ADÉU

Estimats alumnes, finalment hem arribat al final del vostre trajecte en el nostre institut. Sembla que fou ahir quan començàreu un curs ple d'esperances i pors, preparant ja les ales per volar lluny i començar cadascú el seu destí. Després de huit mesos d'esforços, treball, disgustos, rises, moments d'angoixa però també d'alegria i compenetració, per fi hem arribat al final. He de comunicar-voss que per a mi és sempre un privilegi i un honor compartir les vostres vides i ser testimoni dels vostres avanços i procés de maduració. Gràcies per deixar-me estar present en eixos moments i tractar-me sempre amb respecte i estima, a vegades com una mestra o una guia, a vegades com una amiga... No us oblidaré mai i sempre tindreu un lloc en el meu cor perquè hi ha moments viscuts amb vosaltres que em fan sentir privilegiada per poder exercir aquesta professió.
Només us desitge bona barca i bon vent per navegar per les proceloses aigües de la vida que ara inicieu. Recordeu per al futur moltes de les experiències que hem compartit en classe: la importància de ser agraïts, trobar allò en què podem servir els altres, compartir i, sobretot, dedicar un xicotet espai en les nostres vides per a la calma i el silenci, per poder retrobar-nos sempre.Espere que la vostra vida estiga plena d'Ítaques, com en el poema de Konstantin Kavafis,  i recordeu que el plaer no es troba en l'arribada a la destinació sinó en el viatge en si. Segurament trobareu tempestes en el vostre viatge vital, però les dificultats us faran créixer i sobretot no us oblideu de RESPIRAR. Recordeu sempre que la respiració calmarà la vostra ment i us connectarà amb la vostra essència. Parafrasejant el famós vers de J.V. Foix que dóna títol al nostre bloc "És quan RESPIRO que hi veig clar". SAT NAM!
Us desitge a tots que passeu un meravellós estiu, ple d'aventures, de viatges, de coneixences i esperances. I també de bicicletes, com en la cançó que us deixe dels Blaumut.


Ací teniu la meravellosa versió que Lluís Llach va fer del poema de Kostantin Kavafis. I

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de co