El nostre institut
dilluns, 27 de febrer del 2017
MEDITACIÓ DE LA SETMANA
Aquesta setmana reprenem la meditació Kirtan Kriya, o meditació Sa Ta Na Ma. Recordeu que aquesta és una de les meditacions bàsiques, que caldria practicar amb assiduïtat.
FRASE DE LA SETMANA
"Quan canvies la forma de veure les coses, la forma de les coses canvia. La vertadera "crisi" no és econòmica, ni financera,és de percepció".
diumenge, 19 de febrer del 2017
MEDITACIÓ AMB OM
Què és l'OM i per què cantar-lo?
L'OM és la paraula més important i significativa de la tradició Mantra. És considerat com el Mantra arrel o llavor de tots els mantres. En la majoria de mantres es troba l'Om.
Què és un mantra?
Un mantra és una paraula o frase (no pregària), generalment en sàsncrit, que es reciten en veu alta o bé de manera interna. A causa del ritme i de la vibració que produeixen tenen el poder d'enfocar la ment i produir canvis.
Mantra és so, vibració. Tot l'univers vibra i tu vibres. El mantra és el vehicle que ens condueix fins a la nostra essència i quan connectem amb aquesta font inesgotable d'energia en meditació profunda experimentem "El que repeteix el mantra", "El mantra" i "La seua font"en un de sol, és el nostre propi so, la vibració del ser.
L'OM és el so més cantat entre tots els sons sagrats de la Terra. Aquest so és considerat com el so de l'existència. Es considera aquest so com el de l'energia còsmica, el so primordial creador perquè no emana del xoc entre dos objectes (visibles o invisibles) sinó que emana el seu propi so.
Què significa?
A diferència de la resta de mantres no té cap significat, ja que no és una paraula sinó una vibració, un so. Segons la tradició yòguica, l'OM és el nom més pur de la divinitat, el so de la conciència suprema.
MEDITACIÓ AMB OM
Començarem fent una respiració completa durant els primers minuts i els dos últims minuts ens taparem les orelles i ens cantarem el mantra en veu baixa observant la vibració en el nostre cos.
Ací teniu un enllaç amb música per a meditar amb OM i ací un altre.
L'OM és la paraula més important i significativa de la tradició Mantra. És considerat com el Mantra arrel o llavor de tots els mantres. En la majoria de mantres es troba l'Om.
Què és un mantra?
Un mantra és una paraula o frase (no pregària), generalment en sàsncrit, que es reciten en veu alta o bé de manera interna. A causa del ritme i de la vibració que produeixen tenen el poder d'enfocar la ment i produir canvis.
Mantra és so, vibració. Tot l'univers vibra i tu vibres. El mantra és el vehicle que ens condueix fins a la nostra essència i quan connectem amb aquesta font inesgotable d'energia en meditació profunda experimentem "El que repeteix el mantra", "El mantra" i "La seua font"en un de sol, és el nostre propi so, la vibració del ser.
L'OM és el so més cantat entre tots els sons sagrats de la Terra. Aquest so és considerat com el so de l'existència. Es considera aquest so com el de l'energia còsmica, el so primordial creador perquè no emana del xoc entre dos objectes (visibles o invisibles) sinó que emana el seu propi so.
Què significa?
A diferència de la resta de mantres no té cap significat, ja que no és una paraula sinó una vibració, un so. Segons la tradició yòguica, l'OM és el nom més pur de la divinitat, el so de la conciència suprema.
MEDITACIÓ AMB OM
Començarem fent una respiració completa durant els primers minuts i els dos últims minuts ens taparem les orelles i ens cantarem el mantra en veu baixa observant la vibració en el nostre cos.
Ací teniu un enllaç amb música per a meditar amb OM i ací un altre.
FRASE DE LA SETMANA
"Les persones foren creades per a ser amades. Les coses foren creades per a ser usades. La raó per la qual el món és un caos és perquè les coses són amades i les persones usades"
Dalai Lama
Dalai Lama
dissabte, 11 de febrer del 2017
LA DIXI
Un aspecte del comentari de text relacionat amb les veus del discurs
seria el de la dixi, que bàsicament és de tipus personal, espacial,
temporal i textual.
