Aprofite l'avinentesa per desitjar-vos un Nadal ple de pau i felicitat amb els vostres éssers estimats. Descanseu molt, divertiu-vos encara més i treballeu una mica (només una mica per evitar que el cervell s'atrofie). Ens veiem el proper any!!
El nostre institut
dijous, 19 de desembre del 2019
BON NADAL
Estimats alumnes de segon de batxillerat,
Aprofite l'avinentesa per desitjar-vos un Nadal ple de pau i felicitat amb els vostres éssers estimats. Descanseu molt, divertiu-vos encara més i treballeu una mica (només una mica per evitar que el cervell s'atrofie). Ens veiem el proper any!!
Aprofite l'avinentesa per desitjar-vos un Nadal ple de pau i felicitat amb els vostres éssers estimats. Descanseu molt, divertiu-vos encara més i treballeu una mica (només una mica per evitar que el cervell s'atrofie). Ens veiem el proper any!!
dimarts, 17 de desembre del 2019
RESPIRACIÓ DE LA SETMANA: RESPIRACIÓ CELEST
"El secret de la meditació és visualitzar la respiració com un flux d'energia en la columna vertebral que es mou cap amunt quan inspires i cap avall quan expires, fins que el flux esdevé un riu majestuós".
Swami Kriyananda
dimecres, 11 de desembre del 2019
ESTRATÈGIES PER ESTUDIAR DE MANERA EFICIENT
En el meu grup de tutoria estem treballant les tècniques per estudiar de manera eficient i he volgut compartir la informació amb tot l'alumnat de 2n de batxillerat, ja que pense que és molt útil saber com funciona el nostre cervell per tal d'usar les estratègies que li siguen més naturals i així poder aprendre més eficientment amb menys esforç.
Us recomane la lectura d'aquest article, que tracta alguns aspectes molt interessants respecte al tema.
Ací teniu també una plantilla descarregable que podreu utilitzar sempre que us enfronteu a l'estudi d'algun tema.
Ací teniu també una plantilla descarregable que podreu utilitzar sempre que us enfronteu a l'estudi d'algun tema.
dilluns, 9 de desembre del 2019
AL VOLTANT DEL COR, EL TERCER CERVELL
En les últimes setmanes hem estat treballant meditacions amb els braços que servien per activar l'àrea del cor, alhora que treballaven també la respiració.
Us he comentat algunes investigacions recents sobre la "intel·ligència" del cor i com no es tracta simplement d'una bomba de sang. Per això és important cuidar-lo bé i activar-lo: una part important de la nostra intel·ligència es troba en aquest òrgan.
Ací teniu un parell d'enllaços interessants: els tres cervells i aquest altre.
I ara dos interessantíssims vídeos sobre el tema. A reflexionaaaar!!
I ara dos interessantíssims vídeos sobre el tema. A reflexionaaaar!!
dijous, 5 de desembre del 2019
CONSELLS PER A FER UNA BONA REFLEXIÓ CRÍTICA
Ací teniu una sèrie de consells que us poden ser d'ajuda a l'hora d'escriure la valoració personal crítica que us demanen en l'última pregunta de la prova de les PAU.
VALORACIÓ PERSONAL
Els passos que et caldrà seguir per a fer la valoració són els següents:
- Recorda molt breument l’eix temàtic i els motius secundaris (síntesi).
- Formula, si en saps, nous arguments a favor o en contra de la tesi defensada per l’autor.
- Manifesta si el tema tractat té interès o vigència en l’actualitat.
- Digues altres temes que es poden relacionar amb l’eix temàtic.
- Redacta el teu propi judici de valor.
Alguns consells sobre com fer aquesta valoració:
- Comenta a partir del resum les idees més rellevants del text. Si has fet una bona anàlisi de la coherència, et resultarà molt fàcil.
- Elabora un text d’estructura argumentativa.
- Procura que el teu text siga coherent, adequat i cohesionat.
- No et compliques el treball elaborant frases massa llargues que després no sàpies acabar o que et facen perdre el fil de la teua pròpia argumentació. Les frases curtes i ben lligades, com hem vist en autors coneguts, poden ser molt elegants i molt eficaces en la transmissió d’idees.
- No afirmes coses que no pugues (o no sàpies) justificar.
- Recolza la teua opinió amb nous arguments, teus o d’altri. Els arguments d’autoritat, si en coneixes, poden ser molt efectius.
- També pots fer servir l’experiència personal, però sense convertir un exemple aïllat en norma general.
- En qualsevol cas, és important que bases la teua argumentació en els valors ètics adquirits.
- L’autor del text et porta molt avantatge. Segurament, té una millor formació, més experiència de la vida i ha tingut més temps per a elaborar la seua opinió sobre el tema tractat. Per tant, mesura les paraules i no formules opinions absolutes. És preferible matisar i aportar el propi punt de vista amb modèstia.
- També convé tractar l’autor amb respecte, encara que les idees exposades siguen contràries a les teues. La teua pretensió és convèncer, no agredir o atacar l'autor del text.
També és interessant la pàgina de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) amb consells per fer una bona valoració crítica.
dilluns, 2 de desembre del 2019
RECURSOS EXPRESSIUS I TIPOGRÀFICS
Respecte a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i per l'altra els tipogràfics.
En aquesta pàgina trobareu una succinta explicació sobre els principals recursos expressius. En aquesta presentació hi ha una descripció més detallada dels recursos expressius.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.
En aquesta pàgina trobareu una succinta explicació sobre els principals recursos expressius. En aquesta presentació hi ha una descripció més detallada dels recursos expressius.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.
COMPRENSIÓ DEL TEXT: MODEL DE RESPOSTA
1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
El tema és el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim. Ha de ser un enunciat breu que condense el contingut del text.
*Després de formular una proposta de tema, planteja't si realment es correspon amb l'assumpte principal del text.
*Intenta expressar-lo en un sintagma nominal.
A l'hora de comentar l'estructura del text explicita la idea o idees principals de cada text. Això t'ajudarà a l'hora de fer un bon resum.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. Resumir consisteix a reduir. Es tracta d'aconseguir reproduir fidelment el contingut del text.
*Planteja't quina informació és essencial i quina és accessòria.
*No copies literalment.
*Evita les expressions pròpies de l'estil de l'autor.
*Evita fer citacions al text.
*Evita les marques de modalització pròpies (el teu text-resum ha de ser objectiu respecte del que diu el text-mare). Per tant, la veu (el locutor) del resum ha de ser externa; 3a persona.
*Evita les redundàncies del tipus “el text diu...”, l'autor diu...”
