa; La segona (2) és quan fas allò que el món necessita, allò que t’agrada fer i que a més et paguen per fer-ho, en aquest cas sentim complaença però ens sentim insegurs, doncs en el fons sabem que no ho fem bé; La tercera (3) situació és quan fas allò que et permet guanyar diners, allò que el món necessita i també ho fas bé però no t’agrada, això ens pot donar una sensació de confort o seguretat però tindrem una sensació de buit; finalment el quart cas (4) es dóna quan fas el que t’agrada i guanyes diners per fer-ho, ho fas bé però el món no ho necessita, si bé podem sentir certa satisfacció de segur ens acompanyarà un sentiment d’inutilitat.
Hi ha persones que tenen un únic ikigai tota la vida, persones que el troben ben joves, d'altres que empren molt de temps a trobar-lo, persones que en tenen més d'un ikigai a la vida i que van canviant-lo en diferents fases... No hi ha una sola regla ni una única manera de trobar el teu ikigai, però està clar que les persones que més plenes, saludables i felices hi ha al món són aquelles que han viscut d'acord amb el seu ikigai. Us atreviu a buscar-lo? Ací teniu un article molt interessant i aclaridor sobre com trobar la nostra passió a partir d'unes senzilles preguntes.
També hem parlat de l'analfabetisme afectiu que patim i de la necessitat de tenir una bona educació emocional des de ben joves. Hem estat mirant uns jocs de cartes sobre emocions i necessitats i alguns de vosaltres m'heu demanat l'enllaç per a descarregar-les. Les 36 cartes de les emocions i les necessitats es poden descarregar clicant en l'enllaç anterior. També estan les definicions tant de les emocions com de les necessitats i com utilitzar-les. Que, ens atrevim a usar-les en classe?
Si és possible m'agradaria rebre les vostres opinions al respecte, ja que semble la veu en el desert, sempre predicant sola i sense rèplica. M'encantaria rebre comentaris!!
