COMENTARI DE TEXT PER AL NADAL

Ací teniu un enllaç des del qual descarregar un comentari per realitzar durant les vacances de Nadal i no oblidar tot el que hem practicat durant el primer trimestre. El corregirem en tornar de les vacances.
Bon Nadal!

LECTURA DE LA SEGONA AVALUACIÓ

Per a la segona avaluació el llibre que llegirem serà un assaig de sociolingüística titulat Una imatge no val més que mil paraules, de Jesús Tusón, publicat en edicions 62.

BON NADAL

Estimats alumnes de segon de batxillerat,
Aprofite l'avinentesa per desitjar-vos un Nadal ple de pau i felicitat amb els vostres éssers estimats. Descanseu molt, divertiu-vos encara més i treballeu una mica (només una mica per evitar que el cervell s'atrofie). Ens veiem el proper any!!

TEMES DE LITERATURA

Ací teniu els enllaços als àudios d'alguns dels temes  de la segona avaluació, la majoria dedicats a la poesia.
Tema 7
Tema 8
Tema 9

ELS TRES TAMISOS DE SÒCRATES

A la Grècia antiga, Sòcrates gaudia d'una gran fama per la seva saviesa. Un dia, algú es va acostar al gran filòsof i li va dir:
- Saps del que m'acabe d'assabentar sobre el teu amic?
- Espera un moment. Abans de començar, podries dir-me si això que em vas a contar l'has filtrat pels tres tamisos?
- Els tres tamisos?
- El primer tamís és el de la veritat. Has confirmat que el que em vols dir és cert?
 - No. Simplement ho he escoltat ...
 - Per tant, no saps si és veritat. Intentem passar el filtre del segon tamís, el de la bondat. Això que em vols dir, és una cosa bona?
- Doncs no! Al contrari.
 - Llavors -va continuar Sòcrates- vols explicar-me coses dolentes sobre ell sense estar segur que són certes. Malgrat tot podries passar la prova, ja que ens queda un tercer tamís, el de la utilitat.
Té alguna utilitat que m'expliques el que ha fet el meu amic?
- No Certament, no.
 - Bé !, va exclamar Sòcrates somrient, si això que em vas a dir no és cert, ni bo ni útil, preferisc no saber-ho. I pel que fa a tu, t'aconsellaria que ho oblidares".

Paraules de saviesa de Sòcrates

RECURSOS EXPRESSIUS I TIPOGRÀFICS

Respecte a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i per l'altra els tipogràfics.
En aquesta pàgina trobareu una succinta explicació sobre els principals recursos expressius. En aquesta presentació hi ha una descripció més detallada dels recursos expressius.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.

CONSELLS PER A FER UNA BONA VALORACIÓ CRÍTICA

Ací teniu una sèrie de consells que us poden ser d'ajuda a l'hora d'escriure la valoració personal crítica que us demanen en l'última pregunta de la prova de les PAU.

VALORACIÓ PERSONAL

Els passos que et caldrà seguir per a fer la valoració són els següents:

-     Recorda molt breument l’eix temàtic i els motius secundaris (síntesi).

-     Formula, si en saps, nous arguments a favor o en contra de la tesi defensada per l’autor.

-     Manifesta si el tema tractat té interès o vigència en l’actualitat.

-     Digues altres temes que es poden relacionar amb l’eix temàtic.

-     Redacta el teu propi judici de valor.

Alguns consells sobre com fer aquesta valoració:

-   Comenta a partir del resum les idees més rellevants del text. Si has fet una bona anàlisi de la coherència, et resultarà molt fàcil.

-    Elabora un text d’estructura argumentativa.

-    Procura que el teu text siga coherent, adequat i cohesionat.

-    No et compliques el treball elaborant frases massa llargues que després no sàpies acabar o que et facen perdre el fil de la teua pròpia argumentació. Les frases curtes i ben lligades, com hem vist en autors coneguts, poden ser molt elegants i molt eficaces en la transmissió d’idees.

-    No afirmes coses que no pugues (o no sàpies) justificar.

-    Recolza la teva opinió amb nous arguments, teus o d’altri. Els arguments d’autoritat, si en coneixes, poden ser molt efectius.

-   També pots fer servir l’experiència personal, però sense convertir un exemple aïllat en norma general.

-    En qualsevol cas, és important que bases la teua argumentació en els valors ètics adquirits.

-    L’autor del text et porta molt avantatge. Segurament, té una millor formació, més experiència de la vida i ha tingut més temps per a elaborar la seua opinió sobre el tema tractat. Per tant, mesura les paraules i no formules opinions absolutes. És preferible matisar i aportar el propi punt de vista amb modèstia.

-    També convé tractar l’autor amb respecte, encara que les idees exposades siguen contràries a les teues. La seua pretensió és convèncer, no agredir o atacar l'autor del text.

També és interessant la pàgina de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) amb consells per fer una bona valoració crítica.

Finalment podeu mirar alguns exemples de valoració crítica d'exàmens reals de les PAU (encara que del model antic) que us poden ser d'utilitat. Els trobareu ací i ací.

AL VOLTANT DEL COR, EL SEGON CERVELL

En les últimes setmanes hem estat treballant meditacions amb els braços que servien per activar l'àrea del cor, alhora que treballaven també la respiració. Us he comentat algunes investigacions recents sobre la "intel·ligència" del cor i com no es tracta simplement d'una bomba de sang. Per això és important cuidar-lo bé i activar-lo: una part important de la nostra intel·ligència es troba en aquest òrgan. Ací teniu un parell d'enllaços interessants: els tres cervells i aquest altre.

I ara dos interessantíssims vídeos sobre el tema. A reflexionaaaar!!

ENLLAÇOS PER A PRACTICAR ELS PRONOMS FEBLES

línia.
- Recursos de la UPV (Universitat Politècnica de València). Us recomane que repasseu la classe pràctica (15 oracions amb substitució) i dels exercicis autocorrectius el punt 1 (primera part de l'examen), punt 2 (diàlegs) i punt 4.
- Exercicis autocorrectius tipus hot potatoes del col·legi Maria Immaculada. Per passar pàgina cliqueu les fletxetes del final de la pàgina.
- També us podeu descarregar i instal·lar el Jugallengua i practicar els pronoms febles, nivells 2 i 3.

