En cada avaluació la nota final s'obtindrà a partir d'aquests percentatges*:
- Conceptes (controls orals/escrits) ............................................. 90%
- Procediments (llibre de lectura, quadern de classe, activitats a l'aula o a classe...)........................................................................................ 10%
- Actitud (dur el material, participació en classe, respecte pels companys, professora, material del centre, assistència....).............................................. +-10%
* Nota important: no obstant aquesta distribució de percentqatges, el professor/a els podria variar per trimestre, en funció de la realitat de cada aula (treball, seguiment i rendiment dels alumnes, etc.) Les possibles variacions tindran constància en les actes del nostre Departament de Valencià.
El nostre institut
divendres, 29 de setembre del 2017
dimarts, 26 de setembre del 2017
MÚSICA DEL PRANAIAMA D'AQUESTA SETMANA
Ací teniu la música del mantra que estem sentint durant la respiració d'aquesta setmana, Pavan guru de Kike Tarrasó.
dilluns, 25 de setembre del 2017
LECTURA 1a AVALUACIÓ
diumenge, 24 de setembre del 2017
FRASE DE LA SETMANA
Constància.
"El fènix representa la constància. Preveient per instint la seua renovació, suporta amb constància l'ardor de les flames que el consumeixen, i després, una vegada més, renaix"
Leonardo da Vinci
"El fènix representa la constància. Preveient per instint la seua renovació, suporta amb constància l'ardor de les flames que el consumeixen, i després, una vegada més, renaix"
Leonardo da Vinci
ORGANITZACIÓ ESTRUCTURAL D'UN TEXT
PARTS BÀSIQUES DEL TEXT:
Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional
1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió
2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.
3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç
4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.
5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.
Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional
1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió
2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.
3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç
4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.
5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.
diumenge, 17 de setembre del 2017
PROGRAMACIÓ PER A LA 1a AVALUACIÓ
El punt de partida per a l'estudi de la primera i segona parts de
l'examen serà un text pertanyent a una de les tipologies textuals que
vénen indicades. A partir del text estudiarem i exercitarem cadascun
dels punts que integren Comprensió del text i Anàlisi lingüística del text.
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics.
3.1. Ens centrarem bàsicament en textos expositius i argumentatius, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia retòrica.
4. Identificació del registre i la varietat dialectal
Amb aquests tres punts respondrem els punts 1, 2, 3 i 4 de l'apartat Comprensió del text.
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Qüestions sobre l'ús dels temps verbals: alteració de les referencies temporals d'un fragment (ex: de present a passat, de passat a present).
3. Definicions de paraules del text.
Espressió i reflexió crítica
1. Temes de literatura: es treballaran els 6 primers temes del temari per a les proves PAU.
2. Els alumnes hauran de produir al mínim dos textos (entre 150 i 200 paraules) en què es demostrarà la seua competència comunicativai, segons els casos, la seua capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text.
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics.
3.1. Ens centrarem bàsicament en textos expositius i argumentatius, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia retòrica.
4. Identificació del registre i la varietat dialectal
Amb aquests tres punts respondrem els punts 1, 2, 3 i 4 de l'apartat Comprensió del text.
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Qüestions sobre l'ús dels temps verbals: alteració de les referencies temporals d'un fragment (ex: de present a passat, de passat a present).
3. Definicions de paraules del text.
Espressió i reflexió crítica
1. Temes de literatura: es treballaran els 6 primers temes del temari per a les proves PAU.
2. Els alumnes hauran de produir al mínim dos textos (entre 150 i 200 paraules) en què es demostrarà la seua competència comunicativai, segons els casos, la seua capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text.
TEMA
Guia per al comentari de textos i la seua correcció
Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.
La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:
* L’altruisme * Les reivindicacions laborals *El desig d'una mort que
* El colonialisme * El deler de viure conhorte del patiment
* La Guerra Civil * La lluita per la llibertat de viure
La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
No Sí
* La discriminació * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
criminació dels discapacitats
* L’amor * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
sional
En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.
FRASE DE LA SETMANA
LA PEDRA
El distret ensopegà amb la pedra.
El violent la utilitzà com a projectil.
L'emprenedor hi construí.
El camperol cansat la utilitzà com a seient.
Per als xiquets fou un joguet.
David matà Goliath i
Miquel Àngel en féu la més bella escultura.
En tots els casos,
la diferència no estigué en la pedra
sinó en la persona.
No existeix pedra en el teu camí
que no pugues aprofitar per al teu propi creixement.
El distret ensopegà amb la pedra.
El violent la utilitzà com a projectil.
L'emprenedor hi construí.
El camperol cansat la utilitzà com a seient.
Per als xiquets fou un joguet.
David matà Goliath i
Miquel Àngel en féu la més bella escultura.
En tots els casos,
la diferència no estigué en la pedra
sinó en la persona.
No existeix pedra en el teu camí
que no pugues aprofitar per al teu propi creixement.
dimecres, 13 de setembre del 2017
FONAMENTS DE LA RESPIRACIÓ O PRANAIAMA
Durant aquest curs no aprendrem només a respirar sinó que practicarem pranaiama, la definició del qual us done ací baix estreta de la Viquipèdia.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).
RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'aprén a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).
RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'aprén a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.
FRASE DE LA SETMANA
"Sigues selectiu en les teues batalles, a vegades tenir pau és millor que tenir la raó".
MISSATGE DE BENVINGUDA
Benvinguts, estimats alumnes de segon de batxillerat del curs
2017-2018. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va
veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.
Enguany el departament de Valencià funcionarà per tercer any consecutiu sense llibre de text i tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura s'organitzarà en format de bloc. Us haureu d'acostumar a consultar-lo habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblaren interessants.
En cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs. Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració. Cada setmana un explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant els cinc primer minuts de classe, per tant us pregue la màxima puntualitat per tal de no perdre el temps.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho.
Bona sort a tots!
Enguany el departament de Valencià funcionarà per tercer any consecutiu sense llibre de text i tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura s'organitzarà en format de bloc. Us haureu d'acostumar a consultar-lo habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblaren interessants.
En cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs. Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració. Cada setmana un explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant els cinc primer minuts de classe, per tant us pregue la màxima puntualitat per tal de no perdre el temps.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho.
Bona sort a tots!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)