Hem iniciat el curs treballant la tipologia explicativa o expositiva, en principi en l'àmbit acadèmic. Aquest tipus de textos tenen com a finalitat la transmissió, l'emmagatzematge i la reelaboració de la informació. La formalitat d'aquests textos depén del tipus de receptor i grau d'iniciació en la matèria.
Podem classificar els textos expositius d'àmbit acadèmic en tres tipus:
- Científics: destinats a receptors entesos en la matèria, caracteritzats per un alt grau d'especialització (abundància de tecnicismes, signes i terminologia pròpia).
- Didàctics: amb la intenció d'iniciar els receptors en les difernts matèries curriculars, són minimament especialitzats i requereixen escassos coneixements previs sobre el tema. Abundància de recursos explicatius (explicacions, exemplificacions, metallenguatge...).
- Divulgatius: adreçats al públic en general, transmeten coneixements a qualsevol tipus de receptor en un llenguatge estàndars amb un tractament general del tema i evitant el màxim de tecnicismes,
El nostre institut
diumenge, 30 de setembre del 2018
RESPIRACIÓ LUNAR
Aquesta setmana continuarem amb una respiració per una sola fossa
nasal, però en aquest cas taponarem la fossa nasal dreta i inspirarem per l'esquerra i expirarem per la dreta.
Tècnica respiratòria:
1. Taponem la fossa nasal esquerra.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal esquerra.
3.Taponem la fossa nasal esquerra i expirem per la dreta.
Continuem així (intercanviant el taponament de les fosses nasals) durant els cinc minuts de la meditació.
Imatge extreta de http://kundaliniyogagipuzkoa.blogspot.com.es/
Per si algú vol practicar en casa, ací teniu la música del mantra Guru Ram Das Guru, de Snatam Kaur.
Tècnica respiratòria:
1. Taponem la fossa nasal esquerra.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal esquerra.
3.Taponem la fossa nasal esquerra i expirem per la dreta.
Continuem així (intercanviant el taponament de les fosses nasals) durant els cinc minuts de la meditació.
Per si algú vol practicar en casa, ací teniu la música del mantra Guru Ram Das Guru, de Snatam Kaur.
FRASE DE LA SETMANA
"El món és com tu ets. Si tu ets complicat, és complicat. Si tu ets simple, és molt simple".
Osho
Osho
LECTURA 1a AVALUACIÓ
El llibre de lectura de la 1a avaluació serà Cròniques de la veritat oculta. de Pere Calders. No necessàriament heu de comprar l'edició de l'editorial que apareix a la imatge, podeu comprar qualsevol altra edició o fins i tot llegir-lo en PDF.
dimarts, 25 de setembre del 2018
dimecres, 19 de setembre del 2018
RECURSOS EXPLICATIUS
La informació dels textos expositius s’ha de presentar de la manera més clara i precisa possible. En els textos
escrits, s’utilitza el recurs de la separació en apartats i subapartats, així com recursos tipogràfics: negreta,
subratllats..., per fer més entenedor el discurs. A les exposicions orals s’ajuden de diferents entonacions i
ritmes..., així com de suports audiovisuals: diapositives, power-point... Se serveixen de les tècniques de
l’exemplificació i la definició.
Les característiques lingüístiques de l’exposició són la presència d’oracions atributives, d’aposicions i d’expressions vinculades a les definicions i l’abundància de subordinació i de connectors disccursius (per tant, així, però, causa-conseqüència, ordre. etc.), cohesió lèxica mitjançant sinònims, repeticions, camps lèxics i famílies de mots, etc.Enunciats entre parèntesis o guions, aposicions i oracions de relatiu explicatives.
Les característiques lingüístiques de l’exposició són la presència d’oracions atributives, d’aposicions i d’expressions vinculades a les definicions i l’abundància de subordinació i de connectors disccursius (per tant, així, però, causa-conseqüència, ordre. etc.), cohesió lèxica mitjançant sinònims, repeticions, camps lèxics i famílies de mots, etc.Enunciats entre parèntesis o guions, aposicions i oracions de relatiu explicatives.
diumenge, 16 de setembre del 2018
FRASE DE LA SETMANA
"No es podrà canviar la societat si no canvia l'ésser humà. És l'ésser humà -nosaltres i els altres- qui, de generació en generació, ha creat eixes societats."
Krishnamurti
Krishnamurti
dissabte, 15 de setembre del 2018
BENEFICIS DE LA RESPIRACIÓ CORRECTA
El Pranayama, o tècniques per aprendre a respirar correctament, té
innombrables beneficis (no podia ser d'altra manera, ja que té molts
beneficis del ioga). Alguns d'ells són:
1. Augmenta la capacitat pulmonar, de manera que els pulmons podran obtenir l'aire que necessiten en menys respiracions.
2.Tens més resistència per a realitzar esforços físics. Observa les persones que respiren malament. Es cansen ràpidament amb un petit esforç, com pujar un tram d'escales.
3. Genera tranquil·litat i pau mental. Una respiració pausada i suficient és l'estat natural del cos, sense tensions, que a més provoquen fatiga i cansament mental.
4. Revitalitza el cos. Després de realitzar exercici recuperes el ritme cardíac i respiratori normal. ¿A què es deu? Al fet que necessites menys aire del que has estat fent servir. Per tant, si augmenta la capacitat pulmonar et sents millor i més disposat a moure't, eixir de casa a fer una passejada, fer exercici físic, etc.