RAKHE RAKHEN HAR

PRONÚNCIA
RAKHE RAKENAKHARE AP UBARIAN
GUR KI PERI PAE KALLE SAVARIAN
JO APE DEAL MANO NA VISARIAN
SADE LLANA KE SANGUE BAVELLAL TARIAN
SAKETE NINDEKE DUSHTE KINE MAE BIDARIAN
TISE SAIBE KI TEIKE NANEKE MANE MAE
LLISE SIMERATE SUKE JOE SAGUELE DUKE LLAE
LLISE SIMERATE SUKE JOE SAGUELE DUKE LLAE

SIGNIFICAT
El mateix Déu està protegint-nos, ens dóna la llum i té cura de les nostres vides Déu és pietós i mai no ens oblida Déu ens guia, i ens envolta de bones persones que ens ajuden Déu ens permet que el dolor arribe a nosaltres Jo prenc consol en el pensament de la divinitat quan recorde Déu em sent en pau, feliç i tot dolor s'allunya.

EFECTES Aquest mantra és per a una protecció completa. Afig energia a l'Ésser i ajuda quan estàs feble físicament o tens una riquesa limitada. Ajuda a desfer-se dels obstacles per a complir el propi destí. Este mantra es para una protección completa. Añade energía al Ser y ayuda cuando estás débil físicamente o tienes una riqueza limitada. Ayuda a deshacerse de los obstáculos para cumplir el propio destino. Ací teniu la música.

COM REALITZAR LA MEDITACIÓ
- La primera posició és en Gyand mudra (dit polze amb l´'índex) baix del tot a la faldilla.
- Segona posició dits polze i cor davant del ventre.
- Tercera posició: dits polze i anul·lar davant del melic.
- Quarta posició: dits polze i menut davant del pit.
- Cinquena posició. les dues mans darrere del coll.
- Sisena posició: les dues mans sobre els ulls.
- Setena posició: les dues mans sobre el chakra corona (dalt del cap)
- Vuitena posició: els dos braços estirats en angle de 60º cap al cel.

 

MAR DE PLÀSTIC

Aquesta setmana el nostre institut ha aparegut submergit en un mar de plàstic. Com a éssers vius que compartim planeta amb altres éssers vius hem de conscienciar-nos de la importància de les nostres accions i com cada xicotet gest compta per a restablir la salut del jostre planeta. Com apareix al vídeo de baix , no hem de pensar que és impossible i rendir-nos i desistir de la nostra responsabilitat. La nostra contribució és essencial i hem de començar per reciclar i usar el menor plàstic possible.


https://youtu.be/_kKqFA70qaw

FRASE DE LA SETMANA

"Ahir era intel·ligent, per la qual cosa volia canviar el món. Avui sóc savi, per això em vull canviar a mi mateix"
Rumi (poeta persa del segle XIII)

SIRI MANTRA

Aquest mantra és un Gatka shabd: aquell que inverteix la ment. És l'essència del Siri Guru.

Si el mantra es canta tan sols 5 vegades s'aturarà a la ment. El Siri Guru s'assentarà en el teu cor. Pot parar qualsevol cosa negativa. És tan fort que pot elevar el ser més enllà de la dualitat i establir el flux de l'esperit. Aquest mantra fa la ment tan poderosa que elimina tots els obstacles.

Els seus efectes positius succeeixen ràpid i duren molt de temps. Necessita ser cantat amb reverència, en un lloc adequat. Aquest mantra li donarà una gran intuïció al practicant. Després de cantar aquest mantra, qualsevol cosa que digues s'amplificarà i crearà amb gran força. Així que vés amb una projecció positiva. Normalment quan cantem mantres de manera correcta, ens beneficiem de la seua energia.

"Hi ha sis mestres, 6 camins-sis ensenyaments. Aquest mantra abasta tots i té sis colps del compàs.

 EK ONG KAR, SAT GUR PRASAD, SAT GUR PRASAD, EK ONG KAR.

Efecte: Aquest mantra serveix per a la vitalitat interior i per millorar la comunicació. Et dóna intuïció absoluta.

EXEMPLE DE COMENTARI REDACTAT

Si punxeu en aquest enllaç podreu descarregar un model de text comentat. Bon cap de setmana!!

EL VIATGE DE L'ADN

En aquests moments de patriotismes, banderes, contrabanderes, racismes, himnes, mostres de nacionalismes de tots els colors i sabors m'ha vingut al cap aquest vídeo al voltant d'un interessant experiment realitzat a 67 persones. Si fóra preceptiu fer aquesta senzilla prova, segurament se'ns curarien moltes tonteries.

DIALECTOLOGIA

Una característica que forma part de la naturalesa de totes les llengües és la seua realització heterogènia, és a dir, que si n'estudiem qualsevol, observarem que sentim diverses maneres de pronunciar-la, paraules diferents per a referir-se al mateix objecte o al mateix fet, diverses maneres de construir una oració, modismes diferents, etc. Aquesta realitat proporciona una de les matèries d'estudi de la dialectologia: els dialectes diatòpics o geogràfics.
Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.


Com cal contestar?

El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta: la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.

Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
      Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.

Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)

La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.

Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..

* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental

La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.


Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text

Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.

EL REGISTRE

Identifica el registre (formal/informal) especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors conegut. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.

MEDITACIÓ DE LA SETMANA: GURU GAITRI MANTRA

GOBINDE, MUKANDE, UDARE, APARE, HARIANG, KARIANG, NIRNAME, AKAME
és el Guru Gaitri Mantra, el significat del qual  és "Sustentador, alliberador, il·luminador, infinit, destructor, creador, sense nom, sense desig." Porta estabilitat als hemisferis del cervell i treballa el Centre del Cor per desenvolupar compassió, paciència i tolerància, unint-nos amb el Infinit.


Ací teniu la música de Snatam Kaur I un vídeo que explica oom fer els moviments de la meditació activa.

