Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.
En aquesta segona avaluació ens centrarem en els següents punts del Comentari de text. Recordeu que entra també la matèria que es va veure en la primera avaluació:
1) Comprensió del text
- Reforçarem la identificació del registre i la varietat geogràfica.
- Identificació de recursos expressius o tipogràfics presents al text.
- Identificació de les veus del discurs.
2) Anàlisi lingüística del text
- Pronoms febles i pronoms relatius.
- Relacions lèxicosemàntiques
3) Expressió i reflexió crítica
- Lectura i estudi d'una selecció de poemes de V. A. Estellés i assajos de Joan Fuster.
- Pràctica de reflexions crítiques.
En aquesta avaluació també veurem un dossier de Sociolingüística per conéixer els termes sociolingüístics més importants i que ens seran de gran utilitat a l'hora de comentar i valorar textos que tracten aquesta temática.
Els dossiers de les lectures es troben publicats en Aules i també el de Sociolingüística
Documental de la sèrie "Dossiers" de l'antic Canal 9 sobre Vicent Andrés Estellés.
Ací us deixe un enllaç amb un document descarregable que us pot ajudar a l'hora de redactar els comentaris de text. Espere que us siga d'utilitat.
Ací us pose un enllaç a una pàgina web on s'explica detalladament com fer aquesta meditació per a propiciar un son profund i reparador. Aquesta meditació afavoreix el son profund més que la quantitat d'hores. Començarem fent 5 minuts i podem anar allargant-la a 11 minuts, 15, 32...
Recordeu que aquesta meditació és l'última cosa que hauríeu de fer abans de dormir (és a dir, acabar-la i apagar la llum i a dormir).
Ha d'haver passat un mínim d'una hora entre el sopar i la meditació.
S'ha de fer asseguda sobre una cadira o al llit però amb l'esquena incorporada recolzada sobre el capçal del llit.
Identifica el registre (formal/informal) especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Es
tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els
factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica
(específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els
interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica,
lúdica, ...) o el canal (escrit, oral).
El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra o estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors coneguts. En general, és propi del canal oral.
Les
principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els
tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora,
hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques
lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits
o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases
fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures
oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts:
formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat
alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
*
També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb
varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a
l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
Una característica que forma part de la naturalesa de totes les llengües és la seua realització heterogènia, és a dir, que si n'estudiem qualsevol, observarem que sentim diverses maneres de pronunciar-la, paraules diferents per a referir-se al mateix objecte o al mateix fet, diverses maneres de construir una oració, modismes diferents, etc. Aquesta realitat proporciona una de les matèries d'estudi de la dialectologia: els dialectes diatòpics o geogràfics.
Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors."Tot el que vosaltres o jo o qualsevol ens que respire s'haja ficat en la boca, el nas o haja absorbit per la pell és pols espacial de segona mà que ha estat pertot arreu durant 13.800 milions d'anys. Aquesta matèria dispersa ha sigut dividida per la llum del sol, s'ha escampat per l'univers i ha tornat a ajuntar-se. Respirar és absorbir-nos a nosaltres mateixos en allò que ens envolta, aspirar trossets de vida, comprendre'ls i tornar peces de nosaltres mateixos. La respiración és, en essència, reciprocitat".
James Néstor, Respira
“Una ment que s’expandeix per una nova experiència mai no pot tornar a les seues velles dimensions”.
Oliver Wendell Holmes
En l'asignatura de Valencià: llengua i literatura (comentari de text) la nota d'avaluació es traurà basant-se en els següents criteris:
- 90 % de la nota es basarà en l'examen de comentari de text (que en la 1a avaluació es podria repartir entre dos exàmens -un amb matèria dels apartats Comprensió lectora + Anàlisi lingüística que valdria un 80%- més un altre examen de lectura sobre les preguntes de literatura que valdria un 10%). Serà el grup qui decidirà en la primera avaluació si fa l'examen de l'últim apartat per separat o tot junt en un examen. Les altres dues avaluacions tota la matèria entrarà en un únic examen.
- 10% per la realització de les preguntes relatives a la lectura obligatoria que entren en l'apartat Expressió i reflexió crítica.
Aquesta matèria és d'avaluació contínua, per la qual cosa si s'aprova l'examen final s'aprovarà l'assignatura. No obstant això, la professora també realitzarà la mitjana de les tres avaluacions i posarà la nota que siga més favorable a l'alumne/a.
Atés que l'assignatura és d'avaluació contínua, si una alumne/a falta a l'examen no se li repetirà expresament la prova i s'haurà de presentar en la possible recuperació o recuperarà a l'avaluació següent, ja que l'assignatura és d'avaluació contínua, com s'ha dit abans.