3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. Es tracta d'identificar i de justificar amb exemples, el tipus de text. Cal dir que hi ha moltes maneres d’organitzar un text i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar en la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:
Expositius (introducció, desenvolupament o explicació i conclusió). Exemples: Diccionaris, conferències…
Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: Articles d’opinió, columna periodística, ressenya crítica, assaig…
Narratius (literaris: introducció o plantejament, nus i desenllaç; periodístics: piràmide invertida). Exemple: literaris (conte, novel·la, rondalla), no literaris (notícia, crònica, reportatge).
Descriptius (de les característiques generals a les específiques, de dalt a baix…). Exemple: Descripcions de personatges, d’ambients, d’estris, d’escenaris…
Instructius (apartats, capítols, passos a seguir). Exemple: receptes de cuina, regles d’un joc… Predictius (diferents formes segons els textos: horòscops, prediccions meteorològiques…)
* Recorda que pots trobar textos que no s'ajusten només a un tipus de text, de fet és el més habitual.
4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors coneguts. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
Pel que fa la varietat geogràfica, podràs trobar alguna d'aquestes característiques: MORFOLOGIA Plurals antics: hòmens, jóvens (occidental) Plurals evolucionats: homes, joves (oriental); Possessius femenins amb vocal -u-: meua, teua, seues, ... (occidental); possessius femenins amb -v-: meva, teva, seves, ... (oriental) Díctic espacial ací (occidental); díctic espacial aquí (oriental) 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante (occidental); 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o (-u)/-i o sense terminació : canto(u)/canti, cant (oriental); Increment incoatiu verbal en -ix: servix (occidental); Increment incoatiu en -eix: serveix(oriental); Subjuntius en -i : Present: miri, vinguin (oriental) Imperfet: tinguessin (oriental). LÈXIC Lèxic propi: espill, xic, granera, poal, arena, melic, eixir (occidental) Lèxic propi: mirall, noia, escombra, galleda, sorra, llombrígol, sortir (oriental).
* Recorda que hi ha algunes característiques més fiables que altres, les més fiables són les de morfologia verbal, els possessius femenins i alguna de lèxic (eixir: occidental).
5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
Es tracta d'identificar els recursos estilístics: metàfora, comparació, metonímia, hipèrbole, ... Així com els recursos tipogràfics: tipus de lletra diferent (per exemple la cursiva), cometes, ... Els recursos tipogràfics poden indicar ironia, matisos de significat, canvi de registre o de codi, títol d'algun article, discurs reportat en estil directe, ...
6. Identifica les veus del discurs.
El locutor és la veu que condueix el text. Si el text és narratiu se'n sol dir narrador (pot ser narrador intern: si participa de l'acció del text; narrador extern: si no participa de l'acció del text). Si el text és argumentatiu el locutor sol ser una veu en primera persona identificable amb l'autor. I si fóra un text poètic es tractaria d'una veu lírica o jo poètic. Si el locutor s'adreça a algú (receptor dins del text) i les marques lingüístiques apareixen en el tex, aquell a qui s'adreça és l'al·locutari. A més a més, de vegades apareixen al text altres veus diferents de la del locutor; aquestes altres veus són els enunciadors. (El discurs dels enunciadors pot ser intercalat de manera directa: es reprodueixen les paraules literalment; o de manera indirecta: el locutor modifica l'enunciat.)
El text pot fer referència a altres textos (cançons, refranys, ...) del coneixement compartit; és el recurs de la intertextualitat. S'entén la intertextualitat com la relació (explícita o no) entre diferents textos que s'activa en el lector (model) perquè és reconeguda per ell. Es pot tractar d'una paròdia o una versió (d'una obra coneguda); imitació de l'estil o de l'argument entre textos; inclusió d'un text conegut (una cançó, un refrany, un eslògan, ...); etc.
* Recorda que en el discurs (dins del text) no poden haver-hi persones. Per tant, podem parlar de personatges, locutor, veu narrativa o narrador, jo poètic; però no, d'escriptor, poeta, autor, etc. (quan estigues referint-te al text).
* Recorda per tant, que el narrador no és mai l'autor del text.
7. Identifica i justifica les marques de modalització del text. La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament parlem d'un discurs subjectiu. Un text modalitzat, doncs, mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte d'allò que diu.
El tema és el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim. Ha de ser un enunciat breu que condense el contingut del text.
*Després de formular una proposta de tema, planteja't si realment es correspon amb l'assumpte principal del text.
*Intenta expressar-lo en un sintagma nominal.
A l'hora de comentar l'estructura del text explicita la idea o idees principals de cada text. Això t'ajudarà a l'hora de fer un bon resum.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. Resumir consisteix a reduir. Es tracta d'aconseguir reproduir fidelment el contingut del text.
*Planteja't quina informació és essencial i quina és accessòria.
*No copies literalment.
*Evita les expressions pròpies de l'estil de l'autor.
*Evita fer citacions al text.
*Evita les marques de modalització pròpies (el teu text-resum ha de ser objectiu respecte del que diu el text-mare). Per tant, la veu (el locutor) del resum ha de ser externa; 3a persona.
*Evita les redundàncies del tipus “el text diu...”, l'autor diu...”
3. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. Es tracta d'identificar i de justificar amb exemples, el tipus de text. Cal dir que hi ha moltes maneres d’organitzar un text i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar en la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:
Expositius (introducció, desenvolupament o explicació i conclusió). Exemples: Diccionaris, conferències…
Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: Articles d’opinió, columna periodística, ressenya crítica, assaig…
Narratius (literaris: introducció o plantejament, nus i desenllaç; periodístics: piràmide invertida). Exemple: literaris (conte, novel·la, rondalla), no literaris (notícia, crònica, reportatge).
Descriptius (de les característiques generals a les específiques, de dalt a baix…). Exemple: Descripcions de personatges, d’ambients, d’estris, d’escenaris…
Instructius (apartats, capítols, passos a seguir). Exemple: receptes de cuina, regles d’un joc… Predictius (diferents formes segons els textos: horòscops, prediccions meteorològiques…)
* Recorda que pots trobar textos que no s'ajusten només a un tipus de text, de fet és el més habitual.
4. Identifica el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors coneguts. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
Pel que fa la varietat geogràfica, podràs trobar alguna d'aquestes característiques: MORFOLOGIA Plurals antics: hòmens, jóvens (occidental) Plurals evolucionats: homes, joves (oriental); Possessius femenins amb vocal -u-: meua, teua, seues, ... (occidental); possessius femenins amb -v-: meva, teva, seves, ... (oriental) Díctic espacial ací (occidental); díctic espacial aquí (oriental) 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante (occidental); 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o (-u)/-i o sense terminació : canto(u)/canti, cant (oriental); Increment incoatiu verbal en -ix: servix (occidental); Increment incoatiu en -eix: serveix(oriental); Subjuntius en -i : Present: miri, vinguin (oriental) Imperfet: tinguessin (oriental). LÈXIC Lèxic propi: espill, xic, granera, poal, arena, melic, eixir (occidental) Lèxic propi: mirall, noia, escombra, galleda, sorra, llombrígol, sortir (oriental).