FRASE DE LA SETMANA

"Com més prompte comences, més temps tens per equivocar-te, aprendre i tornar a començar".
Emil Motycka

INFINITE FLOW

Les ments creatives no tenen limitacions...

DATES D'EXÀMENS

Les dates dels exàmens seran les següents:
2n batxillerat A
- 31 d'octubre: examen 6 primers temes de literatura.
- 15 de novembre: examen comentari de text:
- 19 de novembre: examen de lectura.

2n batxillerat B
- 31 d'octubre: examen 6 primers temes de literatura.
- 14 de novembre: examen comentari de text:
- 21de novembre: examen de lectura.

FRASE DE LA SETMANA

LA PEDRA

El distret ensopegà amb la pedra.
El violent la utilitzà com a projectil.
L'emprenedor hi construí.
El camperol cansat la utilitzà com a seient.
Per als xiquets fou un joguet.
David matà Goliath i
Miquel Àngel en féu la més bella escultura.
En tots els casos,
la diferència no estigué en la pedra
sinó en la persona.
No existeix pedra en el teu camí
que no pugues aprofitar per al teu propi creixement.

KIRTAN KRIYA O MEDITACIÓ SA TA NA MA

Els mantres són poderoses eines de neteja i reestructuració de la ment subconscient. SAT NAM i el seu derivat SA TA NA MA són els dos mantres bàsics ensenyats per Yogui Bhajan per reorientar la ment i obrir-nos així a la possibilitat del canvi transformacional. SAT NAM sembra la veritat en la nostra consciència despertant a la nostra identitat divina. SAT NAM és el mantra llavor o bij mantra.
SA TA NA MA incorpora els sons nuclears de SAT NAM. SA TA NA MA utilitza els sons primordials per connectar-nos a la naturalesa evolutiva de l'existència mateixa. És anomenat el Panj Shabd, que significa una mantra amb tres corrents de so. El cinqué so és "A". Quan entonem SA TA NA MA imprimim el codi evolutiu de l'univers en la nostra psique humana.
SA és el principi, infinit, la totalitat de tot el que va ser, és o serà; TA és la vida, l'existència i la creativitat que manifesta l'infinit; NA és la mort, el canvi i la transformació de la consciència; MA és el renaixement, la regeneració i la resurrecció que ens permeten experimentar conscientment l'alegria de l'infinit.
Kirtan Kriya, sovint anomenada meditació SA TA NA MA, és la meditació més important en el Kundalini ioga i roman avui com una meditació bàsica per a qualsevol estudiant de Kundalini ioga. Iogui Bhajan diu que si només podem fer una sola meditació, aquesta és la que s'ha de fer perquè ho
fa tot en l'ordre que ho necessitem i portarà l'equilibri a la nostra ment i a la nostra vida. Kirtan Kriya.

INSTRUCCIONS:
Seu amb la columna recta. Porta el teu enfocament mental al punt del front. Entona SA TA NA MA. Mentre entones prem alternativament el dit polze amb els quatre dits restant. Visualitza o sent cada so individual entrar al chakra de la coroneta al límit del cap, baixar a través del mig del cap i eixir a través del tercer ull. Això és molt important i s'ha de fer amb cada so perquè és una part essencial del procés de neteja. Si no fas aquesta part de la meditació podries experimentar mal de cap.

TEMES DE LITERATURA

Ací teniu en àudio l'explicació dels sis primers temes de literatura.
Tema 1
Tema 2
Tema 3
tema 4.
Tema 5. Quim Monzó
Tema 6

RESPIRAR PEL NAS T'ALLARGARÀ LA VIDA

Interessant article de la revista de benestar del diari El Mundo. S'hi explica per què és tan important respirar pel nas de manera profunda.
Respirar pel nas allargarà la teua vida

També està molt interessant sobre els beneficis de respirar pel nas
Beneficis de respirar pel nas

ELS TEXTOS EXPOSITIUS D'ÀMBIT ACADÈMIC

Hem iniciat el curs treballant la tipologia explicativa o expositiva, en principi en l'àmbit acadèmic. Aquest tipus de textos tenen com a finalitat la transmissió, l'emmagatzematge i la reelaboració de la informació. La formalitat d'aquests textos depén del tipus de receptor i grau d'iniciació en la matèria.
Podem classificar els textos expositius d'àmbit acadèmic en tres tipus:
- Científics: destinats a receptors entesos en la matèria, caracteritzats per un alt grau d'especialització (abundància de tecnicismes, signes i terminologia pròpia).
- Didàctics: amb la intenció d'iniciar els receptors en les difernts matèries curriculars, són minimament especialitzats i requereixen escassos coneixements previs sobre el tema. Abundància de recursos explicatius (explicacions, exemplificacions, metallenguatge...).
- Divulgatius: adreçats al públic en general, transmeten coneixements a qualsevol tipus de receptor en un llenguatge estàndars amb un tractament general del tema i evitant el màxim de tecnicismes,

RESPIRACIÓ LUNAR

Aquesta setmana continuarem amb una respiració per una sola fossa nasal, però en aquest cas taponarem la fossa nasal dreta i inspirarem per l'esquerra i expirarem per la dreta.
Tècnica respiratòria:
1. Taponem la fossa nasal esquerra.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal esquerra.
3.Taponem la fossa nasal esquerra i expirem per la dreta.

Continuem així (intercanviant el taponament de les fosses nasals) durant els cinc minuts de la meditació.

                                                          Imatge extreta de http://kundaliniyogagipuzkoa.blogspot.com.es/

Per si algú vol practicar en casa, ací teniu la música del mantra Guru Ram Das Guru, de Snatam Kaur.

FRASE DE LA SETMANA

"El món és com tu ets. Si tu ets complicat, és complicat. Si tu ets simple, és molt simple".
Osho

LECTURA 1a AVALUACIÓ

El llibre de lectura de la 1a avaluació serà Cròniques de la veritat oculta. de Pere Calders. No necessàriament heu de comprar l'edició de l'editorial que apareix a la imatge, podeu comprar qualsevol altra edició o fins i tot llegir-lo en PDF.

FONÈTICA

Ací teniu l'enllaç per descarregar els apunts sobre fonètica.

RECURSOS EXPLICATIUS

La informació dels textos expositius s’ha de presentar de la manera més clara i precisa possible. En els textos escrits, s’utilitza el recurs de la separació en apartats i subapartats, així com recursos tipogràfics: negreta, subratllats..., per fer més entenedor el discurs. A les exposicions orals s’ajuden de diferents entonacions i ritmes..., així com de suports audiovisuals: diapositives, power-point... Se serveixen de les tècniques de l’exemplificació i la definició.
Les característiques lingüístiques de l’exposició són la presència d’oracions atributives, d’aposicions i d’expressions vinculades a les definicions i l’abundància de subordinació i de connectors disccursius (per tant, així, però, causa-conseqüència, ordre. etc.), cohesió lèxica mitjançant sinònims, repeticions, camps lèxics i famílies de mots, etc.Enunciats entre parèntesis o guions, aposicions i oracions de relatiu explicatives.

FRASE DE LA SETMANA

"No es podrà canviar la societat si no canvia l'ésser humà. És l'ésser humà -nosaltres i els altres- qui, de generació en generació, ha creat eixes societats."
                                                                                                                   Krishnamurti

BENEFICIS DE LA RESPIRACIÓ CORRECTA

El Pranayama, o tècniques per aprendre a respirar correctament, té innombrables beneficis (no podia ser d'altra manera, ja que té molts beneficis del ioga). Alguns d'ells són:
1. Augmenta la capacitat pulmonar, de manera que els pulmons podran obtenir l'aire que necessiten en menys respiracions.
 2.Tens més resistència per a realitzar esforços físics. Observa les persones que respiren malament. Es cansen ràpidament amb un petit esforç, com pujar un tram d'escales.
3. Genera tranquil·litat i pau mental. Una respiració pausada i suficient és l'estat natural del cos, sense tensions, que a més provoquen fatiga i cansament mental.
4. Revitalitza el cos. Després de realitzar exercici recuperes el ritme cardíac i respiratori normal. ¿A què es deu? Al fet que necessites menys aire del que has estat fent servir. Per tant, si augmenta la capacitat pulmonar et sents millor i més disposat a moure't, eixir de casa a fer una passejada, fer exercici físic, etc.
5.  La respiració lenta i profunda redueix l'esforç que ha de realitzar el cor, que es torna més eficient i fort, funciona millor i dura més temps.
6. En un moment d'estrès o ansietat aconsegueix reduir-la considerablement i fins i tot eliminar-la.
7. Si estàs nerviós, sense arribar al nivell superior que és sentir-te estressat, pots controlar les emocions i prendre la decisió correcta.
8. La respiració profunda i lenta és un excel·lent regulador del pes. Si vols baixar de pes, sigues conscient que tenir majors nivells d'oxigen en sang ajuda a cremar el greix.
8. Ajuda que el cos recupere un ritme normal després de fer algun esforç, físic o mental, en què hi ha hagut desgast.
9. Ajuda a dormir bé, ja que calma la ment. La principal causa d'insomni és no saber relaxar-se i deixar de banda els problemes fins que hages descansat.
10. Millora la digestió. El cos assimila millor els aliments gràcies al fet que la major oxigenació de la sang fa que el procés de digestió siga més eficaç.
11. És bo per a la pell. El cos destina la major part de l'oxigen al cervell. Una vegada coberta aquesta funció, la resta es reparteix. Amb una millor oxigenació, es destina més oxigen a les glàndules pituïtàries i pineals, importantíssimes en el rejoveniment de la pell.
12. Indueix l'estat de meditació.

                                                      (extracte de la pàgina widemat.com)

FONAMENTS DE LA RESPIRACIÓ

Durant aquest curs no aprendrem només a respirar sinó que practicarem pranaiama, la definició del qual us done ací baix estreta de la Viquipèdia.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.^[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).

RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'aprén a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.

ORGANITZACIÓ ESTRUCTURAL DELS TEXTOS

PARTS BÀSIQUES DEL TEXT:
Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional

 1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió

 2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.

Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.

 3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç

4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.

5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.

ENUNCIAR EL TEMA D'UN TEXT

TEMA
Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.
La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:

  * L’altruisme             * Les reivindicacions laborals      *El desig d'una mort que
  * El colonialisme      * El deler de viure                            conhorte del patiment
  * La Guerra Civil      * La lluita per la llibertat                de viure

La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
            No                                                Sí
   * La discriminació                 * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
                                                   criminació dels discapacitats
   * L’amor                                * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
                                                   sional

En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.

BENVINGUDA CURS 2018/19

Benvinguts, estimats alumnes de segon de batxillerat del curs 2018-2019. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.
Enguany el departament de Valencià funcionarà per quart any consecutiu sense llibre de text i tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura s'organitzarà en format de bloc. Us haureu d'acostumar a consultar-lo habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblaren interessants.
En cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs. Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració. Cada setmana us explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant els cinc primers minuts de classe, per tant us pregue la màxima puntualitat per tal de no perdre el temps.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho.
Bona sort a tots!

COMIAT

Estimats alumnat de segon de batxillerat,
Encara que semble mentida ja hem arribat a final de curs i ha arribat el moment de separar-nos definitivament en la majoria dels casos. Sembla que fou ahir que començàvem el curs i véiem per davant un temps que semblava que no s'acabaria mai, però per fi heu arribat al final d'aquesta etapa educativa i la majoria de vosaltres ja està preparat per a volar lluny d'ací, en un món ja adult.
És una sensació agredolça per a tots: per una banda està la vostra il·lusió per eixir al món i començar a seguir la vostra vocació, per l'altra, deixeu de ser els nostres xiquets i xiquetes, vosaltres deixeu el vostre món conegut, segur, la vostra casa, i voleu fora.
No tinc molts consells a donar-vos, tan sols alguns suggeriments de vida: sigueu honestos amb vosaltres mateixos i amb els altres, responsabilitzeu-vos sempre de les vostres accions per tal de tenir el poder de canviar-les si cal, procureu eixir de la zona de comfort, de la zona segura, perquè és la manera de tenir una vida plena i intensa; aprofiteu i gaudiu molt de totes les experiències positives que trobeu i apreneu molt d'aquelles dures, i sobretot, sobretot, dediqueu-vos tots els dies una mica de temps a vosaltres mateixos, al vostre esperit, a les vostres emocions, a la vostra respiració...
Per últim, voldria demanar-vos disculpes per no haver estat enguany al 100%. Problemes familiars greus m'han fet faltar més del que és habitual en mi i no poder dedicar-me al blog i a l'assignatura tal com m'hauria agradat. També us agraïsc molt que hàgeu estat allí: arribar moltes vegades de l'hospitat i veure les vostres cares joves, alegres, sentir la vostra energia adolescent, m'ha reconciliat amb la vida i m'ha recarregat d'energia. Gràcies per estar ahí.
Us desitge el millor dels viatges vitals i ací em teniu per al que desitgeu.

