BON NADAL

Estimats alumnes de segon de batxillerat,
Aprofite l'avinentesa per desitjar-vos un Nadal ple de pau i felicitat amb els vostres éssers estimats. Descanseu molt, divertiu-vos encara més i treballeu una mica (només una mica per evitar que el cervell s'atrofie). Ens veiem el proper any!!

RESPIRACIÓ DE LA SETMANA: RESPIRACIÓ CELEST

"El secret de la meditació és visualitzar la respiració com un flux d'energia en la columna vertebral que es mou cap amunt quan inspires i cap avall quan expires, fins que el flux esdevé un riu majestuós".
Swami Kriyananda

ESTRATÈGIES PER ESTUDIAR DE MANERA EFICIENT

En el meu grup de tutoria estem treballant les tècniques per estudiar de manera eficient i he volgut compartir la informació amb tot l'alumnat de 2n de batxillerat, ja que pense que és molt útil saber com funciona el nostre cervell per tal d'usar les estratègies que li siguen més naturals i així poder aprendre més eficientment amb menys esforç. Us recomane la lectura d'aquest article, que tracta alguns aspectes molt interessants respecte al tema.
Ací teniu també una plantilla descarregable que podreu utilitzar sempre que us enfronteu a l'estudi d'algun tema.

AL VOLTANT DEL COR, EL TERCER CERVELL

En les últimes setmanes hem estat treballant meditacions amb els braços que servien per activar l'àrea del cor, alhora que treballaven també la respiració. Us he comentat algunes investigacions recents sobre la "intel·ligència" del cor i com no es tracta simplement d'una bomba de sang. Per això és important cuidar-lo bé i activar-lo: una part important de la nostra intel·ligència es troba en aquest òrgan. Ací teniu un parell d'enllaços interessants: els tres cervells i aquest altre.

I ara dos interessantíssims vídeos sobre el tema. A reflexionaaaar!!

CONSELLS PER A FER UNA BONA REFLEXIÓ CRÍTICA

Ací teniu una sèrie de consells que us poden ser d'ajuda a l'hora d'escriure la valoració personal crítica que us demanen en l'última pregunta de la prova de les PAU.

VALORACIÓ PERSONAL

Els passos que et caldrà seguir per a fer la valoració són els següents:

-     Recorda molt breument l’eix temàtic i els motius secundaris (síntesi).

-     Formula, si en saps, nous arguments a favor o en contra de la tesi defensada per l’autor.

-     Manifesta si el tema tractat té interès o vigència en l’actualitat.

-     Digues altres temes que es poden relacionar amb l’eix temàtic.

-     Redacta el teu propi judici de valor.

Alguns consells sobre com fer aquesta valoració:

-   Comenta a partir del resum les idees més rellevants del text. Si has fet una bona anàlisi de la coherència, et resultarà molt fàcil.

-    Elabora un text d’estructura argumentativa.

-    Procura que el teu text siga coherent, adequat i cohesionat.

-    No et compliques el treball elaborant frases massa llargues que després no sàpies acabar o que et facen perdre el fil de la teua pròpia argumentació. Les frases curtes i ben lligades, com hem vist en autors coneguts, poden ser molt elegants i molt eficaces en la transmissió d’idees.

-    No afirmes coses que no pugues (o no sàpies) justificar.

-    Recolza la teua opinió amb nous arguments, teus o d’altri. Els arguments d’autoritat, si en coneixes, poden ser molt efectius.

-   També pots fer servir l’experiència personal, però sense convertir un exemple aïllat en norma general.

-    En qualsevol cas, és important que bases la teua argumentació en els valors ètics adquirits.

-  L’autor del text et porta molt avantatge. Segurament, té una millor formació, més experiència de la vida i ha tingut més temps per a elaborar la seua opinió sobre el tema tractat. Per tant, mesura les paraules i no formules opinions absolutes. És preferible matisar i aportar el propi punt de vista amb modèstia.

-    També convé tractar l’autor amb respecte, encara que les idees exposades siguen contràries a les teues. La teua pretensió és convèncer, no agredir o atacar l'autor del text.

També és interessant la pàgina de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) amb consells per fer una bona valoració crítica.

Finalment podeu mirar alguns exemples de valoració crítica d'examens reals de les PAU (encara que del model antic) que us poden ser d'utilitat. Els trobareu ací i ací.

RECURSOS EXPRESSIUS I TIPOGRÀFICS

Respecte a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i per l'altra els tipogràfics.
En aquesta pàgina trobareu una succinta explicació sobre els principals recursos expressius. En aquesta presentació hi ha una descripció més detallada dels recursos expressius.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.