* Recorda que hi ha algunes característiques més fiables que altres, les més fiables són les de morfologia verbal, els possessius femenins i alguna de lèxic (eixir: occidental).
5. Identifica els recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
Es tracta d'identificar els recursos estilístics: metàfora, comparació, metonímia, hipèrbole, ... Així com els recursos tipogràfics: tipus de lletra diferent (per exemple la cursiva), cometes, ... Els recursos tipogràfics poden indicar ironia, matisos de significat, canvi de registre o de codi, títol d'algun article, discurs reportat en estil directe, ...
6. Identifica les veus del discurs.
El locutor és la veu que condueix el text. Si el text és narratiu se'n sol dir narrador (pot ser narrador intern: si participa de l'acció del text; narrador extern: si no participa de l'acció del text). Si el text és argumentatiu el locutor sol ser una veu en primera persona identificable amb l'autor. I si fóra un text poètic es tractaria d'una veu lírica o jo poètic. Si el locutor s'adreça a algú (receptor dins del text) i les marques lingüístiques apareixen en el tex, aquell a qui s'adreça és l'al·locutari. A més a més, de vegades apareixen al text altres veus diferents de la del locutor; aquestes altres veus són els enunciadors. (El discurs dels enunciadors pot ser intercalat de manera directa: es reprodueixen les paraules literalment; o de manera indirecta: el locutor modifica l'enunciat.)
El text pot fer referència a altres textos (cançons, refranys, ...) del coneixement compartit; és el recurs de la intertextualitat. S'entén la intertextualitat com la relació (explícita o no) entre diferents textos que s'activa en el lector (model) perquè és reconeguda per ell. Es pot tractar d'una paròdia o una versió (d'una obra coneguda); imitació de l'estil o de l'argument entre textos; inclusió d'un text conegut (una cançó, un refrany, un eslògan, ...); etc.
* Recorda que en el discurs (dins del text) no poden haver-hi persones. Per tant, podem parlar de personatges, locutor, veu narrativa o narrador, jo poètic; però no, d'escriptor, poeta, autor, etc. (quan estigues referint-te al text).
* Recorda per tant, que el narrador no és mai l'autor del text.
7. Identifica i justifica les marques de modalització del text. La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament parlem d'un discurs subjectiu. Un text modalitzat, doncs, mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte d'allò que diu.
dimarts, 26 de novembre del 2019
PROGRAMACIÓ SEGONA AVALUACIÓ
En aquesta segona avaluació ens centrarem en els següents punts del Comentari de text:
1) Comprensió del text
- Reforçarem la identificació del registre i la varietat geogràfica.
- Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text.
- Identificació de les veus del discurs.
2) Anàlisi lingüística del text
- Pronoms febles i pronoms relatius.
- Anàlisi sintàctica d'oracions
3) Expressió i reflexió crítica
- Lecutra i estudi d'una selecció de poemes de V. A. Estellés i assajos de Joan Fuster.
- Pràctica de reflexions crítiques.
També dedicarem un temps a qüestions bàsiques de sociolingüística i en farem un examen tipus test.
1) Comprensió del text
- Reforçarem la identificació del registre i la varietat geogràfica.
- Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text.
- Identificació de les veus del discurs.
2) Anàlisi lingüística del text
- Pronoms febles i pronoms relatius.
- Anàlisi sintàctica d'oracions
3) Expressió i reflexió crítica
- Lecutra i estudi d'una selecció de poemes de V. A. Estellés i assajos de Joan Fuster.
- Pràctica de reflexions crítiques.
També dedicarem un temps a qüestions bàsiques de sociolingüística i en farem un examen tipus test.
FRASE DE LA SETMANA
"Li pregunten a Ramana Maharshi: Com podem tractar els altres?
El savi respon: No hi ha els altres".
MEDITACIÓ PER A LA CONCENTRACIÓ
Hakini mudra és el mudra de concentració. Moltes vegades fem aquest gest sense adonar-nos-en. El seu propòsit és millorar la concentració i l'atenció plena. Inconscientment, podem fer-lo per centrar-nos, eixir d'un estat d'agitació o simplement centrar-nos en una tasca o idea, revitalitzant la nostra activitat cerebral. Hakini mudra es pot practicar sempre que vulgues.
Si vols recordar alguna cosa o recuperar el fil d'un assumpte, uneix les puntes dels dits, eleva els ulls, posa la punta de la llengua en el paladar quan s'inspira i deixa que torn a caure quan s'expira; fer un parell de moviments respiratoris, i recordaràs immediatament el que vols.
Aquest mudra també serà útil si has de concentrar-se en alguna cosa durant molt de temps, cal que tingues bones idees o vols retenir el que llegeixes. Hakini mudra pot fer miracles reals i sempre l'hauries de tenir en compte per practicar-lo en un moment de necessitat.
Aquesta posició dels dits ha estat profundament estudiada pels científics, i s'ha demostrat que estimula el treball conjunt dels dos hemisferis del cervell, el dret i l'esquerre. Actualment també es recomana en els cursos de formació i gestió de memòria. Obri l'accés a l'hemisferi dret del cervell on també s'emmagatzema la memòria. La seua pràctica millora la respiració, aprofundint-la, beneficiant així el cervell.
Beneficis del Haniki mudra:
-Estimula l'activitat cerebral, és molt beneficiós per al cervell hiperactiu.
– ajuda a millorar la concentració i l'atenció conscient.
– promou l'activitat equilibrada dels dos hemisferis, dreta i esquerra, del nostre cervell que crea una sensació de calma i permet un pensament clar, intuïtiu i savi.
– ajuda a centrar-s'hi i aclarir la ment, aclareix la nostra confusió i purifica els nostres pensaments i sentiments.
– ens ajuda a aprofundir en la respiració, regenerant l'energia dels nostres pulmons i oxigenant el nostre cervell, el que resulta en un millor funcionament de tot el nostre cos.
– enforteix la memòria i prevé la pèrdua de memòria.
dilluns, 4 de novembre del 2019
RESPIRAR PEL NAS T'ALLARGARÀ LA VIDA
Interessant article de la revista de benestar del diari El Mundo. S'hi explica per què és tan important respirar pel nas de manera profunda.
Respirar pel nas allargarà la teua vida
També està molt interessant sobre els beneficis de respirar pel nas
Beneficis de respirar pel nas
Respirar pel nas allargarà la teua vida
També està molt interessant sobre els beneficis de respirar pel nas
Beneficis de respirar pel nas
RESPIRACIÓ DE LA SETMANA: NADI SHODANA PRANAYAMA
NADI SHODHANA
Encara que sovint s'inclou aquesta tècnica entre els PRANAYAMA, ja que constitueix la base per a molts dels exercicis de control del PRANA o energia vital, es pot considerar també un SHATKARMA, ja que, en realitat es tracta d'una tècnica de purificació de l'organisme.