LA DIXI PERSONAL
Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).
Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
jo+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor
jo + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
jo+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altres.
jo+ tota la comunitat : universal.
La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.
LA DIXI ESPACIAL
L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).
LA DIXI TEMPORAL
El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el l'endemà, l’any següent...
LA DIXI TEXTUAL
És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica.
LA DIXI PERSONAL
Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).
Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
jo+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor
jo + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
jo+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altres.
jo+ tota la comunitat : universal.
La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.
LA DIXI ESPACIAL
L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).
LA DIXI TEMPORAL
El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el l'endemà, l’any següent...
LA DIXI TEXTUAL
És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica.
FRASE DE LA SETMANA
"La vida no és un problema que ha de ser resolt, sinó una realitat que ha de ser experimentada"
Soren Kierkegaard
Soren Kierkegaard
diumenge, 5 de febrer del 2017
FRASE DE LA SETMANA
Qui "no encaixa en el món" està sempre prop de trobar-se a si mateix.
Herman Hesse
dissabte, 4 de febrer del 2017
ULTIMÍSSIMA INFORMACIÓ SOBRE LES PROVES PAU
Aquest dimarts es va realitzar la reunió de coordinació per a les proves PAU que convoca la Universitat per als professors de segon de batxillerat per a la nostra assignatura. La conclusió final és que tot es queda com estava fins ara: no hi ha canvis en l'examen PAU, que es quedarà com s'ha realitzat en convocatòries anteriors. L'examen constarà de les tres parts que ja coneixem i els temes de literatura són els 16 temes que tenim penjats en el bloc. Si voleu recordar com és l'examen només heu de consultar en la columna de la dreta, EXAMEN PAU DE VALENCIÀ, CRITERIS DE CORRECCIÓ DE LES PROVES PAU.
AL VOLTANT DE LA REFLEXIÓ SOBRE SAT NAM
Com que no existeix la casualitat, avui m'ha arribat un vídeo que està relacionat amb l'explicació que hem fet aquesta setmana sobre la meditació Sat Nam. Al final arribàrem a la conclusió que les etiquetes i les classificacions no eren més que percepcions i la meditació pretenia treballar sobre la nostra vertadera i autèntica identitat, que no té res a veure amb el que creiem que som o els altres pensen que som.
La setmana propera continuarem fent aquesta meditació i mentrestant us recomane el visionat d'aquest vídeo.
Bon cap de setmana!
La setmana propera continuarem fent aquesta meditació i mentrestant us recomane el visionat d'aquest vídeo.
Bon cap de setmana!
divendres, 3 de febrer del 2017
MATÈRIA PER A L'EXAMEN DE LA SETMANA VINENT
Matèria que entra al proper examen (6 de febrer, 2n batxillerat A; 8 de febrer, 2n B). Els alumnes de 2n A recordeu baixar dilluns a les 10:00 a la Sala d'Usos Múltiples. Antonio ja sap que baixareu abans.
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics (narratius)
4. Finalitat comunicativa i gènere textual (tipologia textual).
5. Recursos retòrics o expressius.
6. Variació diafàsica i diatòpica (registres i dialectes)
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Definicions de paraules del text.
3. Pronoms febles.
4. Canvi de l'eix temporal.
Expressió i reflexió crítica
1. Desenvolupar un tema de literatura (temes 6, 7 i 8).
2. Valoració crítica.
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics (narratius)
4. Finalitat comunicativa i gènere textual (tipologia textual).
5. Recursos retòrics o expressius.
6. Variació diafàsica i diatòpica (registres i dialectes)
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Definicions de paraules del text.
3. Pronoms febles.
4. Canvi de l'eix temporal.
Expressió i reflexió crítica
1. Desenvolupar un tema de literatura (temes 6, 7 i 8).
2. Valoració crítica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)