PARTS BÀSIQUES DEL TEXT: Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional
1) Els textos expositius o explicatius (llibres
de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera
objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen
estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió
2) Els textos argumentatius (article
d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al
director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de
raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
•
Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general
al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
•
Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del
particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una
sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es
formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi,
que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.
3) Els textos narratius (novel.la,
conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris,
protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats.
S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir,
informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç
4) Els textos descriptius (ordenació
en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…)
expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per
això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada,
inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.
5) Els textos conversacionals (entrevistes,
debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs
novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més
interlocutors, que construeixen el discurs.
Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes
vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat
globalment.
La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de
complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què
tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte
abstracte. Per exemple:
* L’altruisme * Les reivindicacions laborals *El desig d'una mort que
* El colonialisme * El deler de viure conhorte del patiment
* La Guerra Civil * La lluita per la llibertat de viure
La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
No Sí
* La discriminació * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
criminació dels discapacitats
* L’amor * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
sional
En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.
El punt de partida per a l'estudi de la primera i segona parts de l'examen serà un text pertanyent a una de les tipologies textuals que vénen indicades. A partir del text estudiarem i exercitarem cadascun dels punts que integren Comprensió del text i Anàlisi lingüística del text.
Benvingut, estimat alumnat de segon de batxillerat del curs 2021-2022. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.
Enguany el departament de Valencià funcionarà per seté any consecutiu sense llibre de text i tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura s'organitzarà en format de bloc. Us haureu d'acostumar a consultar-lo habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblaren interessants.
Hakini mudra és el mudra de concentració. Moltes vegades fem aquest gest sense adonar-nos-en. El seu propòsit és millorar la concentració i l'atenció plena. Inconscientment, podem fer-lo per centrar-nos, eixir d'un estat d'agitació o simplement centrar-nos en una tasca o idea, revitalitzant la nostra activitat cerebral. Hakini mudra es pot practicar sempre que vulgues.
Si vols recordar alguna cosa o recuperar el fil d'un assumpte, uneix les puntes dels dits, eleva els ulls, posa la punta de la llengua en el paladar quan s'inspira i deixa que torne a caure quan s'expira; fer un parell de moviments respiratoris, i recordaràs immediatament el que vols.
Aquest mudra també serà útil si has de concentrar-se en alguna cosa durant molt de temps, cal que tingues bones idees o vols retenir el que llegeixes. Hakini mudra pot fer miracles reals i sempre l'hauries de tenir en compte per practicar-lo en un moment de necessitat.
Aquesta posició dels dits ha estat profundament estudiada pels científics, i s'ha demostrat que estimula el treball conjunt dels dos hemisferis del cervell, el dret i l'esquerre. Actualment també es recomana en els cursos de formació i gestió de memòria. Obri l'accés a l'hemisferi dret del cervell on també s'emmagatzema la memòria. La seua pràctica millora la respiració, aprofundint-la, beneficiant així el cervell.
Beneficis del Haniki mudra:
- estimula l'activitat cerebral, és molt beneficiós per al cervell hiperactiu.
– ajuda a millorar la concentració i l'atenció conscient.
– promou l'activitat equilibrada dels dos hemisferis dret i esquerre del nostre cervell, fet que crea una sensació de calma i permet un pensament clar, intuïtiu i savi.
– ajuda a centrar-s'hi i aclarir la ment, aclareix la nostra confusió i purifica els nostres pensaments i sentiments.
– ens ajuda a aprofundir en la respiració, regenerant l'energia dels nostres pulmons i oxigenant el nostre cervell, el que resulta en un millor funcionament de tot el nostre cos.
– enforteix la memòria i prevé la pèrdua de memòria.
Només heu de posar els mans en la posició que indica el dibuix del principi d'aquesta entrada i centrar-se en la respiració. Podem posar també algun mantra i cantar-lo mentre fem el mudra si això ens ajuda a centrar la ment.
Ací teniu un enllaç a un document de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) sobre com organitzar i planificar l'estudi. Són consells molt sòlids, validats en estudis sobre els mecanismes d'aprenentatge del cervell humà, que ens poden ajudar a traure el major benefici possible de la nostra inversió d'energia i temps estudiant.
Recordeu que la ment funciona igual que el nostre cos: et retorna en la mateixa mesura que hi inverteixes. De la mateixa manera que si volguera aconseguir un cos esvelt, flexible, fort, harmònic i bonic sabria que hauria de dedicar temps a exercitar-me, cuidar la meua alimentació, descansar el temps suficient, dedicar-li temps, atenció, amor i energia; igualment ocorre amb la resta dels nostres "cossos"(mental, emocional, espiritual). Si vull que "cresquen", que es facen forts, he d'exercitar-los, mimar-los, donar-los el millor per al seu creixement, dedicar-hi el meu temps i energia.
En aquesta època en concret de la vostra vida se us està exigint un esforç mental molt exigent i si vosaltres cuideu el vostre cervell, la vostra ment, el vostre cos i el vostre esperit de manera extraordinària, els resultats no podran ser menys que extraordinaris.