En concret, consisteix a purificar (SHODHANA significa neteja o purificació) els NADI, que són els canals per on flueix l'energia al nostre cos.
TÈCNICA
Bàsicament consisteix a respirar de forma alterna, per una fossa nasal i per l'altra . Per a això es tapa, sense exercir pressió, la fossa nasal que roman passiva amb un o amb dos dits. Se sol utilitzar NASAGRA Mudra: col·locant els dits índex i mig a l'entrecella es podrà tapar amb el dit polze una fossa nasal (la dreta si fem servir la mà dreta) i amb l'anular l'altra, alternativament. De manera que una volta de l'exercici en la seva forma més senzilla consisteix a:
Inspirar per la fossa nasal esquerra, tapant suaument la fossa nasal dreta.
Expirar per la fossa nasal dreta, tapant suaument l'esquerra.
Inspirar per la fossa nasal dreta.
Expirar per la fossa nasal esquerra, tapant de nou la dreta.
Se sol començar a practicar realitzant deu voltes i després es va augmentant fins vint o més, permetent que el ritme respiratori sigui cada vegada més pausat, comptant el temps que dediquem a la inspiració ia l'expiració i poc a poc anar augmentant-lo. A més, és comú afegir retencions de l'aire, tant a pulmó ple com a pulmó buit, amb alguns Bandha o claus energètiques, per incrementar els efectes de l'exercici quan ja es té una certa pràctica.
Imatge extreta de http://yogavidyard.wordpress.com
BENEFICIS
- Incrementa l'absorció de l'oxigen i del PRANA, estimulant al seu torn l'eliminació del diòxid de carboni i de les impureses del cos.
- Ventilació completa dels pulmons.
- Purificació de la sang.
- Regulació del ritme cardíac.
- Enforteix i estabilitza el sistema nerviós, tant el simpàtic com el parasimpàtic.
- Equilibra l'activitat dels dos hemisferis cerebrals i dels NADI ANADA i Pingala.
- Dissolució de bloquejos energètics a través de la regulació de la circulació prànica.
- Redueix l'ansietat i l'estrès.
- Indueix als estats d'interiorització, concentració i meditació.
- Si es practica amb Bandha o Kumbhaka, s'afegeixen els beneficis d'aquests.
Font; yoga-mar.blogspot.com.es
Ací teniu l'accés al Japji sahib de Kike Tarrasó (música que hem escoltat a classe per la medi
Encara que sovint s'inclou aquesta tècnica entre els PRANAYAMA, ja que constitueix la base per a molts dels exercicis de control del PRANA o energia vital, es pot considerar també un SHATKARMA, ja que, en realitat es tracta d'una tècnica de purificació de l'organisme.
En concret, consisteix a purificar (SHODHANA significa neteja o purificació) els NADI, que són els canals per on flueix l'energia al nostre cos.
TÈCNICA
Bàsicament consisteix a respirar de forma alterna, per una fossa nasal i per l'altra . Per a això es tapa, sense exercir pressió, la fossa nasal que roman passiva amb un o amb dos dits. Se sol utilitzar NASAGRA Mudra: col·locant els dits índex i mig a l'entrecella es podrà tapar amb el dit polze una fossa nasal (la dreta si fem servir la mà dreta) i amb l'anular l'altra, alternativament. De manera que una volta de l'exercici en la seva forma més senzilla consisteix a:
Inspirar per la fossa nasal esquerra, tapant suaument la fossa nasal dreta.
Expirar per la fossa nasal dreta, tapant suaument l'esquerra.
Inspirar per la fossa nasal dreta.
Expirar per la fossa nasal esquerra, tapant de nou la dreta.
Se sol començar a practicar realitzant deu voltes i després es va augmentant fins vint o més, permetent que el ritme respiratori sigui cada vegada més pausat, comptant el temps que dediquem a la inspiració ia l'expiració i poc a poc anar augmentant-lo. A més, és comú afegir retencions de l'aire, tant a pulmó ple com a pulmó buit, amb alguns Bandha o claus energètiques, per incrementar els efectes de l'exercici quan ja es té una certa pràctica.
BENEFICIS
- Incrementa l'absorció de l'oxigen i del PRANA, estimulant al seu torn l'eliminació del diòxid de carboni i de les impureses del cos.
- Ventilació completa dels pulmons.
- Purificació de la sang.
- Regulació del ritme cardíac.
- Enforteix i estabilitza el sistema nerviós, tant el simpàtic com el parasimpàtic.
- Equilibra l'activitat dels dos hemisferis cerebrals i dels NADI ANADA i Pingala.
- Dissolució de bloquejos energètics a través de la regulació de la circulació prànica.
- Redueix l'ansietat i l'estrès.
- Indueix als estats d'interiorització, concentració i meditació.
- Si es practica amb Bandha o Kumbhaka, s'afegeixen els beneficis d'aquests.
Font; yoga-mar.blogspot.com.es
Ací teniu l'accés al Japji sahib de Kike Tarrasó (música que hem escoltat a classe per la medi
diumenge, 27 d’octubre del 2019
FRASE DE LA SETMANA
"Res no pot molestar-te tant com la teua pròpia ment. De fet, quan sembla que els altres et molesten, no són ells: és la teua pròpia ment".
Sri Siri Ravi Shankar
Sri Siri Ravi Shankar
dimarts, 22 d’octubre del 2019
VÍDEOS INSPIRADORS: EQUIVOCAR-SE
Caminem per la vida i caiem. Què fas tu quan caus? Aquest vídeo demostra la meravellosa oportunitat que és això de fer un pas en fals...
COHERÈNCIA LÈXICOSEMÀNTICA: RELACIONS LÈXIQUES
Per poder estudiar el tema de la cohesió lexicosemàntica i les relacions lexicosemàntiques us deixe aquests apunts.
Cohesió lexicosemàntica També us deixe un enllaç a una entrada molt interessant de l'IES Paco Mollà de Petrer. Hi apareixen clarament definits els conceptes d'hiperonímia i camp semàntic i també hi trobareu algunes activitats. Espere que us siga d'utilitat.
Per poder descarregar els apunts sobre la cohesió lexicosemàntica cliqueu ací.
Cohesió lexicosemàntica També us deixe un enllaç a una entrada molt interessant de l'IES Paco Mollà de Petrer. Hi apareixen clarament definits els conceptes d'hiperonímia i camp semàntic i també hi trobareu algunes activitats. Espere que us siga d'utilitat.
Per poder descarregar els apunts sobre la cohesió lexicosemàntica cliqueu ací.
MEDITACIÓ DE LA SETMANA: KIRTAN KRIYA
Els mantres són poderoses eines de neteja i reestructuració de la ment subconscient. SAT NAM i el seu derivat SA TA NA MA són els dos mantres bàsics ensenyats per Yogui Bhajan per reorientar la ment i obrir-nos així a la possibilitat del canvi transformacional. SAT NAM sembra la veritat en la nostra consciència despertant a la nostra identitat divina. SAT NAM és el mantra llavor o bij mantra.
SA TA NA MA incorpora els sons nuclears de SAT NAM. SA TA NA MA utilitza els sons primordials per connectar-nos a la naturalesa evolutiva de l'existència mateixa. És anomenat el Panj Shabd, que significa una mantra amb tres corrents de so. El cinqué so és "A". Quan entonem SA TA NA MA imprimim el codi evolutiu de l'univers en la nostra psique humana.
SA és el principi, infinit, la totalitat de tot el que va ser, és o serà; TA és la vida, l'existència i la creativitat que manifesta l'infinit; NA és la mort, el canvi i la transformació de la consciència; MA és el renaixement, la regeneració i la resurrecció que ens permeten experimentar conscientment l'alegria de l'infinit.
Kirtan Kriya, sovint anomenada meditació SA TA NA MA, és la meditació més important en el Kundalini ioga i roman avui com una meditació bàsica per a qualsevol estudiant de Kundalini ioga. Iogui Bhajan diu que si només podem fer una sola meditació, aquesta és la que s'ha de fer perquè ho
fa tot en l'ordre que ho necessitem i portarà l'equilibri a la nostra ment i a la nostra vida. Kirtan Kriya.
INSTRUCCIONS:
Seu amb la columna recta. Porta el teu enfocament mental al punt del front. Entona SA TA NA MA. Mentre entones prem alternativament el dit polze amb els quatre dits restant. Visualitza o sent cada so individual entrar al chakra de la coroneta al límit del cap, baixar a través del mig del cap i eixir a través del tercer ull. Això és molt important i s'ha de fer amb cada so perquè és una part essencial del procés de neteja. Si no fas aquesta part de la meditació podries experimentar mal de cap.
SA TA NA MA incorpora els sons nuclears de SAT NAM. SA TA NA MA utilitza els sons primordials per connectar-nos a la naturalesa evolutiva de l'existència mateixa. És anomenat el Panj Shabd, que significa una mantra amb tres corrents de so. El cinqué so és "A". Quan entonem SA TA NA MA imprimim el codi evolutiu de l'univers en la nostra psique humana.
SA és el principi, infinit, la totalitat de tot el que va ser, és o serà; TA és la vida, l'existència i la creativitat que manifesta l'infinit; NA és la mort, el canvi i la transformació de la consciència; MA és el renaixement, la regeneració i la resurrecció que ens permeten experimentar conscientment l'alegria de l'infinit.
Kirtan Kriya, sovint anomenada meditació SA TA NA MA, és la meditació més important en el Kundalini ioga i roman avui com una meditació bàsica per a qualsevol estudiant de Kundalini ioga. Iogui Bhajan diu que si només podem fer una sola meditació, aquesta és la que s'ha de fer perquè ho
fa tot en l'ordre que ho necessitem i portarà l'equilibri a la nostra ment i a la nostra vida. Kirtan Kriya.
INSTRUCCIONS:
Seu amb la columna recta. Porta el teu enfocament mental al punt del front. Entona SA TA NA MA. Mentre entones prem alternativament el dit polze amb els quatre dits restant. Visualitza o sent cada so individual entrar al chakra de la coroneta al límit del cap, baixar a través del mig del cap i eixir a través del tercer ull. Això és molt important i s'ha de fer amb cada so perquè és una part essencial del procés de neteja. Si no fas aquesta part de la meditació podries experimentar mal de cap.
diumenge, 20 d’octubre del 2019
FRASE DE LA SETMANA
"Una persona que mai no cometé un error, mai no intentà res nou|.
Albert Einstein
Albert Einstein
dilluns, 14 d’octubre del 2019
FRASE DE LA SETMANA
"Cada matí la vida comença de nou, aprenem a respirar de nou. Allò més valuós en aquesta vida és l'aire que respirem".
De la pel·lícula Incir Reçeli 2
diumenge, 13 d’octubre del 2019
MEDITACIÓ PER ACCEPTAR-TE TALCOM ETS
Aquesta meditació et connectarà amb la teua identitat vertadera i podràs sentir com de gran, fort i radiant eres en realitat.
Mudra:
Assegut/da en posició fàcil, posa la mà dreta sobre el genoll dret i la mà esquerra enfront del teu cor a uns 15 cm del teu pit i amb la palma mirant cap a tu.
Mantra:
Canta "Sat Nam" (Jo sóc).
Realització: quan digues "sat nam" per primera vegada mou la palma de la mà cap al pit fins que quede a uns 10 cm del cor. Quan tornes a repetir "sat nam" per segona vegada, allunya la mà del teu cor fins a arribar a la posició inicial.
Temps:
Repeteix el cicle durant 11 minuts.
GAYATRI MANTRA
El mantra que hem realitzat en les últimes setmanes és el Gayatri mantra, del qual us deixe la lletra i l'explicació.
OM BHUR BHUVA SUVAH
OM TAT SAVITUR VARENYAM
BHARGO DEVASYA DHIMAHI
DHIYO YONAH PRACHODAYAT
OM TAT SAVITUR VARENYAM
BHARGO DEVASYA DHIMAHI
DHIYO YONAH PRACHODAYAT
El significat literal de les paraules del Mantra Gayatri és:
Om
Bhur: Matèria
Bhuva: Força
Suva: Consciència
Om
Tat: Allò
Savitur: La Llum de l'Anima
Varenyam: Ens abrace
Bhargo: Les Luminàries del Cosmos
Devah: El Senyor
Asya: De
Dhimahi: Meditem
Dhiyoh: Voluntats
Yonah: Nostres
Prachodayat: Inspire o Alerte
El significat quan el cantem seria més o menys:
Meditem
en el Senyor Còsmic (de llum)
perquè aquella llum de l'Ànima
ens abrace
y alerte les nostres voluntats.
Ací us deixe tres versions de diferent llargària, totes tres de Deva Premal.
dimecres, 9 d’octubre del 2019
FRASE DE LA SETMANA
"Ahir era intel·ligent, per la qual cosa volia canviar el món. Avui sóc savi, per això em vull canviar a mi mateix"
Rumi (poeta persa del segle XIII)
Rumi (poeta persa del segle XIII)
VARIACIÓ GEOGRÀFICA: ELS DIALECTES
Una característica que forma part de la naturalesa de totes les
llengües és la seua realització heterogènia, és a dir, que si n'estudiem
qualsevol, observarem que sentim diverses maneres de pronunciar-la,
paraules diferents per a referir-se al mateix objecte o al mateix fet,
diverses maneres de construir una oració, modismes diferents, etc.
