PARTS BÀSIQUES DEL TEXT:
Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional
1) Els textos expositius o explicatius
(llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de
manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la.
Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió
2) Els textos argumentatius
(article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes
al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie
de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
•
Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general
al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general.
S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
•
Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen
els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al
final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.
3) Els textos narratius
(novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o
imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai
determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa:
entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts
següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç
4) Els textos descriptius
(ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges,
escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna
persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó
subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o
argumentatius.
5) Els textos conversacionals
(entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs
novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més
interlocutors, que construeixen el discurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada