La informació dels textos expositius s’ha de presentar de la manera més clara i precisa possible. En els textos
escrits, s’utilitza el recurs de la separació en apartats i subapartats, així com recursos tipogràfics: negreta,
subratllats..., per fer més entenedor el discurs. A les exposicions orals s’ajuden de diferents entonacions i
ritmes..., així com de suports audiovisuals: diapositives, power-point... Se serveixen de les tècniques de
l’exemplificació i la definició.
Les característiques lingüístiques de l’exposició són la presència d’oracions atributives, d’aposicions i
d’expressions vinculades a les definicions i l’abundància de subordinació i de connectors disccursius (per tant, així, però, causa-conseqüència, ordre. etc.), cohesió lèxica mitjançant sinònims, repeticions, camps lèxics i famílies de mots, etc.Enunciats entre parèntesis o guions, aposicions i oracions de relatiu explicatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada