Com que no existeix la casualitat, avui m'ha arribat un vídeo que està relacionat amb l'explicació que hem fet aquesta setmana sobre la meditació Sat Nam. Al final arribàrem a la conclusió que les etiquetes i les classificacions no eren més que percepcions i la meditació pretenia treballar sobre la nostra vertadera i autèntica identitat, que no té res a veure amb el que creiem que som o els altres pensen que som.<br />A
Aquesta setmana continuarem fent aquesta meditació i mentrestant us recomane el visionat d'aquest vídeo.<br />
Bon cap de setmana!<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/fXBXOaLcMZg" width="560"></iframe>
El nostre institut
dilluns, 30 d’octubre del 2017
FRASE DE LA SETMANA
"Gosaria aventurar que Anònim, que tants poemes escrigué sense signar-los, era sovint una dona".
Virginia Woolf
Virginia Woolf
diumenge, 22 d’octubre del 2017
KIRTAN KRIYA O MEDITACIÓ SA TA NA MA
Els mantres són poderoses eines de neteja i reestructuració de la ment subconscient. SAT NAM i el seu derivat SA TA NA MA són els dos mantres bàsics ensenyats per Yogui Bhajan per reorientar la ment i obrir-nos així a la possibilitat del canvi transformacional. SAT NAM sembra la veritat en la nostra consciència despertant a la nostra identitat divina. SAT NAM és el mantra llavor o bij mantra.
SA TA NA MA incorpora els sons nuclears de SAT NAM. SA TA NA MA utilitza els sons primordials per connectar-nos a la naturalesa evolutiva de l'existència mateixa. És anomenat el Panj Shabd, que significa una mantra amb tres corrents de so. El cinqué so és "A". Quan entonem SA TA NA MA imprimim el codi evolutiu de l'univers en la nostra psique humana.
SA és el principi, infinit, la totalitat de tot el que va ser, és o serà; TA és la vida, l'existència i la creativitat que manifesta l'infinit; NA és la mort, el canvi i la transformació de la consciència; MA és el renaixement, la regeneració i la resurrecció que ens permeten experimentar conscientment l'alegria de l'infinit.
Kirtan Kriya, sovint anomenada meditació SA TA NA MA, és la meditació més important en el Kundalini ioga i roman avui com una meditació bàsica per a qualsevol estudiant de Kundalini ioga. Iogui Bhajan diu que si només podem fer una sola meditació, aquesta és la que s'ha de fer perquè ho
fa tot en l'ordre que ho necessitem i portarà l'equilibri a la nostra ment i a la nostra vida. Kirtan Kriya.
INSTRUCCIONS:
Seu amb la columna recta. Porta el teu enfocament mental al punt del front. Entona SA TA NA MA. Mentre entones prem alternativament el dit polze amb els quatre dits restant. Visualitza o sent cada so individual entrar al chakra de la coroneta al límit del cap, baixar a través del mig del cap i eixir a través del tercer ull. Això és molt important i s'ha de fer amb cada so perquè és una part essencial del procés de neteja. Si no fas aquesta part de la meditació podries experimentar mal de cap.
SA TA NA MA incorpora els sons nuclears de SAT NAM. SA TA NA MA utilitza els sons primordials per connectar-nos a la naturalesa evolutiva de l'existència mateixa. És anomenat el Panj Shabd, que significa una mantra amb tres corrents de so. El cinqué so és "A". Quan entonem SA TA NA MA imprimim el codi evolutiu de l'univers en la nostra psique humana.
SA és el principi, infinit, la totalitat de tot el que va ser, és o serà; TA és la vida, l'existència i la creativitat que manifesta l'infinit; NA és la mort, el canvi i la transformació de la consciència; MA és el renaixement, la regeneració i la resurrecció que ens permeten experimentar conscientment l'alegria de l'infinit.
Kirtan Kriya, sovint anomenada meditació SA TA NA MA, és la meditació més important en el Kundalini ioga i roman avui com una meditació bàsica per a qualsevol estudiant de Kundalini ioga. Iogui Bhajan diu que si només podem fer una sola meditació, aquesta és la que s'ha de fer perquè ho
fa tot en l'ordre que ho necessitem i portarà l'equilibri a la nostra ment i a la nostra vida. Kirtan Kriya.
INSTRUCCIONS:
Seu amb la columna recta. Porta el teu enfocament mental al punt del front. Entona SA TA NA MA. Mentre entones prem alternativament el dit polze amb els quatre dits restant. Visualitza o sent cada so individual entrar al chakra de la coroneta al límit del cap, baixar a través del mig del cap i eixir a través del tercer ull. Això és molt important i s'ha de fer amb cada so perquè és una part essencial del procés de neteja. Si no fas aquesta part de la meditació podries experimentar mal de cap.
dilluns, 16 d’octubre del 2017
DIALECTOLOGIA
Una característica que forma part de la naturalesa de totes les
llengües és la seua realització heterogènia, és a dir, que si n'estudiem
qualsevol, observarem que sentim diverses maneres de pronunciar-la,
paraules diferents per a referir-se al mateix objecte o al mateix fet,
diverses maneres de construir una oració, modismes diferents, etc.
Aquesta realitat proporciona una de les matèries d'estudi de la dialectologia: els dialectes diatòpics o geogràfics.
Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.
Com cal contestar?
El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta: la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.
Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.
Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)
La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.
Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..
* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental
La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.
Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text
Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.
Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.
Com cal contestar?
El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta: la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.
Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.
Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)
La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.
Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..
* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental
La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.
Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text
Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.
diumenge, 15 d’octubre del 2017
"BREATHE": SIMPLEMENT RESPIRA
Un vídeo molt inspirador, en què els xiquets, autèntics mestres de vida, ens expliquen la seua vivència sobre la respiració i la meditació.
FRASE DE LA SETMANA
"No res és suficient per a qui allò suficient és poc".
(Sentències Vaticanes). Epicur de Samos
(Sentències Vaticanes). Epicur de Samos
dimarts, 10 d’octubre del 2017
FRASE DE LA SETMANA
"Quan parles, només repeteixes el que ja saps; però quan escoltes, tal vegada aprengues alguna cosa nova".
Dalai Lama
Dalai Lama
dimecres, 4 d’octubre del 2017
CALENDARI D'EXÀMENS
27 d'octubre: examen dels 6 primers temes de literatura en els dos grups.
10 de novembre: examen de lectura de La plaça del Diamant en els dos grups.
17 de novembre: examen dels dos primers apartats de Comentari de text per als dos grups.
10 de novembre: examen de lectura de La plaça del Diamant en els dos grups.
17 de novembre: examen dels dos primers apartats de Comentari de text per als dos grups.
diumenge, 1 d’octubre del 2017
FRASE DE LA SETMANA
"L'amistat és una ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dues ànimes"
Aristòtil
Subscriure's a:
Missatges (Atom)