Aquesta realitat proporciona una de les matèries d'estudi de la dialectologia: els dialectes diatòpics o geogràfics.
Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.
Com cal contestar?
El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta: la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.
Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.
Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)
La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.
Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..
* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental
La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.
Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text
Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.
Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.
Com cal contestar?
El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta: la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.
Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.
Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)
La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.
Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..
* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental
La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.
Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text
Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.
VARIACIÓ DIAFÀSICA: EL REGISTRE
Identifica el registre (formal/informal) especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors coneguts. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors coneguts. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
diumenge, 6 d’octubre del 2019
TASQUES SOBRE LA LECTURA
Ja està publicada en Google Classroom la tasca que heu de fer sobre la lectura. Haureu d'inscriure-us-hi (qui encara no ho haja fet) i triar una pregunta per a desenvolupar.
dilluns, 30 de setembre del 2019
TREBALLS SOBRE LA LITERATURA
En Google Classroom ja està penjant un document amb les possibles preguntes sobre la lectura i una bibliografia per a consultar.
Qui no s'haja inscrit encara en la classe virtual hauria de començar a fer-ho per poder accedir a la informació.
RESPIRACIÓ DE LA SETMANA: RESPIRACIÓ LUNAR
Aquesta setmana continuarem amb una respiració per una sola fossa
nasal, però en aquest cas taponarem la fossa nasal dreta i inspirarem i expirarem per l'esquerra.
Tècnica respiratòria:
1. Taponem la fossa nasal esquerra.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal esquerra.
3. Expirem per la mateixa fossa nasal esquerra, intentant que l'expiració siga més llarga que la inspiració.
Continuem així durant els cinc minuts de la meditació. Aquesta respiració té un efecte calmant i relaxant sobre el sistema nerviós.
Imatge extreta de http://kundaliniyogagipuzkoa.blogspot.com.es/
Per si algú vol practicar en casa, ací teniu la música del mantra Guru Ram Das Guru, de Snatam Kaur.
Tècnica respiratòria:
1. Taponem la fossa nasal esquerra.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal esquerra.
3. Expirem per la mateixa fossa nasal esquerra, intentant que l'expiració siga més llarga que la inspiració.
Continuem així durant els cinc minuts de la meditació. Aquesta respiració té un efecte calmant i relaxant sobre el sistema nerviós.
Per si algú vol practicar en casa, ací teniu la música del mantra Guru Ram Das Guru, de Snatam Kaur.
dimarts, 24 de setembre del 2019
dijous, 19 de setembre del 2019
dimarts, 17 de setembre del 2019
ORGANITZACIÓ ESTRUCTURAL DELS TEXTOS
PARTS BÀSIQUES DEL TEXT:
Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional
1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió
2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.
3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç
4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.
5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.
Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional
1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió
2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.
3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç
4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.
5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.
dilluns, 16 de setembre del 2019
LECTURA 1a AVALUACIÓ
A partir d'aquesta lectura aniem preparant les possibles preguntes que es podrien plantejar en la primera pregunta del tercer apartat.
NOVETATS EN LES PAU DEL 2020
Enguany tenim una novetat en les proves PAU del 2020. En el 3r apartat, el de Expressió i reflexió crítica canviarà la pregunta de literatura. Ací teniu l'enllaç a la pàgina web on s'explica en què consisteixen els canvis.
Les possibles preguntes que es podrien fer sobre les lectures prescriptives les podeu trobar ací:
Fixeu-vos que hi ha temes dels que apareixen en el lateral dret del bloc que es poden aprofitar per a realitzar algunes de les possibles pregunes, com els temes 1, 3, 6, 7 11 i 15.
Les possibles preguntes que es podrien fer sobre les lectures prescriptives les podeu trobar ací:
Fixeu-vos que hi ha temes dels que apareixen en el lateral dret del bloc que es poden aprofitar per a realitzar algunes de les possibles pregunes, com els temes 1, 3, 6, 7 11 i 15.
diumenge, 15 de setembre del 2019
BENEFICIS DE LA RESPIRACIÓ CORRECTA
El Pranayama, o tècniques per aprendre a respirar correctament, té innombrables beneficis (no podia ser d'altra manera, ja que té molts beneficis del ioga). Alguns d'ells són:
1. Augmenta la capacitat pulmonar, de manera que els pulmons podran obtenir l'aire que necessiten en menys respiracions.
2.Tens més resistència per a realitzar esforços físics. Observa les persones que respiren malament. Es cansen ràpidament amb un petit esforç, com pujar un tram d'escales.
3. Genera tranquil·litat i pau mental. Una respiració pausada i suficient és l'estat natural del cos, sense tensions, que a més provoquen fatiga i cansament mental.
4. Revitalitza el cos. Després de realitzar exercici recuperes el ritme cardíac i respiratori normal. ¿A què es deu? Al fet que necessites menys aire del que has estat fent servir. Per tant, si augmenta la capacitat pulmonar et sents millor i més disposat a moure't, eixir de casa a fer una passejada, fer exercici físic, etc.
5. La respiració lenta i profunda redueix l'esforç que ha de realitzar el cor, que es torna més eficient i fort, funciona millor i dura més temps.
6. En un moment d'estrès o ansietat aconsegueix reduir-la considerablement i fins i tot eliminar-la.
7. Si estàs nerviós, sense arribar al nivell superior que és sentir-te estressat, pots controlar les emocions i prendre la decisió correcta.
8. La respiració profunda i lenta és un excel·lent regulador del pes. Si vols baixar de pes, sigues conscient que tenir majors nivells d'oxigen en sang ajuda a cremar el greix.
8. Ajuda que el cos recupere un ritme normal després de fer algun esforç, físic o mental, en què hi ha hagut desgast.
9. Ajuda a dormir bé, ja que calma la ment. La principal causa d'insomni és no saber relaxar-se i deixar de banda els problemes fins que hages descansat.
10. Millora la digestió. El cos assimila millor els aliments gràcies al fet que la major oxigenació de la sang fa que el procés de digestió siga més eficaç.
11. És bo per a la pell. El cos destina la major part de l'oxigen al cervell. Una vegada coberta aquesta funció, la resta es reparteix. Amb una millor oxigenació, es destina més oxigen a les glàndules pituïtàries i pineals, importantíssimes en el rejoveniment de la pell.
12. Indueix l'estat de meditació.
(extracte de la pàgina widemat.com)
1. Augmenta la capacitat pulmonar, de manera que els pulmons podran obtenir l'aire que necessiten en menys respiracions.
2.Tens més resistència per a realitzar esforços físics. Observa les persones que respiren malament. Es cansen ràpidament amb un petit esforç, com pujar un tram d'escales.
3. Genera tranquil·litat i pau mental. Una respiració pausada i suficient és l'estat natural del cos, sense tensions, que a més provoquen fatiga i cansament mental.