ÚLTIMA MEDITACIÓ DEL CURS

Igual que l'any passat m'agradaria acabar l'última setmana d'aquest curs amb el mantra APP SAHAEE HOA, que és una mantra d'agraïment i de prosperitat.
APP SAHAEE HOA, SACHE DA, SACHA DOA, HAR, HAR, HAR (Traducció: el creador s'ha tornat el meu protector, allò més vertader de la veritat té cura de  mi)

He triat aquest mantra perquè és un mantra de d'agraïment i prosperitat i, per tant, de protecció. La paraula prosperitat s'ha pervertit en la nostra cultura i la relacionem només amb els diners i els béns materials, però en realitat és una cosa més simple: està relacionada amb l'equilibri interior i la felicitat que proporciona estar satisfet i agraït amb allò que tenim. La prosperitat només pot fluir a través d'éssers agraïts, perquè qui està agraït, comparteix, i qui comparteix, rep més. Per tant, ens convertim en canals de prosperitat.

Mudra
En posició còmoda (amb cames creuades o en una cadira, si no podem), col·loquem en posició correcta la nostra columna vertebral i les cervicals. Situem les dues mans sobre el cor -l'esquerra sobre la dreta- i cantem el mantra d'11 a 31 minuts) .

ÚLTIM EXAMEN DEL CURS

Per a l'examen del proper dia 25 entrarà tota la matèria de comentari de text:
1. Comprensió del text:
- Tema i estructura
- Resum
- Tipologia textual i justificació.
- Varietat funcional (registre) i geogràfica/diatòpica (dialecte).
- Ús dels elements tipogràfics (cometes, cursiva, guionets, punts suspensius, negreta...)
- Recursos o figures expressives.
- Modalització / impersonalització del text.
- Les veus del discurs

2. Anàlisi lingüística:
- Fonètica
- Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia o terminologia.
- Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de funsions sintàctiques, tipus d'oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència -febles, relatius-, connectors i dixi).
- Canvi de l'eix temporal del text.

3. Expressió i reflexió crítica
- Temes del 12 al 16.
- Text de reflexió crítica.

FRASE DE LA SETMANA

"No ets una gota continguda en l'oceà. Ets tot l'oceà contingut en una gota".
Rumi, poeta persa

SNATAM KAUR, LA VEU QUE SANA

Us pose una entrevista a Snatam Kaur, compositora i autora de molts dels mantres que escoltem en les meditacions.

FRASE DE LA SETMANA

"Sigues tu mateix, la resta de papers ja estan agafats".
Òscar Wilde

ENDEVINALLA DE LA SETMANA

Com és que no cal estar a dieta per cobrar una dieta?

4 MANTRES PER REPETIR DURANT UN EPISODI D'ANSIETAT (I ALTRES FRASES QUE T'AJUDARAN A SUPERAR-LO)

Ací teniu un interessant article per ajudar a gestionar l'ansietat a través dels mantres, la música i la respiració.

FRASE DE LA SETMANA

"Quan treballes, ets com una flauta a través del cor de la qual el xiuxiueig de les hores esdevé música... I què és treballar amb amor? És teixir una tela amb fils trets del teu cor, com si el teu amat fóra a vestir-se amb aquesta tela..."
Khalil Gibran

SINTAXI ORACIONAL

Ací teniu un enllaç per descarregar apunts sobre sintaxi oracional.

MEDITACIÓ DE LA SETMANA

Aquesta setmana farem una meditació activa amb el mantra Ra ra ra ra ma ma ma ma rama rama rama rama sa ta na ma. És un mantra que equilibra les dues energies del cos, Ida i Pingala, equilibra els dos hemisferis cerebrals i el sentit de la identitat.
La música és de Gurudas i la teniu ací


També us pose un vídeo on es veuen clarament els moviments que cal fer, tant sol com en parella.

MORFOLOGIA DELS PRONOMS RELATIUS

Ací teniu un enllaç amb apunts sobre la morfologia dels relatius publicats per l'XTEC.

TEMES DE LITERATURA

Ací us deixe els enllaços per poder escoltar l'explicació dels temes 12 al 16.
Tema 12
Tema 13
Tema 14
Tema 15
Tema 16

ENDEVINALLA DE LA SETMANA

En què s'assembla un turbant a una tulipa?

FRASE DE LA SETMANA

"Una persona que mai cometé un error mai intentà res nou".
Albert Einstein

ELS CONNECTORS

Ací teniu un enllaç per descarregar un fitxer amb informació sobre els connectors.

FRASE DE LA SETMANA

"El que domina els altres és fort. El que es domina a si mateix és poderós". 
Lao Tse

VÍDEO: LA FELICITÀ DE ROBERTO BENIGNI

Que gran és Roberto Benigni i quantes lliçons de vida comunica des de la seua alegria. Quedeu-vos amb el seu consell i no us oblideu mai de cercar-la.

ENDEVINALLA DE LA SETMANA

Com és que a León no hi ha lleons?

PER QUÈ CONSERVAR LES LLENGÜES II: PERQUÈ LA DIVERSITAT ENS ENRIQUEIX

Fa un parell de setmanes vaig començar les reflexions sobre la diversitat lingüística i per què cal conservar les llengües. Aquestes reflexions tan interessants pertanyen al bloc https://linguodiversitat.wordpress.com, tal com ja vaig comentar. Hi ha moltes i diferents raons per defensar aquesta diversitat i aquesta setmana n'analitzarem una més.

