QUÈ ENS PASSA, VALENCIANS?

V.A. ESTELLÉS: POETA DE MERAVELLES. DOCUMENTAL DE DOSSIERS

 Documental de la sèrie "Dossiers" de l'antic Canal 9 sobre Vicent Andrés Estellés.

FRASE DE LA SETMANA

  "Tot el que vosaltres o jo o qualsevol ens que respire s'haja ficat en la boca, el nas o haja absorbit per la pell és pols espacial de segona mà que ha estat pertot arreu durant 13.800 milions d'anys. Aquesta matèria dispersa ha sigut dividida per la llum del sol, s'ha escampat per l'univers i ha tornat a ajuntar-se. Respirar és absorbir-nos a nosaltres mateixos en allò que ens envolta, aspirar trossets de vida, comprendre'ls i tornar peces de nosaltres mateixos. La respiración és, en essència, reciprocitat".

                                                                                                James Néstor, Respira

MEDITACIÓ PER A LA CONCENTRACIÓ

Hakini mudra és el mudra de concentració. Moltes vegades fem aquest gest sense adonar-nos-en. El seu propòsit és millorar la concentració i l'atenció plena. Inconscientment, podem fer-lo per centrar-nos, eixir d'un estat d'agitació o simplement centrar-nos en una tasca o idea, revitalitzant la nostra activitat cerebral. Hakini mudra es pot practicar sempre que vulgues.

Si vols recordar alguna cosa o recuperar el fil d'un assumpte, uneix les puntes dels dits, eleva els ulls, posa la punta de la llengua en el paladar quan s'inspira i deixa que torne a caure quan s'expira; fer un parell de moviments respiratoris, i recordaràs immediatament el que vols.

Aquest mudra també serà útil si has de concentrar-se en alguna cosa durant molt de temps, cal que tingues bones idees o vols retenir el que llegeixes. Hakini mudra pot fer miracles reals i sempre l'hauries de tenir en compte per practicar-lo en un moment de necessitat.

Aquesta posició dels dits ha estat profundament estudiada pels científics, i s'ha demostrat que estimula el treball conjunt dels dos hemisferis del cervell, el dret i l'esquerre. Actualment també es recomana en els cursos de formació i gestió de memòria. Obri l'accés a l'hemisferi dret del cervell on també s'emmagatzema la memòria. La seua pràctica millora la respiració, aprofundint-la, beneficiant així el cervell.

Beneficis del Haniki mudra:
- estimula l'activitat cerebral, és molt beneficiós per al cervell hiperactiu.

– ajuda a millorar la concentració i l'atenció conscient.

– promou l'activitat equilibrada dels dos hemisferis, dreta i esquerra, del nostre cervell que crea una sensació de calma i permet un pensament clar, intuïtiu i savi.

– ajuda a centrar-s'hi i aclarir la ment, aclareix la nostra confusió i purifica els nostres pensaments i sentiments.

– ens ajuda a aprofundir en la respiració, regenerant l'energia dels nostres pulmons i oxigenant el nostre cervell, el que resulta en un millor funcionament de tot el nostre cos.

– enforteix la memòria i prevé la pèrdua de memòria.

DOSSIER DE SOCIOLINGÜÍSTICA

 Ací teniu un Dossier de Sociolingüística on apareixen els conceptes sociolingüístics més importants que cal que conegueu.

PROGRAMACIÓ 2a AVALUACIÓ

 En aquesta segona avaluació ens centrarem en els següents punts del Comentari de text. Recordeu que entra també la matèria que es va veure en la primera avaluació:

 1) Comprensió del text
- Reforçarem la identificació del registre i la varietat geogràfica.
- Reforç de la identificació de recursos expressius o tipogràfics presents al text.

- Identificació de les veus del discurs.

 2) Anàlisi lingüística del text 
- Pronoms febles i pronoms relatius.
- Relacions lèxicosemàntiques

 3) Expressió i reflexió crítica 
- Lectura i estudi d'una selecció de poemes de V. A. Estellés i assajos de Joan Fuster.
- Pràctica de reflexions crítiques.