4. Revitalitza el cos. Després de realitzar exercici recuperes el ritme cardíac i respiratori normal. ¿A què es deu? Al fet que necessites menys aire del que has estat fent servir. Per tant, si augmenta la capacitat pulmonar et sents millor i més disposat a moure't, eixir de casa a fer una passejada, fer exercici físic, etc.
5. La respiració lenta i profunda redueix l'esforç que ha de realitzar el cor, que es torna més eficient i fort, funciona millor i dura més temps.
6. En un moment d'estrès o ansietat aconsegueix reduir-la considerablement i fins i tot eliminar-la.
7. Si estàs nerviós, sense arribar al nivell superior que és sentir-te estressat, pots controlar les emocions i prendre la decisió correcta.
8. La respiració profunda i lenta és un excel·lent regulador del pes. Si vols baixar de pes, sigues conscient que tenir majors nivells d'oxigen en sang ajuda a cremar el greix.
8. Ajuda que el cos recupere un ritme normal després de fer algun esforç, físic o mental, en què hi ha hagut desgast.
9. Ajuda a dormir bé, ja que calma la ment. La principal causa d'insomni és no saber relaxar-se i deixar de banda els problemes fins que hages descansat.
10. Millora la digestió. El cos assimila millor els aliments gràcies al fet que la major oxigenació de la sang fa que el procés de digestió siga més eficaç.
11. És bo per a la pell. El cos destina la major part de l'oxigen al cervell. Una vegada coberta aquesta funció, la resta es reparteix. Amb una millor oxigenació, es destina més oxigen a les glàndules pituïtàries i pineals, importantíssimes en el rejoveniment de la pell.
12. Indueix l'estat de meditació.
(extracte de la pàgina widemat.com)
FONAMENTS DE LA RESPIRACIÓ
Durant aquest curs no aprendrem només a respirar sinó que practicarem pranaiama, la definició del qual us done ací baix estreta de la Viquipèdia.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).
RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'aprén a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).
RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'aprén a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.
PROGRAMACIÓ 1a AVALUACIÓ
El punt de partida per a l'estudi de la primera i segona parts de l'examen serà un text pertanyent a una de les tipologies textuals que vénen indicades. A partir del text estudiarem i exercitarem cadascun dels punts que integren Comprensió del text i Anàlisi lingüística del text.
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics.
3.1. Ens centrarem bàsicament en textos expositius i algun argumentatiu, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia retòrica.
4. Identificació del registre i la varietat dialectal
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
Amb aquests tres punts respondrem els punts 1, 2, 3 i 4 de l'apartat Comprensió del text.
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Qüestions sobre l'ús dels temps verbals: alteració de les referencies temporals d'un fragment (ex: de present a passat, de passat a present).
3. Definicions de paraules del text.
Espressió i reflexió crítica
1. Es començaran a treballar algunes de les qüestions relacionades amb la 1a lectura, que serà La plaça del Diamant, de Meccè Rodoreda.
2. Els alumnes hauran de produir al mínim dos textos (entre 150 i 200 paraules) en què es demostrarà la seua competència comunicativai, segons els casos, la seua capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text.
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics.
3.1. Ens centrarem bàsicament en textos expositius i algun argumentatiu, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia retòrica.
4. Identificació del registre i la varietat dialectal
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
Amb aquests tres punts respondrem els punts 1, 2, 3 i 4 de l'apartat Comprensió del text.
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Qüestions sobre l'ús dels temps verbals: alteració de les referencies temporals d'un fragment (ex: de present a passat, de passat a present).
3. Definicions de paraules del text.
Espressió i reflexió crítica
1. Es començaran a treballar algunes de les qüestions relacionades amb la 1a lectura, que serà La plaça del Diamant, de Meccè Rodoreda.
2. Els alumnes hauran de produir al mínim dos textos (entre 150 i 200 paraules) en què es demostrarà la seua competència comunicativai, segons els casos, la seua capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text.
dijous, 12 de setembre del 2019
ENUNCIACIÓ DEL TEMA D'UN TEXT
TEMA
Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.
La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:
* L’altruisme * Les reivindicacions laborals *El desig d'una mort que
* El colonialisme * El deler de viure conhorte del patiment
* La Guerra Civil * La lluita per la llibertat de viure
La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
No Sí
* La discriminació * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
criminació dels discapacitats
* L’amor * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
sional
En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.
Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.
La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:
* L’altruisme * Les reivindicacions laborals *El desig d'una mort que
* El colonialisme * El deler de viure conhorte del patiment
* La Guerra Civil * La lluita per la llibertat de viure
La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
No Sí
* La discriminació * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
criminació dels discapacitats
* L’amor * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
sional
En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.
dimarts, 10 de setembre del 2019
BENVINGUDA CURS 2019-2020
Benvingut, estimat alumnat de segon de batxillerat del curs
2019-2020. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va
veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.
Enguany el departament de Valencià funcionarà per cinqué any consecutiu sense llibre de text i tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura s'organitzarà en format de bloc. Us haureu d'acostumar a consultar-lo habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblaren interessants.
Aquest curs també començarem a usar Classroom de Google. Cada classe tindrà un codi i per poder inscriure-us-hi haureu d'entrar a través del vostre correu Gmail en Google Classroom i usar els següents codis per entrar en la vostra classe:
- 2n Batxillerat A: cwq3al
- 2n Batxillerat B: 3aogn0
També tenim una novetat respecte al temari, ja que des de la Universitat de València han canviat lleugerament el temari de literatura que afecta l'apartat 3 de les proves PAU. Ara tenim unes lectures preceptives concretes i la pregunta de literatura es basarà en alguna d'aquestes lectures realitzades durant el curs.
Per últim però no menys important, en cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs. Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració. Cada setmana us explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant els cinc primers minuts de classe, per tant us pregue la màxima puntualitat per tal de no perdre el temps.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho.
Bona sort a tots!
Enguany el departament de Valencià funcionarà per cinqué any consecutiu sense llibre de text i tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura s'organitzarà en format de bloc. Us haureu d'acostumar a consultar-lo habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblaren interessants.
Aquest curs també començarem a usar Classroom de Google. Cada classe tindrà un codi i per poder inscriure-us-hi haureu d'entrar a través del vostre correu Gmail en Google Classroom i usar els següents codis per entrar en la vostra classe:
- 2n Batxillerat A: cwq3al
- 2n Batxillerat B: 3aogn0
També tenim una novetat respecte al temari, ja que des de la Universitat de València han canviat lleugerament el temari de literatura que afecta l'apartat 3 de les proves PAU. Ara tenim unes lectures preceptives concretes i la pregunta de literatura es basarà en alguna d'aquestes lectures realitzades durant el curs.