PER QUÈ CONSERVAR LES LLENGÜES II: PERQUÈ LA DIVERSITAT ENS ENRIQUEIX
"La diversitat suposa l’existència de moltes possibilitats o més ben dit la realització d’alguns dels infinits camins que aquest capriciós univers ens brinda. 
Si us dic que al món hi ha unes 6000 llengües pensareu que és molt agosarat fixar un número concret per donar una dada que ningú no coneix del cert. I tindreu tota la raó. Què compta com a llengua i què com a dialecte? Quantes llengües han desaparegut des que les comptàrem per darrera vegada? Coneixem totes les llengües que existeixen al planeta? Diem 6000 per dir alguna cosa, sols per fer-nos-en una idea, perquè necessitem una base per treballar. 
Però ah! alerta! Dir 6000 i copsar 6000 són coses molt diferents. No sembla un nombre tan gran, ben mirat. Canviem les coses: digue’m totes les llengües que saps que existeixen. I llavors en parlem. Sí, ja has tingut temps? Què me’n dius? Jo sóc un apassionat de la diversitat lingüística i malgrat posar-hi totes les meves forces no vaig poder arribar a les 150. Sis-mil és un nombre deliciosament monstruós. Però vet-ho aquí que a sobre aquest nombre tan monstruós està monstruosament mal repartit: mentre que el 80% de la població parla només 83 llengües (i penseu que el català formaria part d’aquestes llengües “majoritàries”), hi ha unes 3500 llengües que es reparteixen el 0,2% de la població. Oi que veieu millor la diversitat i el perill, ara? 
No seria més fàcil viure en un món amb poquetes llengües o fins i tot una de sola perquè tots ens poguéssim entendre? 
Home, doncs probablement seria més fàcil. I també seria més fàcil tenir tots la mateixa alçada. I seria més fàcil la uniformitat. I seria més fàcil tenir una sola manera de pensar. I seria més fàcil que tots fossim iguals i tot fos igual a tot arreu. Així, no caldria adaptar-se als diferents indrets, no caldria inventar, ni descobrir ni aprendre. Tot seria més fàcil. Excepte viure, que és el que en definitiva venim a fer a aquest món tan difícil d’entendre. Perquè si sovint ens costa trobar-li sentit a tot plegat, el dia que no tinguem res per descobrir ni per aprendre, serà impossible de trobar.
I la diversitat, encara que no ens faci directament feliços (està clar que a mi sí, però no a tothom) és una base per a la felicitat. Perquè la diversitat és en definitiva l’expressió de les diferents formes que la bellesa pot adoptar, és el que fa que visquem en un món sempre diferent i que cada dia darrere de cada cantonada hi puguem descobrir quelcom que ens arrenqui un somriure. I la diversitat en les llengües, també. És una manera més d’expressar les diferències que fan que els humans siguem qui som: éssers tots únics i diferents amb un ampli ventall d’opcions, matisos i recursos per expressar-nos. Per expressar uns anhels i emocions profunds que, parlem la llengua que parlem, compartim. Aquesta és la meravella de ser humans. Estar units en la diversitat. Sentir el mateix i tenir un meravellós repertori de maneres per dir-ho, amplificant amb cada llengua l’esperit de la nostra espècie"

ENDEVINALLA DE LA SETMANA

En què s'assembla un dromedari a un hipòdrom?

LA DIXI

Un aspecte del comentari de text relacionat amb les veus del discurs seria el de la dixi, que bàsicament és de tipus personal, espacial, temporal i textual.

LA DIXI PERSONAL

Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).

Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
jo+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor
jo + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
jo+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altres.
jo+ tota la comunitat : universal.

La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.

LA DIXI ESPACIAL

L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).

LA DIXI TEMPORAL

El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el l'endemà, l’any següent...

LA DIXI TEXTUAL

És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica.

FRASE DE LA SETMANA

"La vida és un procés de modificació, una combinació d'estats que hem de passar. Quan la gent no canvia d'estat i s'hi queda, és una espècie de mort".
Anais Nin

LECTURA 3A AVALUACIÓ

En la 3a avaluació la lectura correspondrà al gènere teatral i llegirem l'obra "El crèdit", del dramaturg Jordi Galceran i Ferrer, en l'edició del grup 62.
La sinopsi de l'obra seria la següent: l'Antoni es dirigeix a una entitat bancària per demanar un crèdit personal, però quan el director de la oficina veu que no pot oferir cap tipus de garantia ni d'aval per tornar-lo, decideix denegar-l'hi. Davant d'aquesta negativa, l'Antoni no es conforma i fa una proposta molt desconcertant al director. El crèdit és, en paraules de Sergi Belbel, «una gran comèdia sobre l'economia, la crisi, la desesperació, la fragilitat de les vides humanes i, també, encara que no ho sembli a primera vista, sobre les estranyes i insondables relacions de parella».

FRASE DE LA SETMANA

"La vida és un 10% el que m'ocorre i un 90% com hi reaccione". 
 John Maxwell.

ENDEVINALLA DE LA SETMANA

Com és que el xile no ve de Xile?

MÚSICA PER CELEBRAR SER DONES

FRASE DE LA SETMANA

En la setmana que celebrem el Dia Internacional de la Dona i ens preparem per fer sentir les nostres veus des de tots els racons del món una frase d'una precursora i lluitadora per la llibertat, l'abolicionista Frances Wright:
"La igualtat és l'ànima de la llibertat, de fet no hi ha llibertat sense igualtat".

LA IMPERSONALITZACIÓ

La informació que apareix en aquesta entrada sobre la impersonalització prové del manual Text i Gramàtica: teoria i pràctica de la competència discursiva, les autores del qual són Maria Conca, Adela Costa, M.Josep Cuenca i Gemma Lluch, que va ser publicat l'any 1998 a l'editorial Teide. Es tracta d'un manual molt útil per ampliar i practicar les nocions per al comentari que es tracten a classe.