En aquesta avaluació també veurem un dossier de Sociolingüística per conéixer els termes sociolingüístics més importants i que ens seran de gran utilitat a l'hora de comentar i valorar textos que tracten aquesta temática. 

Els dossiers de les lectures es troben publicats en Aules i també el de Sociolingüística

RECURSOS EXPRESSIUS I TIPOGRÀFICS

 Respecte a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i per l'altra els tipogràfics. Us poden preguntar un dels dos tipos de recursos o tots dos alhora.

Ací trobeu un enllaç amb les principals figures retòriques que es poden trobar a nivell fonètic, lexicosemàntic i morfosintàctic. També teniu aquesta presentació Genially de la professora Lola Moreno.

Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.

VARIACIÓ DIATÒPICA O DIALECTES

 heterogènia, és a dir, que si n'estudiem qualsevol, observarem que sentim diverses maneres de pronunciar-la, paraules diferents per a referir-se al mateix objecte o al mateix fet, diverses maneres de construir una oració, modismes diferents, etc. Aquesta realitat proporciona una de les matèries d'estudi de la dialectologia: els dialectes diatòpics o geogràfics.

Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.


Com cal contestar?

El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta:  la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.

Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
      Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.

Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)

La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.

Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..

* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental

La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.


Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text

Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.

COM FER UN BON RESUM

 Recomanacions per a fer un bon resum.

Consells importants:

- Cal cenyir-se a la informació que hi ha en el text original: es tracta de reproduir aquesta informació, però amb menys paraules; no s'han de fer interpretacions personals sobre el contingut del text.

- Hi ha d'haver totes les idees principals del text original, interpretades correctament respectan l'ordre en el qual apareixen.

- Cal articular i connectar les idees amb mots de lligam (marcadors textuals, connectors) i amb la puntuació adient: el producte final ha de ser un resum, no un esquema. 

- Heu de demostrar capacitat de síntesi; és a dir, respectar al màxim el nombre de paraules demanat per al resum.

- No s'ha d'afegir al resum comentaris o indicacions del tipus: "El text/l’autor/a diu .../ens parla de ... /conclou dient que ... ", ja que aquestes estructures donen lloc a un distanciament del text original.

L'ESTRUCTURA TEXTUAL: ORGANITZACIÓ INTERNA DELS TEXTOS

 PARTS BÀSIQUES DEL TEXT: Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals segons la seua forma:

1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional

 1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió

 2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.

Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.

 3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç

4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.

5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.

FONÈTICA

 Ací teniu l'enllaç per descarregar els apunts sobre fonètica.

UN VÍDEO MOTIVADOR PER COMENÇAR AMB EL VENT DE CARA

Benvolgut alumnat, en aquest blog també compartirem històries, vídeos i música que ens emocionen i motiven. Per tal que tot no siga el "coco" de la PAU us deixe ací aquest emotiu vídeo que ens recorda que sempre hem de viure intensament i mai deixar de somiar. Així que, en la flor de la vostra juventut, no us oblideu de viure intensament i somiar sempre. Això és viure!!!

LECTURA DE LA 1a AVALUACIÓ

 

En la primera avaluació la lectura que tindrem serà la novel·la de Mercè Rodoreda La plaça del Diamant. Com que és un clàssic de la literatura catalana, el podreu trobar en més d'una editorial, fins i tot també en format digital, per als que així ho desitgen.
A partir d'aquesta lectura aniem preparant les possibles preguntes que es podrien plantejar en la primera pregunta del tercer apartat.

LOCALITZACIÓ I ENUNCIACIÓ DEL TEMA

  Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.

La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:

  * L’altruisme             * Les reivindicacions laborals      *El desig d'una mort que
  * El colonialisme      * El deler de viure                            conhorte del patiment
  * La Guerra Civil      * La lluita per la llibertat                de viure

La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
            No                                                Sí
   * La discriminació                 * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
                                                   criminació dels discapacitats
   * L’amor                                * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
                                                   sional

En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.

PROGRAMACIÓ 1a AVALUACIÓ

 El punt de partida per a l'estudi de la primera i segona parts de l'examen serà un text pertanyent a una de les tipologies textuals que vénen indicades. A partir del text estudiarem i exercitarem cadascun dels punts que integren Comprensió del text i Anàlisi lingüística del text.

Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics.
     3.1. Ens centrarem bàsicament en textos expositius i algun argumentatiu, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia retòrica.
4. Identificació del registre i la varietat dialectal
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc. (Si no dóna temps passaria a la 2a avaluació).

Amb aquests punts respondrem els punts 1, 2, 3 i 4 de l'apartat  Comprensió del text.


Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Qüestions sobre l'ús dels temps verbals: alteració de les referencies temporals d'un fragment (ex: de present a passat, de passat a present).
3. Definicions de paraules del text.

Espressió i reflexió crítica
1. Es treballaran les qüestions relacionades amb la 1a lectura, que serà La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

2. Es començarà a treballar la producció de textos propis (sobre150 paraules) en què es demostrarà la vostra competència comunicativa i, segons els casos, la vostra capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-vos el text.

BENVINGUDA CURS 2022-23

 Benvingut, estimat alumnat de segon de batxillerat del curs 2022-2023. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.

Enguany el departament de Valencià funcionarà per huité any consecutiu sense llibre de text i tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura s'organitzarà en format de bloc i a través d'Aules. Us haureu d'acostumar a consultar-los habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblaren interessants.
Aquest curs sembla que ja anirem recuperant la normalitat perduda en els dos últims anys de pandèmia, encara que haurem d'anar adaptant-nos a les regulacions que ens vagen arribant al llarg del curs.
Respecte al temari, des de la Universitat de València ja fa dos cursos van canviar  lleugerament el temari de literatura que afecta l'apartat 3 de les proves PAU. Ara tenim unes lectures preceptives concretes i la pregunta de literatura es basarà en alguna d'aquestes lectures realitzades durant el curs.

Respecte a l'estructura de l'examen de  PAU, que ha sigut més oberta les tres últimes convocatòries a causa de la pandèmia, haurem de veure què decideix la Universitat i com es farà aquest curs.
Per últim, però no menys important, en cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs. Sabeu que el nostre centre té un interés especial pel bienestar psicològic i emocional del nostre alumnas i encetem diferents iniciatives per tal d'conseguir un estudiantat equilibrat a nivell acadèmic, psicològic i emocional. Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració o mobilitzacions per contrarestar la gran quantitat de temps sense moure's. Cada setmana o quinzena us explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant uns minutets a principi de classe. Us pregue atenció i dedicació, ja que ara tenim 5 minuts menys de classe i no podem perdre'ls fent el babau. Recordeu que és una inversió de temps, no una pèrdua.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho.

LA MODALITZACIÓ

Us pose aquest enllaç des d'on podreu descarragar els apunts sobre modalització.

  LA MODALITZACIÓ by LaTomaca

LA IMPERSONALITZACIÓ

 La informació que apareix en aquesta entrada sobre la impersonalització prové del manual Text i Gramàtica: teoria i pràctica de la competència discursiva, les autores del qual són Maria Conca, Adela Costa, M.Josep Cuenca i Gemma Lluch, que va ser publicat l'any 1998 a l'editorial Teide. Es tracta d'un manual molt útil per ampliar i practicar les nocions per al comentari que es tracten a classe.

Hi ha molts textos en els quals  no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats  i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia d'allò que diu i respecte a qui ho diu. Llavors parlem de discurs «objectiu», que es caracteritza per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més significatius de textos impersonals els trobem en textos de caràcter científic, especialitzat i divulgatiu. Les fórmules lingüístiques anomenades fórmules d’impersonalització són principalment les següents:

- Les construccions impersonals reflexes, oracions amb un subjecte genèric, que contenen el pronom es com a marca de subjecte indeterminat i apareixen sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de la mala qualitat de la sanitat pública»
- Construccions de subjecte indeterminat corresponent a hom, o amb sintagmes nominals de caràcter genèric com ara la gent, tothom, algú: «Algú podrà dir que les dones són inferiors.»
- Construccions esdevenimentals, que descriuen successos i no accions realitzades per algun subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver-hi, caldre, fer falta: «Hi va haver molta gent en el concert.»
- Construccions amb el verb semblar / parèixer: «Sembla que acabaran demà.»
Interpretació impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del plural o la 2a del singular o plural: «Truquen per telèfon». «M’han enviat els documents». «En anglés no hi ha variació de gènere». «Quan parles d'aquests  coses, t'adones de la ignorància que hi ha respecte al tema». El caràcter indeterminat pot donar-se per ignorància de l’emissor, per indiferència, perquè se’l vol ocultar intencionadament o perquè es vol fer referència a un agent global.
- Algunes construccions d’infinitiu el subjecte semàntic del qual s’interpreta com a genèric: «Parlar tots alhora fa més confusa la discussió».
- Les oracions passives produeixen un efecte paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte lògic (l’agent). Aquesta equivalència es veu clara si comprovem la relació entre les oracions passives i la impersonal següents:
La seua simpatia va ser molt apreciada (pels presents). O. Passiva.
La seua simpatia es va apreciar molt. O. Passiva reflexa.
Es va apreciar molt la seua simpatia. O. Impersonal

DIETA PER A ÈPOCA D'EXÀMENS

S'acosta el final de curs i hem de mentalitzar-nos per preparar-nos per als exàmens finals i les PAU. Per tal d'obtenir el major rendiment possible és molt important descansar bé i menjar de manera sana i equilibrada.

En aquest interessant article de la pàgina "Ets el que menges" se'ns parla d'estudis recents sobre alimentació i com afecta el nostre cervell i el seu funcionament. Atents als consells sobre el que convé menjar i el que cal evitar. Encara que està adreçat sobretot a estudiants universitaris, la informació que s'hi dóna és vàlida per a qualsevol persona en època de màxim esforç intel·lectual.

Ànims, que ja que queda poc i anem a posar el millor de nosaltres mateixos!!!

COHESIÓ TEXTUAL: ELS CONNECTORS

 Ací teniu un enllaç a un document que explica els elements de cohesió del text.

També teniu aquesta pàgina amb moltíssims connectors i alguns exercicis al final per a practicar.
Exercicis de connectors editable. 

COHESIÓ TEXTUAL: DIXI O MECANISMES DE REFERÈNCIA GRAMATICAL

 LA DIXI PERSONAL

Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).

Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
jo+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor
jo + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
jo+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altres.
jo+ tota la comunitat : universal.

La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.

LA DIXI ESPACIAL

L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).

LA DIXI TEMPORAL

El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el l'endemà, l’any següent...

LA DIXI TEXTUAL

És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica-.

PROGRAMACIÓ 3a AVALUACIÓ

 En la tercera avaluació allò que s'impartirà serà el següent:
1. Comprensió i anàlisi del text:
- Impersonalització i modalitazació.

- Dixi

- Cohesió textual (connectors)

2. Anàlisi lingüística
- Sintaxi de les oraciones compostes
- Es repassaran els altres aspectes lingüístics que hem vist durant la 1a i la 2a avaluacions.
- Aprofundiment de les relacions lexicosemàntiques.

3. Expressió i reflexió crítica
- Lectura de l'obra teatral "El verí del teatre" de Rodolf Sirera i realització de les preguntes sobre la lectura
- Dues reflexions crítiques mínim.

ÀMBITS D'ÚS I GÈNERES TEXTUALS

 Alguns alumnes no tenien clara la diferència entre àmbits d'ús i tipologies textuals. Us adjunte un esquema en què es relacionen les finalitats comunicatives amb els àmbits d'ús i els gèneres textuals.

Les tipologies textuals les podeu repassar en l'esquema de l'apartat Estudi i aprenentatge de la llengua del final del blog.

VEUS DEL DISCURS DEL COMENTARI "BORJA PAPA"

 Algunes alumnes m'han demanat que publique redactada una possible resposta a les veus del discurs del text de "Borja Papa" que us he donat. Una possible resposta seria la següent:

Pel que respecta a la polifonia textual podríem fer la següent anàlisi de les veus del discurs d'aquest text:

Es tracta d'un text narratiu que presenta un narrador personatge que s'expressa en 1a persona del singular (em van coronar, afegir-me, del meu oncle, seré...). A partir de la línia 8 aquesta veu del narrador en 1a persona es desdobla i comença a parlar de si mateix en 3a persona (Sa Santedat s'hauria estimat, un papa en camisa també és un papa...) fins a la línia 15, en què torna a reprendre la 1a persona del singular (havia dormit poc, ja sabia prou).

