Tan Epictet com Shalesperare comparteixen una mateixa idea: "Hi ha coses que no es poden canviar però allò que sempre es pot canviar és la manera de veure les coses. Aquest canvi determina una experiència psíquica diferent davant d'un mateix esdeveniment. On abans es patia ara ja no. I en el lloc on abans es trobava el malestar i la por ara només hi és la calma. No perquè les adversitats siguen favorables en si mateixes sinó per l'ús favorable que se'n pot fer. L'ús depén d'una actitutd, d'una decisió. Les limitacions que experimentem mai no són dolces. En principi es perceben com amargues, però pot ser valuós i dolç allò que la nostra ment pot assolir a través l'aquestes. Aleshores l'amargura desapareix i en el seu lloc apareix una dolça mel.
Ens trobem ara just en l'equador del nostre confinament (si no és que s'allarga més). És una situació que no podem canviar, però sí que podem canviar la nostra actitud i la manera en què l'enfrontem. Busqueu la "dolçor" d'aquesta situació i tot el que de positiu us està aportant. Si no sou capaços de veure-ho us anime a buscar-ho perquè de la nostra capacitat de percebre aquesta adversitat dependrà el nostre benestar psíquic i el nostre aprenentatge vital. D'això en diem RESILIÈNCIA.