Hi ha molts textos en els quals  no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats  i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia d'allò que diu i respecte a qui ho diu. Llavors parlem de discurs «objectiu», que es caracteritza per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més significatius de textos impersonals els trobem en textos de caràcter científic, especialitzat i divulgatiu. Les fórmules lingüístiques anomenades fórmules d’impersonalització són principalment les següents:

Les construccions impersonals reflexes, oracions amb un subjecte genèric, que contenen el pronom es com a marca de subjecte indeterminat i apareixen sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de la mala qualitat de la sanitat pública»
Construccions de subjecte indeterminat corresponent a hom, o amb sintagmes nominals de caràcter genèric com ara la gent, tothom, algú: «Algú podrà dir que les dones són inferiors.»
Construccions esdevenimentals, que descriuen successos i no accions realitzades per algun subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver-hi, caldre, fer falta: «Hi va haver molta gent en el concert.»
Construccions amb el verb semblar / parèixer: «Sembla que acabaran demà.»
Interpretació impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del plural o la 2a del singular o plural: «Truquen per telèfon». «M’han enviat els documents». «En anglés no hi ha variació de gènere». «Quan parles d'aquests  coses, t'adones de la ignorància que hi ha respecte al tema». El caràcter indeterminat pot donar-se per ignorància de l’emissor, per indiferència, perquè se’l vol ocultar intencionadament o perquè es vol fer referència a un agent global.
Algunes construccions d’infinitiu el subjecte semàntic del qual s’interpreta com a genèric: «Parlar tots alhora fa més confusa la discussió».
Les oracions passives produeixen un efecte paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte lògic (l’agent). Aquesta equivalència es veu clara si comprovem la relació entre les oracions passives i la impersonal següents:
La seua simpatia va ser molt apreciada (pels presents). O. Passiva.
La seua simpatia es va apreciar molt. O. Passiva reflexa.
Es va apreciar molt la seua simpatia. O. Impersonal

ENDEVINALLA DE LA SETMANA

Com és que a Cullera no s'hi fan culleres?

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

Durant aquest trimestre ens hem estat dedicant a fons a la Sociolingüístca i hem anant aprenent a desfer-nos de prejudicis i estimar les llengües per això que realment són: eines sofisticadíssimes de comunicació entre els humans.
Un dels prejudicis més extesos és aquell que es planteja per què hem de conservar llengües que tenen poquíssims parlants o que estan tan allunyades de nosaltres que ens sembla que la seua vida o mort no ens afecta. Però la supervivència de la diversistat lingüística ens hauria de preocupar tant com la riquesa de la biodiversitat del planeta i al llarg d'algunes entrades aniré compartint amb vosaltres alguns dels motius que podem tenir per conservar el patrimoni lingüístic de la humanitat. Els motius no es donaran per ordre d'importància, sinó conforme vagen sorgint. Aquesta vegada el motiu és estètic:
1. PERQUÈ LES LLENGÜES SÓN POESIA
Aquesta afirmació es basa en el vessant estètic de les llengües.
"Una llengua té moltes funcions, i encara que hi ha qui la simplifica dient que senzillament serveix per a l’intercanvi d’informació, no podem oblidar que també usem la llengua amb finalitats artístiques: per escriure poemes, versos o obres de teatre. Moltes d’aquestes “creacions lingüístiques” depenen en gran mesura de les característiques de la llengua. D’aquelles paraules tan precises i intraduïbles que té tota llengua, dels sons que, combinats, produeixen efectes bells o simplements divertits, o d’aquelles paraules que, combinant-les com cal, ens arriben ben endins.
Penseu ara en la literatura, en la poesia, en les cançons. No us sembla evident que una part de la seva força, de la seva bellesa, de la seva veritat, rau en la forma, en els girs, en els sons i les síl·labes? No heu tingut mai la sensació que una cosa, dita de manera especial, és més certa? Qui més qui menys se sap algun poema de memòria. Tothom té algun poema preferit, que duu ben endins. I que no seria el mateix en una altra llengua." (extret del bloc https://linguodiversitat.wordpress.com)
Tampoc hauríem d'oblidar-nos del llenguatge de signes,Per molt que molta gent no ho sàpiga, no es tracta de succesions de signes aïllats i rudimentaris, sinó de llengües complexes com les altres. Òbviament, el vessant estètic d’aquestes llengües no es basa en els sons, sinó en l’expressió corporal. Ací us pose un vídeo-clip d'una cançó basca perquè ho comprengueu.
Us pose també la meravellosa versió amb llenguatge de signes de "Un beso de esos", de l'extraordinari Toni Zenet. Us recomane encaridament aquest cantant-actor-artista polifacètic.Simplement magnífic. Espere que els gaudiu. Gràcies i bon cap de setmana.

L'ENDEVINALLA DE LA SETMANA

Com és que els caquis no són de color caqui?

LA MODALITZACIÓ

Per subsanar el problema de descàrrega dels apunts sobre la modalització us pose aquest enllaç des d'on sí podeu descarragar-los.

  LA MODALITZACIÓ by LaTomaca

L'ENDEVINALLA DE LA SETMANA

Des d'ara fina a final de curs cada setmana us proposaré una endevinalla relacionada amb la lingüística, la socioligüística o l'etimologia. El primer que l'endevine guanya una estrella verda. Només haurà d'enviar la resposta al correu del departament. Les endevinalles no són mèrit meu, sinó de la gran Carme Junyent, una sociolingüista extraordinària, especialista en llengües africanes.

1a endevinalla:  
En què s'assemblen un alfil i un elefant?

FRASE DE LA SETMANA

"Quan no sàpigues quina decisió prendre, llança una moneda. Quan la moneda estiga en l'aire, de sobte estaràs desitjant que caiga d'un costat. Aquesta és la decisió del teu cor, segueix-la".

MATÈRIA PER A L'EXAMEN

Per a l'examen de Comentari d'aquesta setmana entra la mateixa matèria que en la primera avaluació, més la matèria que hem vist durant aquest trimestre, és a dir: - Recursos expressius i tipogràfics. - Cohesió lèxicosemàntica. - Les veus del discurs. - Pronoms febles. - Sintaxi oracional.