També podem trobar altres veus com la del cubiculari, que mostra una intervenció a través d'estil indirecte lliure (línia 6: vingué el cubiculari a despertar-me, Santedat, és l'hora, Santedat).

QUÈ ENS PASSA, VALENCIANS?

COHESIÓ TEXTUAL: MECANISMES DE COHESIÓ LÈXICA O COHESIÓ LÈXICOSEMANTICA

Per poder estudiar el tema de la cohesió lexicosemàntica i les relacions lexicosemàntiques us deixe aquests apunts.

Cohesió lexicosemàntica També us deixe un enllaç a una entrada molt interessant de l'IES Paco Mollà de Petrer. Hi apareixen clarament definits els conceptes d'hiperonímia i camp semàntic i també hi trobareu algunes activitats. Espere que us siga d'utilitat.

Per poder descarregar els apunts sobre la cohesió lexicosemàntica cliqueu ací.

CONSELLS PER A REALITZAR UNA BONA REFLEXIÓ CRÍTICA

 

Ací teniu una sèrie de consells que us poden ser d'ajuda a l'hora d'escriure la valoració personal crítica que us demanen en l'última pregunta de la prova de les PAU.

VALORACIÓ PERSONAL

Els passos que et caldrà seguir per a fer la valoració són els següents:

-     Recorda molt breument l’eix temàtic i els motius secundaris (síntesi).

-     Formula, si en saps, nous arguments a favor o en contra de la tesi defensada per l’autor.

-     Manifesta si el tema tractat té interès o vigència en l’actualitat.

-     Digues altres temes que es poden relacionar amb l’eix temàtic.

-     Redacta el teu propi judici de valor.

Alguns consells sobre com fer aquesta valoració:

-   Comenta a partir del resum les idees més rellevants del text. Si has fet una bona anàlisi de la coherència, et resultarà molt fàcil.

-    Elabora un text d’estructura argumentativa.

-    Procura que el teu text siga coherent, adequat i cohesionat.

-    No et compliques el treball elaborant frases massa llargues que després no sàpies acabar o que et facen perdre el fil de la teua pròpia argumentació. Les frases curtes i ben lligades, com hem vist en autors coneguts, poden ser molt elegants i molt eficaces en la transmissió d’idees.

-    No afirmes coses que no pugues (o no sàpies) justificar.

-    Recolza la teua opinió amb nous arguments, teus o d’altri. Els arguments d’autoritat, si en coneixes, poden ser molt efectius.

-   També pots fer servir l’experiència personal, però sense convertir un exemple aïllat en norma general.

-    En qualsevol cas, és important que bases la teua argumentació en els valors ètics adquirits.

-  L’autor del text et porta molt avantatge. Segurament, té una millor formació, més experiència de la vida i ha tingut més temps per a elaborar la seua opinió sobre el tema tractat. Per tant, mesura les paraules i no formules opinions absolutes. És preferible matisar i aportar el propi punt de vista amb modèstia.

-    També convé tractar l’autor amb respecte, encara que les idees exposades siguen contràries a les teues. La teua pretensió és convèncer, no agredir o atacar l'autor del text.

També és interessant la pàgina de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) amb consells per fer una bona valoració crítica.

Finalment podeu mirar alguns exemples de valoració crítica d'examens reals de les PAU (encara que del model antic) que us poden ser d'utilitat. Els trobareu ací i ací.

DOSSIER DE SOCIOLINGÜÍSTICA

 Ací teniu un Dossier de Sociolingüística on apareixen els conceptes sociolingüístics més importants que cal que conegueu.

LES VEUS DEL DISCURS

 Ací teniu un enllaç per a les veus del discurs. En aquest document s'explica en què consisteix i com identificar-les.