"Res no pot molestar-te tant com la teua pròpia ment. De fet, quan sembla que els altres et molesten, no són ells: és la teua pròpia ment".
Sri Siri Ravi Shankar
El nostre institut
diumenge, 27 d’octubre del 2019
dimarts, 22 d’octubre del 2019
VÍDEOS INSPIRADORS: EQUIVOCAR-SE
Caminem per la vida i caiem. Què fas tu quan caus? Aquest vídeo demostra la meravellosa oportunitat que és això de fer un pas en fals...
COHERÈNCIA LÈXICOSEMÀNTICA: RELACIONS LÈXIQUES
Per poder estudiar el tema de la cohesió lexicosemàntica i les relacions lexicosemàntiques us deixe aquests apunts.
Cohesió lexicosemàntica També us deixe un enllaç a una entrada molt interessant de l'IES Paco Mollà de Petrer. Hi apareixen clarament definits els conceptes d'hiperonímia i camp semàntic i també hi trobareu algunes activitats. Espere que us siga d'utilitat.
Per poder descarregar els apunts sobre la cohesió lexicosemàntica cliqueu ací.
Cohesió lexicosemàntica També us deixe un enllaç a una entrada molt interessant de l'IES Paco Mollà de Petrer. Hi apareixen clarament definits els conceptes d'hiperonímia i camp semàntic i també hi trobareu algunes activitats. Espere que us siga d'utilitat.
Per poder descarregar els apunts sobre la cohesió lexicosemàntica cliqueu ací.
MEDITACIÓ DE LA SETMANA: KIRTAN KRIYA
Els mantres són poderoses eines de neteja i reestructuració de la ment subconscient. SAT NAM i el seu derivat SA TA NA MA són els dos mantres bàsics ensenyats per Yogui Bhajan per reorientar la ment i obrir-nos així a la possibilitat del canvi transformacional. SAT NAM sembra la veritat en la nostra consciència despertant a la nostra identitat divina. SAT NAM és el mantra llavor o bij mantra.
SA TA NA MA incorpora els sons nuclears de SAT NAM. SA TA NA MA utilitza els sons primordials per connectar-nos a la naturalesa evolutiva de l'existència mateixa. És anomenat el Panj Shabd, que significa una mantra amb tres corrents de so. El cinqué so és "A". Quan entonem SA TA NA MA imprimim el codi evolutiu de l'univers en la nostra psique humana.
SA és el principi, infinit, la totalitat de tot el que va ser, és o serà; TA és la vida, l'existència i la creativitat que manifesta l'infinit; NA és la mort, el canvi i la transformació de la consciència; MA és el renaixement, la regeneració i la resurrecció que ens permeten experimentar conscientment l'alegria de l'infinit.
Kirtan Kriya, sovint anomenada meditació SA TA NA MA, és la meditació més important en el Kundalini ioga i roman avui com una meditació bàsica per a qualsevol estudiant de Kundalini ioga. Iogui Bhajan diu que si només podem fer una sola meditació, aquesta és la que s'ha de fer perquè ho
fa tot en l'ordre que ho necessitem i portarà l'equilibri a la nostra ment i a la nostra vida. Kirtan Kriya.
INSTRUCCIONS:
Seu amb la columna recta. Porta el teu enfocament mental al punt del front. Entona SA TA NA MA. Mentre entones prem alternativament el dit polze amb els quatre dits restant. Visualitza o sent cada so individual entrar al chakra de la coroneta al límit del cap, baixar a través del mig del cap i eixir a través del tercer ull. Això és molt important i s'ha de fer amb cada so perquè és una part essencial del procés de neteja. Si no fas aquesta part de la meditació podries experimentar mal de cap.
SA TA NA MA incorpora els sons nuclears de SAT NAM. SA TA NA MA utilitza els sons primordials per connectar-nos a la naturalesa evolutiva de l'existència mateixa. És anomenat el Panj Shabd, que significa una mantra amb tres corrents de so. El cinqué so és "A". Quan entonem SA TA NA MA imprimim el codi evolutiu de l'univers en la nostra psique humana.
SA és el principi, infinit, la totalitat de tot el que va ser, és o serà; TA és la vida, l'existència i la creativitat que manifesta l'infinit; NA és la mort, el canvi i la transformació de la consciència; MA és el renaixement, la regeneració i la resurrecció que ens permeten experimentar conscientment l'alegria de l'infinit.
Kirtan Kriya, sovint anomenada meditació SA TA NA MA, és la meditació més important en el Kundalini ioga i roman avui com una meditació bàsica per a qualsevol estudiant de Kundalini ioga. Iogui Bhajan diu que si només podem fer una sola meditació, aquesta és la que s'ha de fer perquè ho
fa tot en l'ordre que ho necessitem i portarà l'equilibri a la nostra ment i a la nostra vida. Kirtan Kriya.
INSTRUCCIONS:
Seu amb la columna recta. Porta el teu enfocament mental al punt del front. Entona SA TA NA MA. Mentre entones prem alternativament el dit polze amb els quatre dits restant. Visualitza o sent cada so individual entrar al chakra de la coroneta al límit del cap, baixar a través del mig del cap i eixir a través del tercer ull. Això és molt important i s'ha de fer amb cada so perquè és una part essencial del procés de neteja. Si no fas aquesta part de la meditació podries experimentar mal de cap.
diumenge, 20 d’octubre del 2019
FRASE DE LA SETMANA
"Una persona que mai no cometé un error, mai no intentà res nou|.
Albert Einstein
Albert Einstein
dilluns, 14 d’octubre del 2019
FRASE DE LA SETMANA
"Cada matí la vida comença de nou, aprenem a respirar de nou. Allò més valuós en aquesta vida és l'aire que respirem".
De la pel·lícula Incir Reçeli 2
diumenge, 13 d’octubre del 2019
MEDITACIÓ PER ACCEPTAR-TE TALCOM ETS
Aquesta meditació et connectarà amb la teua identitat vertadera i podràs sentir com de gran, fort i radiant eres en realitat.
Mudra:
Assegut/da en posició fàcil, posa la mà dreta sobre el genoll dret i la mà esquerra enfront del teu cor a uns 15 cm del teu pit i amb la palma mirant cap a tu.
Mantra:
Canta "Sat Nam" (Jo sóc).
Realització: quan digues "sat nam" per primera vegada mou la palma de la mà cap al pit fins que quede a uns 10 cm del cor. Quan tornes a repetir "sat nam" per segona vegada, allunya la mà del teu cor fins a arribar a la posició inicial.
Temps:
Repeteix el cicle durant 11 minuts.
GAYATRI MANTRA
El mantra que hem realitzat en les últimes setmanes és el Gayatri mantra, del qual us deixe la lletra i l'explicació.
OM BHUR BHUVA SUVAH
OM TAT SAVITUR VARENYAM
BHARGO DEVASYA DHIMAHI
DHIYO YONAH PRACHODAYAT
OM TAT SAVITUR VARENYAM
BHARGO DEVASYA DHIMAHI
DHIYO YONAH PRACHODAYAT
El significat literal de les paraules del Mantra Gayatri és:
Om
Bhur: Matèria
Bhuva: Força
Suva: Consciència
Om
Tat: Allò
Savitur: La Llum de l'Anima
Varenyam: Ens abrace
Bhargo: Les Luminàries del Cosmos
Devah: El Senyor
Asya: De
Dhimahi: Meditem
Dhiyoh: Voluntats
Yonah: Nostres
Prachodayat: Inspire o Alerte
El significat quan el cantem seria més o menys:
Meditem
en el Senyor Còsmic (de llum)
perquè aquella llum de l'Ànima
ens abrace
y alerte les nostres voluntats.
Ací us deixe tres versions de diferent llargària, totes tres de Deva Premal.
dimecres, 9 d’octubre del 2019
FRASE DE LA SETMANA
"Ahir era intel·ligent, per la qual cosa volia canviar el món. Avui sóc savi, per això em vull canviar a mi mateix"
Rumi (poeta persa del segle XIII)
Rumi (poeta persa del segle XIII)
VARIACIÓ GEOGRÀFICA: ELS DIALECTES
Una característica que forma part de la naturalesa de totes les
llengües és la seua realització heterogènia, és a dir, que si n'estudiem
qualsevol, observarem que sentim diverses maneres de pronunciar-la,
paraules diferents per a referir-se al mateix objecte o al mateix fet,
diverses maneres de construir una oració, modismes diferents, etc.
Aquesta realitat proporciona una de les matèries d'estudi de la dialectologia: els dialectes diatòpics o geogràfics.
Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.
Com cal contestar?
El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta: la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.
Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.
Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)
La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.
Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..
* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental
La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.
Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text
Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.
Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.
Com cal contestar?
El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta: la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.
Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.
Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)
La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.
Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..
* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental
La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.
Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text
Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.
VARIACIÓ DIAFÀSICA: EL REGISTRE
Identifica el registre (formal/informal) especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors coneguts. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
Es tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica (específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica, lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra; estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors coneguts. En general, és propi del canal oral. Les principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts: formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
* També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
diumenge, 6 d’octubre del 2019
TASQUES SOBRE LA LECTURA
Ja està publicada en Google Classroom la tasca que heu de fer sobre la lectura. Haureu d'inscriure-us-hi (qui encara no ho haja fet) i triar una pregunta per a desenvolupar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)