ORGANITZACIÓ ESTRUCTURAL DELS TEXTOS

 PARTS BÀSIQUES DEL TEXT:

Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional

 1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió

 2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.

Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.

 3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç

4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.

5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.

ORGANITZACIÓ DEL BLOG I DEL TREBALL PREVIST

Ací us enllace amb un vídeo que explica com funciona el blog, parla sobre com enunciar un tema i quins recursos necessiteu per a la propera classe.

 

REFLEXIÓ SOBRE L'EQUINOCCI DE TARDOR

 Compartisc amb vosaltres aquest àudio de reflexió sobre l'equinocci de tardor. Espere que us agrade i us siga d'utilitat. Millor escoltar-lo amb calma i amb auriculars.

 

Reflexió al voltant de l'equinocci de tardor 

EL TEMA D'UN TEXT: LOCALITZAR-LO I ENUNCIAR-LO

 Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.
La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:

  * L’altruisme             * Les reivindicacions laborals      *El desig d'una mort que
  * El colonialisme      * El deler de viure                            conhorte del patiment
  * La Guerra Civil      * La lluita per la llibertat                de viure

La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
            No                                                Sí
   * La discriminació                 * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
                                                   criminació dels discapacitats
   * L’amor                                * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
                                                   sional

En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.

BENEFICIS DE LA RESPIRACIÓ CORRECTA

 El Pranayama, o tècniques per aprendre a respirar correctament, té innombrables beneficis (no podia ser d'altra manera, ja que té molts beneficis del ioga). Alguns d'ells són:
1. Augmenta la capacitat pulmonar, de manera que els pulmons podran obtenir l'aire que necessiten en menys respiracions.
 2.Tens més resistència per a realitzar esforços físics. Observa les persones que respiren malament. Es cansen ràpidament amb un petit esforç, com pujar un tram d'escales.
3. Genera tranquil·litat i pau mental. Una respiració pausada i suficient és l'estat natural del cos, sense tensions, que a més provoquen fatiga i cansament mental.
4. Revitalitza el cos. Després de realitzar exercici recuperes el ritme cardíac i respiratori normal. ¿A què es deu? Al fet que necessites menys aire del que has estat fent servir. Per tant, si augmenta la capacitat pulmonar et sents millor i més disposat a moure't, eixir de casa a fer una passejada, fer exercici físic, etc.
5.  La respiració lenta i profunda redueix l'esforç que ha de realitzar el cor, que es torna més eficient i fort, funciona millor i dura més temps.
6. En un moment d'estrès o ansietat aconsegueix reduir-la considerablement i fins i tot eliminar-la.
7. Si estàs nerviós, sense arribar al nivell superior que és sentir-te estressat, pots controlar les emocions i prendre la decisió correcta.
8. La respiració profunda i lenta és un excel·lent regulador del pes. Si vols baixar de pes, sigues conscient que tenir majors nivells d'oxigen en sang ajuda a cremar el greix.
8. Ajuda que el cos recupere un ritme normal després de fer algun esforç, físic o mental, en què hi ha hagut desgast.
9. Ajuda a dormir bé, ja que calma la ment. La principal causa d'insomni és no saber relaxar-se i deixar de banda els problemes fins que hages descansat.
10. Millora la digestió. El cos assimila millor els aliments gràcies al fet que la major oxigenació de la sang fa que el procés de digestió siga més eficaç.
11. És bo per a la pell. El cos destina la major part de l'oxigen al cervell. Una vegada coberta aquesta funció, la resta es reparteix. Amb una millor oxigenació, es destina més oxigen a les glàndules pituïtàries i pineals, importantíssimes en el rejoveniment de la pell.
12. Indueix l'estat de meditació.

                                                      (extracte de la pàgina widemat.com)

LECTURA DE LA 1a AVALUACIÓ

 

En la primera avaluació la lectura que tindrem serà la novel·la de Mercè Rodoreda La plaça del Diamant. Com que és un clàssic de la literatura catalana, el podreu trobar en més d'una editorial, fins i tot també en format digital, per als que així ho desitgen.
A partir d'aquesta lectura aniem preparant les possibles preguntes que es podrien plantejar en la primera pregunta del tercer apartat.

FONAMENTS DE LA RESPIRACIÓ

 Durant aquest curs no aprendrem només a respirar sinó que practicarem pranaiama, la definició del qual us done ací baix estreta de la Viquipèdia.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.^[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).

RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'aprén a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.

PROGRAMACIÓ 1a AVALUACIÓ

El punt de partida per a l'estudi de la primera i segona parts de l'examen serà un text pertanyent a una de les tipologies textuals que vénen indicades. A partir del text estudiarem i exercitarem cadascun dels punts que integren Comprensió del text i Anàlisi lingüística del text.

Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics.
     3.1. Ens centrarem bàsicament en textos expositius i algun argumentatiu, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia retòrica.
4. Identificació del registre i la varietat dialectal
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.


Amb aquests tres punts respondrem els punts 1, 2, 3 i 4 de l'apartat  Comprensió del text.


Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Qüestions sobre l'ús dels temps verbals: alteració de les referencies temporals d'un fragment (ex: de present a passat, de passat a present).
3. Definicions de paraules del text.

Espressió i reflexió crítica
1. Es començaran a treballar algunes de les qüestions relacionades amb la 1a lectura, que serà La plaça del Diamant, de Meccè Rodoreda.
2. Els alumnes hauran de produir al mínim dos textos (entre 150 i 200 paraules) en què es demostrarà la seua competència comunicativai, segons els casos, la seua capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text.

BENVINGUDA

 Benvingut, estimat alumnat de segon de batxillerat del curs 2020-2021. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.
Enguany el departament de Valencià funcionarà per sisé any consecutiu sense llibre de text i tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura s'organitzarà en format de bloc. Us haureu d'acostumar a consultar-lo habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblaren interessants.
Aquest curs serà especial per les circumstàncies especials que estem vivint a nivell global. Hem d'estar preparats per a qualsevol circumstància que puga sorgir i per això hem preparat els correus corporatius per a poder estar en contacte amb vosaltres en tot moment i poder continuar les classes de manera telemàtica si arribara a donar-se el cas.
Respecte al temari, ja des de la Universitat de València van canviar el curs passat lleugerament el temari de literatura que afecta l'apartat 3 de les proves PAU. Ara tenim unes lectures preceptives concretes i la pregunta de literatura es basarà en alguna d'aquestes lectures realitzades durant el curs.
Per últim, però no menys important, en cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs i que enguany es veurà augmentat per l'ús de mascaretes, gran quantitat de normes, incertesa sobre el que pot passar... Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració o mobilitzacions per contrarestar la gran quantitat de temps sense moure's. Cada setmana o quinzena us explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant els cinc primers minuts de classe.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho.

Finalment us pose un enllaç al DOSSIER DE BONES PRÀCTIQUES DIGITALS, realitzat per la professora Irene Armero, per tal de donar-vos una sèrie de directrius per utilitzar els mitjans digitals de manera adequada, ja que enguany intentarem evitar l'ús de paper i es potenciarà l'ús dels mitjans digitals.
Bona sort a tots!