COMPRENSIÓ DEL TEXT: MODEL DE RESPOSTA

1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text. 
El tema és el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim. Ha de ser un enunciat breu que condense el contingut del text.
*Després de formular una proposta de tema, planteja't si realment es correspon amb l'assumpte principal del text.
*Intenta expressar-lo en un sintagma nominal.
A l'hora de comentar l'estructura del text explicita la idea o idees principals de cada text. Això t'ajudarà a l'hora de fer un bon resum.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. Resumir consisteix a reduir. Es tracta d'aconseguir reproduir fidelment el contingut del text.
*Planteja't quina informació és essencial i quina és accessòria.
*No copies literalment.
*Evita les expressions pròpies de l'estil de l'autor.
*Evita fer citacions al text.
*Evita les marques de modalització pròpies (el teu text-resum ha de ser objectiu respecte del que diu el text-mare). Per tant, la veu (el locutor) del resum ha de ser externa; 3a persona.
*Evita les redundàncies del tipus “el text diu...”, l'autor diu...”
3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. Es tracta d'identificar i de justificar amb exemples, el tipus de text. Cal dir que hi ha moltes maneres d’organitzar un text i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar en la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:
Expositius (introducció, desenvolupament o explicació i conclusió). Exemples: Diccionaris, conferències…  
Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: Articles d’opinió, columna periodística, ressenya crítica, assaig…
Narratius (literaris: introducció o plantejament, nus i desenllaç; periodístics: piràmide invertida). Exemple: literaris (conte, novel·la, rondalla), no literaris (notícia, crònica, reportatge).
Descriptius (de les característiques generals a les específiques, de dalt a baix…). Exemple: Descripcions de personatges, d’ambients, d’estris, d’escenaris…
Instructius (apartats, capítols, passos a seguir). Exemple: receptes de cuina, regles d’un joc… Predictius (diferents formes segons els textos: horòscops, prediccions meteorològiques…)
* Recorda que pots trobar textos que no s'ajusten només a un tipus de text, de fet és el més habitual.
4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors coneguts. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
Pel que fa la varietat geogràfica, podràs trobar alguna d'aquestes característiques: MORFOLOGIA Plurals antics: hòmens, jóvens (occidental) Plurals evolucionats: homes, joves (oriental); Possessius femenins amb vocal -u-: meua, teua, seues, ... (occidental); possessius femenins amb -v-: meva, teva, seves, ... (oriental) Díctic espacial ací (occidental); díctic espacial aquí (oriental) 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante (occidental); 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o (-u)/-i o sense terminació : canto(u)/canti, cant (oriental); Increment incoatiu verbal en -ix: servix (occidental); Increment incoatiu en -eix: serveix(oriental); Subjuntius en -i : Present: miri, vinguin (oriental) Imperfet: tinguessin (oriental). LÈXIC Lèxic propi: espill, xic, granera, poal, arena, melic, eixir (occidental) Lèxic propi: mirall, noia, escombra, galleda, sorra, llombrígol, sortir (oriental).
* Recorda que hi ha algunes característiques més fiables que altres, les més fiables són les de morfologia verbal, els possessius femenins i alguna de lèxic (eixir: occidental).
5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
 Es tracta d'identificar els recursos estilístics: metàfora, comparació, metonímia, hipèrbole, ... Així com els recursos tipogràfics: tipus de lletra diferent (per exemple la cursiva), cometes, ... Els recursos tipogràfics poden indicar ironia, matisos de significat, canvi de registre o de codi, títol d'algun article, discurs reportat en estil directe, ...
6. Identifica les veus del discurs.
El locutor és la veu que condueix el text. Si el text és narratiu se'n sol dir narrador (pot ser narrador intern: si participa de l'acció del text; narrador extern: si no participa de l'acció del text). Si el text és argumentatiu el locutor sol ser una veu en primera persona identificable amb l'autor. I si fóra un text poètic es tractaria d'una veu lírica o jo poètic. Si el locutor s'adreça a algú (receptor dins del text) i les marques lingüístiques apareixen en el tex, aquell a qui s'adreça és l'al·locutari. A més a més, de vegades apareixen al text altres veus diferents de la del locutor; aquestes altres veus són els enunciadors. (El discurs dels enunciadors pot ser intercalat de manera directa: es reprodueixen les paraules literalment; o de manera indirecta: el locutor modifica l'enunciat.)
El text pot fer referència a altres textos (cançons, refranys, ...) del coneixement compartit; és el recurs de la intertextualitat. S'entén la intertextualitat com la relació (explícita o no) entre diferents textos que s'activa en el lector (model) perquè és reconeguda per ell. Es pot tractar d'una paròdia o una versió (d'una obra coneguda); imitació de l'estil o de l'argument entre textos; inclusió d'un text conegut (una cançó, un refrany, un eslògan, ...); etc.
* Recorda que en el discurs (dins del text) no poden haver-hi persones. Per tant, podem parlar de personatges, locutor, veu narrativa o narrador, jo poètic; però no, d'escriptor, poeta, autor, etc. (quan estigues referint-te al text).
* Recorda per tant, que el narrador no és mai l'autor del text.
7. Identifica i justifica les marques de modalització del text. La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament parlem d'un discurs subjectiu. Un text modalitzat, doncs, mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte d'allò que diu.