QUÈ ENS PASSA, VALENCIANS?

TEMES DE LITERATURA

Ací teniu els enllaços als àudios d'alguns dels temes  de la segona avaluació, la majoria dedicats a la poesia.
Tema 7
Tema 8
Tema 9

COHESIÓ LÈXICOSEMÀNTICA

Per poder estudiar el tema de la cohesió lexicosemàntica i les relacions lexicosemàntiques us deixe aquests apunts.

Cohesió lexicosemàntica També us deixe un enllaç a una entrada molt interessant de l'IES Paco Mollà de Petrer. Hi apareixen clarament definits els conceptes d'hiperonímia i camp semàntic i també hi trobareu algunes activitats. Espere que us siga d'utilitat.

Per poder descarregar els apunts sobre la cohesió lexicosemàntica cliqueu ací.

NOVES APLICACIONS DE LLENGUA

En l'apartat d'Estudi i aprenentatge de la llengua he afegit dos enllaços nous per descarregar i instal·lar dos programes de la Generalitat Valenciana per practicar la llengua jugant. Es tracta de Jugallengua i Pràctic, aquest últim específic per preparar les proves de la JQCV,

ELS TRES TAMISOS DE SÒCRATES

A la Grècia antiga, Sòcrates gaudia d'una gran fama per la seva saviesa. Un dia, algú es va acostar al gran filòsof i li va dir:
- Saps del que m'acabe d'assabentar sobre el teu amic?
- Espera un moment. Abans de començar, podries dir-me si això que em vas a contar l'has filtrat pels tres tamisos?
- Els tres tamisos?
- El primer tamís és el de la veritat. Has confirmat que el que em vols dir és cert?
 - No. Simplement ho he escoltat ...
 - Per tant, no saps si és veritat. Intentem passar el filtre del segon tamís, el de la bondat. Això que em vols dir, és una cosa bona?
- Doncs no! Al contrari.
 - Llavors -va continuar Sòcrates- vols explicar-me coses dolentes sobre ell sense estar segur que són certes. Malgrat tot podries passar la prova, ja que ens queda un tercer tamís, el de la utilitat.
Té alguna utilitat que m'expliques el que ha fet el meu amic?
- No Certament, no.
 - Bé !, va exclamar Sòcrates somrient, si això que em vas a dir no és cert, ni bo ni útil, preferisc no saber-ho. I pel que fa a tu, t'aconsellaria que ho oblidares".

Paraules de saviesa de Sòcrates

DATES D'EXÀMENS

Examen sociolíngüística:
2n batxillerat A i B: 30 de gener

Examen de lectura: 2n batxillerat A i B: 9 de febrer

Examen comentari de text:
2n batxillerat A i B: 23 de febrer

LES VEUS DEL DISCURS

Ací teniu un enllaç per a les veus del discurs.

MEDITACIÓ PER ACCEPTAR-TE TAL COM ETS

Aquesta meditació et connectarà amb la teua identitat vertadera i podràs sentir com de gran, fort i radiant eres en realitat. Mudra: Assegut/da en posició fàcil, posa la mà dreta sobre el genoll dret i la mà esquerra enfront del teu cor a uns 15 cm del teu pit i amb la palma mirant cap a tu. Mantra: Canta "Sat Nam" (Jo sóc). Realització: quan digues "sat nam" per primera vegada mou la palma de la mà cap al pit fins que quede a uns 10 cm del cor. Quan tornes a repetir "sat nam" per segona vegada, allunya la mà del teu cor fins a arribar a la posició inicial. Temps: Repeteix el cicle durant 11 minuts.

CONSELLS PER A FER UNA BONA VALORACIÓ CRÍTICA

Ací teniu una sèrie de consells que us poden ser d'ajuda a l'hora d'escriure la valoració personal crítica que us demanen en l'última pregunta de la prova de les PAU.

VALORACIÓ PERSONAL

Els passos que et caldrà seguir per a fer la valoració són els següents:

-     Recorda molt breument l’eix temàtic i els motius secundaris (síntesi).

-     Formula, si en saps, nous arguments a favor o en contra de la tesi defensada per l’autor.

-     Manifesta si el tema tractat té interès o vigència en l’actualitat.

-     Digues altres temes que es poden relacionar amb l’eix temàtic.

-     Redacta el teu propi judici de valor.

Alguns consells sobre com fer aquesta valoració:

-   Comenta a partir del resum les idees més rellevants del text. Si has fet una bona anàlisi de la coherència, et resultarà molt fàcil.

-    Elabora un text d’estructura argumentativa.

-    Procura que el teu text siga coherent, adequat i cohesionat.

-    No et compliques el treball elaborant frases massa llargues que després no sàpies acabar o que et facen perdre el fil de la teua pròpia argumentació. Les frases curtes i ben lligades, com hem vist en autors coneguts, poden ser molt elegants i molt eficaces en la transmissió d’idees.

-    No afirmes coses que no pugues (o no sàpies) justificar.

-    Recolza la teva opinió amb nous arguments, teus o d’altri. Els arguments d’autoritat, si en coneixes, poden ser molt efectius.

-   També pots fer servir l’experiència personal, però sense convertir un exemple aïllat en norma general.

-    En qualsevol cas, és important que bases la teua argumentació en els valors ètics adquirits.

-    L’autor del text et porta molt avantatge. Segurament, té una millor formació, més experiència de la vida i ha tingut més temps per a elaborar la seua opinió sobre el tema tractat. Per tant, mesura les paraules i no formules opinions absolutes. És preferible matisar i aportar el propi punt de vista amb modèstia.

-    També convé tractar l’autor amb respecte, encara que les idees exposades siguen contràries a les teues. La seua pretensió és convèncer, no agredir o atacar l'autor del text.

També és interessant la pàgina de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) amb consells per fer una bona valoració crítica.

Finalment podeu mirar alguns exemples de valoració crítica d'exàmens reals de les PAU (encara que del model antic) que us poden ser d'utilitat. Els trobareu ací i ací.