En aquest interessant article de la pàgina "Ets el que menges" se'ns parla d'estudis recents sobre alimentació i com afecta el nostre cervell i el seu funcionament. Atents als consells sobre el que convé menjar i el que cal evitar. Encara que està adreçat sobretot a estudiants universitaris, la informació que s'hi dóna és vàlida per a qualsevol persona en època de màxim esforç intel·lectual.
Ànims, que ja que queda poc i anem a posar el millor de nosaltres mateixos!!!
"El proper gran salt evolutiu de la humanitat serà el descobriment del fet que cooperar és millor que competir".
Pietro Ubaldi
"No estic acceptant les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar"
Angela Davis (professora de Filosofia, política i activista afroamericana)
Aquesta presentació explica de manera aclaridora i molt visual què és la dixi, a banda de l'explicació que apareix mes avall:
LA DIXI PERSONAL
Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).
Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
jo+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor
jo + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
jo+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altres.
jo+ tota la comunitat : universal.
La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.
LA DIXI ESPACIAL
L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).
LA DIXI TEMPORAL
El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el l'endemà, l’any següent...
LA DIXI TEXTUAL
És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica-.
En la tercera avaluació allò que s'impartirà serà el següent:
Aquesta setmana, una vegada acabat ja l'examen de Comentari de text, començarem a veure la Sociolingüística. Podeu descarregar-vos el "Dossier de Sociolingüística" que es troba al final del blog, en l'apartat "Calaix de sastre". Si el teniu imprés en paper serà més fàcil seguir les explicacions que només mirant la pantalla i, a més, també tindreu el material per a estudiar.
La informació que apareix en aquesta entrada sobre la impersonalització prové del manual Text i Gramàtica: teoria i pràctica de la competència discursiva,
les autores del qual són Maria Conca, Adela Costa, M.Josep Cuenca i
Gemma Lluch, que va ser publicat l'any 1998 a l'editorial Teide. Es tracta d'un manual molt útil per ampliar i practicar les
nocions per al comentari que es tracten a classe.
Hi
ha molts textos en els quals
no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels
interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a
través dels enunciats i tampoc no implica el receptor en
el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia d'allò que diu i
respecte a qui ho diu. Llavors parlem de discurs «objectiu», que es
caracteritza per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més
significatius de textos impersonals els trobem en textos de caràcter
científic,
especialitzat i divulgatiu. Les fórmules lingüístiques anomenades
fórmules d’impersonalització són principalment les següents:
- Les
construccions impersonals reflexes, oracions amb un subjecte genèric,
que contenen el pronom es com a marca de subjecte indeterminat i
apareixen sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de
la mala qualitat de la sanitat pública»
- Construccions de subjecte indeterminat
corresponent a hom, o amb sintagmes nominals de caràcter genèric com ara
la gent, tothom, algú: «Algú podrà dir que les dones són inferiors.»
- Construccions
esdevenimentals, que descriuen successos i no accions realitzades per
algun subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver-hi, caldre, fer
falta: «Hi va haver molta gent en el concert.»
- Construccions amb el verb semblar / parèixer: «Sembla que acabaran demà.»
Interpretació
impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del
plural o la 2a del singular o plural: «Truquen per telèfon». «M’han enviat els documents». «En anglés no hi ha variació de gènere». «Quan parles d'aquests coses, t'adones de la ignorància que hi ha respecte al tema». El caràcter
indeterminat pot donar-se per ignorància de l’emissor, per indiferència,
perquè se’l vol ocultar intencionadament o perquè es vol fer referència
a un agent global.
- Algunes construccions d’infinitiu el subjecte
semàntic del qual s’interpreta com a genèric: «Parlar tots alhora fa més confusa la discussió».
- Les oracions passives produeixen un efecte
paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció
verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte
lògic (l’agent). Aquesta equivalència es veu clara si comprovem la
relació entre les oracions passives i la impersonal següents:
La seua simpatia va ser molt apreciada (pels presents). O. Passiva.
La seua simpatia es va apreciar molt. O. Passiva reflexa.
Es va apreciar molt la seua simpatia. O. Impersonal
En aquesta segona avaluació continuarem treballant la matèria donada en la primera avaluació ens centrarem en els següents nous punts del Comentari de text:
1) Comprensió del text
- Reforçarem la identificació del registre i la varietat geogràfica.
- Modalització i impersonalització.
- Identificació de les veus del discurs.
2) Anàlisi lingüística del text
- Pronoms febles i pronoms relatius.
- Anàlisi sintàctica d'oracions
3) Expressió i reflexió crítica
- Lecutra i estudi d'una selecció de poemes de V. A. Estellés i assajos de Joan Fuster.
- Pràctica de reflexions crítiques.