Per últim però no menys important, en cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs. Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració. Cada setmana us explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant els cinc primers minuts de classe, per tant us pregue la màxima puntualitat per tal de no perdre el temps.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho.
Bona sort a tots!
dilluns, 20 de maig del 2019
ADÉU
Estimats alumnes, finalment hem arribat al final del vostre trajecte en el nostre institut. Sembla que fou ahir quan començàreu un curs ple d'esperances i pors, preparant ja les ales per volar lluny i començar cadascú el seu destí. Després de huit mesos d'esforços, treball, disgustos, rises, moments d'angoixa però també d'alegria i compenetració, per fi hem arribat al final. He de comunicar-voss que per a mi és sempre un privilegi i un honor compartir les vostres vides i ser testimoni dels vostres avanços i procés de maduració. Gràcies per deixar-me estar present en eixos moments i tractar-me sempre amb respecte i estima, a vegades com una mestra o una guia, a vegades com una amiga... No us oblidaré mai i sempre tindreu un lloc en el meu cor perquè hi ha moments viscuts amb vosaltres que em fan sentir privilegiada per poder exercir aquesta professió.
Només us desitge bona barca i bon vent per navegar per les proceloses aigües de la vida que ara inicieu. Recordeu per al futur moltes de les experiències que hem compartit en classe: la importància de ser agraïts, trobar allò en què podem servir els altres, compartir i, sobretot, dedicar un xicotet espai en les nostres vides per a la calma i el silenci, per poder retrobar-nos sempre.Espere que la vostra vida estiga plena d'Ítaques, com en el poema de Konstantin Kavafis, i recordeu que el plaer no es troba en l'arribada a la destinació sinó en el viatge en si. Segurament trobareu tempestes en el vostre viatge vital, però les dificultats us faran créixer i sobretot no us oblideu de RESPIRAR. Recordeu sempre que la respiració calmarà la vostra ment i us connectarà amb la vostra essència. Parafrasejant el famós vers de J.V. Foix que dóna títol al nostre bloc "És quan RESPIRO que hi veig clar". SAT NAM!
Us desitge a tots que passeu un meravellós estiu, ple d'aventures, de viatges, de coneixences i esperances. I també de bicicletes, com en la cançó que us deixe dels Blaumut.
Ací teniu la meravellosa versió que Lluís Llach va fer del poema de Kostantin Kavafis. I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de co
Només us desitge bona barca i bon vent per navegar per les proceloses aigües de la vida que ara inicieu. Recordeu per al futur moltes de les experiències que hem compartit en classe: la importància de ser agraïts, trobar allò en què podem servir els altres, compartir i, sobretot, dedicar un xicotet espai en les nostres vides per a la calma i el silenci, per poder retrobar-nos sempre.Espere que la vostra vida estiga plena d'Ítaques, com en el poema de Konstantin Kavafis, i recordeu que el plaer no es troba en l'arribada a la destinació sinó en el viatge en si. Segurament trobareu tempestes en el vostre viatge vital, però les dificultats us faran créixer i sobretot no us oblideu de RESPIRAR. Recordeu sempre que la respiració calmarà la vostra ment i us connectarà amb la vostra essència. Parafrasejant el famós vers de J.V. Foix que dóna títol al nostre bloc "És quan RESPIRO que hi veig clar". SAT NAM!
Us desitge a tots que passeu un meravellós estiu, ple d'aventures, de viatges, de coneixences i esperances. I també de bicicletes, com en la cançó que us deixe dels Blaumut.
Ací teniu la meravellosa versió que Lluís Llach va fer del poema de Kostantin Kavafis. I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de co
ÚLTIMA MEDITACIÓ DEL CURS
Igual que en anys anteriors m'agradaria acabar l'última setmana d'aquest curs amb el mantra APP SAHAEE HOA, que és una mantra d'agraïment i de prosperitat.
APP SAHAEE HOA, SACHE DA, SACHA DOA, HAR, HAR, HAR (Traducció: el creador s'ha tornat el meu protector, allò més vertader de la veritat té cura de mi)
He triat aquest mantra perquè és un mantra de d'agraïment i prosperitat i, per tant, de protecció. La paraula prosperitat s'ha pervertit en la nostra cultura i la relacionem només amb els diners i els béns materials, però en realitat és una cosa més simple: està relacionada amb l'equilibri interior i la felicitat que proporciona estar satisfet i agraït amb allò que tenim. La prosperitat només pot fluir a través d'éssers agraïts, perquè qui està agraït, comparteix, i qui comparteix, rep més. Per tant, ens convertim en canals de prosperitat.
Mudra
En posició còmoda (amb cames creuades o en una cadira, si no podem), col·loquem en posició correcta la nostra columna vertebral i les cervicals. Situem les dues mans sobre el cor -l'esquerra sobre la dreta- i cantem el mantra d'11 a 31 minuts) .
APP SAHAEE HOA, SACHE DA, SACHA DOA, HAR, HAR, HAR (Traducció: el creador s'ha tornat el meu protector, allò més vertader de la veritat té cura de mi)
He triat aquest mantra perquè és un mantra de d'agraïment i prosperitat i, per tant, de protecció. La paraula prosperitat s'ha pervertit en la nostra cultura i la relacionem només amb els diners i els béns materials, però en realitat és una cosa més simple: està relacionada amb l'equilibri interior i la felicitat que proporciona estar satisfet i agraït amb allò que tenim. La prosperitat només pot fluir a través d'éssers agraïts, perquè qui està agraït, comparteix, i qui comparteix, rep més. Per tant, ens convertim en canals de prosperitat.
Mudra
En posició còmoda (amb cames creuades o en una cadira, si no podem), col·loquem en posició correcta la nostra columna vertebral i les cervicals. Situem les dues mans sobre el cor -l'esquerra sobre la dreta- i cantem el mantra d'11 a 31 minuts) .
dimecres, 15 de maig del 2019
EQUIVOCAR-SE
Caminem per la vida i caiem. Què fas tu quan caus? Aquest vídeo demostra la meravellosa oportunitat que és això de fer un pas en fals...
MEDITACIÓ DE LA SETMANA: GURU GAITRI MANTRA
Aquesta és una meditació regeneradora i sanadora que us recomane per a aquests dies durs i difícils que esteu travessant.
La música per a realitzar aquesta meditació la podeu escoltar ací.
La música per a realitzar aquesta meditació la podeu escoltar ací.
diumenge, 14 d’abril del 2019
FRASE DE LA SETMANA
"El secret per viure més i millor és menjar la meitat, caminar el doble, riure el triple i estimar sense mesura".
Proverbi tibetà
Proverbi tibetà
dijous, 11 d’abril del 2019
L'ASSAIG
Ací teniu un Slideshare del departament de Valencia del Col·legi d'Escolàpies de Gandia que explica de manera bastant visual l'assaig literari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)