5. La respiració lenta i profunda redueix l'esforç que ha de realitzar el cor, que es torna més eficient i fort, funciona millor i dura més temps.
6. En un moment d'estrès o ansietat aconsegueix reduir-la considerablement i fins i tot eliminar-la.
7. Si estàs nerviós, sense arribar al nivell superior que és sentir-te estressat, pots controlar les emocions i prendre la decisió correcta.
8. La respiració profunda i lenta és un excel·lent regulador del pes. Si vols baixar de pes, sigues conscient que tenir majors nivells d'oxigen en sang ajuda a cremar el greix.
8. Ajuda que el cos recupere un ritme normal després de fer algun esforç, físic o mental, en què hi ha hagut desgast.
9. Ajuda a dormir bé, ja que calma la ment. La principal causa d'insomni és no saber relaxar-se i deixar de banda els problemes fins que hages descansat.
10. Millora la digestió. El cos assimila millor els aliments gràcies al fet que la major oxigenació de la sang fa que el procés de digestió siga més eficaç.
11. És bo per a la pell. El cos destina la major part de l'oxigen al cervell. Una vegada coberta aquesta funció, la resta es reparteix. Amb una millor oxigenació, es destina més oxigen a les glàndules pituïtàries i pineals, importantíssimes en el rejoveniment de la pell.
12. Indueix l'estat de meditació.
(extracte de la pàgina widemat.com)
1. Augmenta la capacitat pulmonar, de manera que els pulmons podran obtenir l'aire que necessiten en menys respiracions.
2.Tens més resistència per a realitzar esforços físics. Observa les persones que respiren malament. Es cansen ràpidament amb un petit esforç, com pujar un tram d'escales.
3. Genera tranquil·litat i pau mental. Una respiració pausada i suficient és l'estat natural del cos, sense tensions, que a més provoquen fatiga i cansament mental.
4. Revitalitza el cos. Després de realitzar exercici recuperes el ritme cardíac i respiratori normal. ¿A què es deu? Al fet que necessites menys aire del que has estat fent servir. Per tant, si augmenta la capacitat pulmonar et sents millor i més disposat a moure't, eixir de casa a fer una passejada, fer exercici físic, etc.
5. La respiració lenta i profunda redueix l'esforç que ha de realitzar el cor, que es torna més eficient i fort, funciona millor i dura més temps.
6. En un moment d'estrès o ansietat aconsegueix reduir-la considerablement i fins i tot eliminar-la.
7. Si estàs nerviós, sense arribar al nivell superior que és sentir-te estressat, pots controlar les emocions i prendre la decisió correcta.
8. La respiració profunda i lenta és un excel·lent regulador del pes. Si vols baixar de pes, sigues conscient que tenir majors nivells d'oxigen en sang ajuda a cremar el greix.
8. Ajuda que el cos recupere un ritme normal després de fer algun esforç, físic o mental, en què hi ha hagut desgast.
9. Ajuda a dormir bé, ja que calma la ment. La principal causa d'insomni és no saber relaxar-se i deixar de banda els problemes fins que hages descansat.
10. Millora la digestió. El cos assimila millor els aliments gràcies al fet que la major oxigenació de la sang fa que el procés de digestió siga més eficaç.
11. És bo per a la pell. El cos destina la major part de l'oxigen al cervell. Una vegada coberta aquesta funció, la resta es reparteix. Amb una millor oxigenació, es destina més oxigen a les glàndules pituïtàries i pineals, importantíssimes en el rejoveniment de la pell.
12. Indueix l'estat de meditació.
(extracte de la pàgina widemat.com)
FONAMENTS DE LA RESPIRACIÓ
Durant aquest curs no aprendrem només a respirar sinó que practicarem pranaiama, la definició del qual us done ací baix estreta de la Viquipèdia.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).
RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'aprén a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).
RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'aprén a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.
ORGANITZACIÓ ESTRUCTURAL DELS TEXTOS
PARTS BÀSIQUES DEL TEXT:
Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional
1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió
2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.
3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç
4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.
5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.
Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional
1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió
2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.
3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç
4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.
5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.
ENUNCIAR EL TEMA D'UN TEXT
TEMA
Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.
La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:
* L’altruisme * Les reivindicacions laborals *El desig d'una mort que
* El colonialisme * El deler de viure conhorte del patiment
* La Guerra Civil * La lluita per la llibertat de viure
La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
No Sí
* La discriminació * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
criminació dels discapacitats
* L’amor * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
sional
En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.
Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.
La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:
* L’altruisme * Les reivindicacions laborals *El desig d'una mort que
* El colonialisme * El deler de viure conhorte del patiment
* La Guerra Civil * La lluita per la llibertat de viure
La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
No Sí
* La discriminació * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
criminació dels discapacitats
* L’amor * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
sional
En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.
dimecres, 12 de setembre del 2018
BENVINGUDA CURS 2018/19
Benvinguts, estimats alumnes de segon de batxillerat del curs
2018-2019. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va
veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.
Enguany el departament de Valencià funcionarà per quart any consecutiu sense llibre de text i tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura s'organitzarà en format de bloc. Us haureu d'acostumar a consultar-lo habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblaren interessants.
En cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs. Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració. Cada setmana us explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant els cinc primers minuts de classe, per tant us pregue la màxima puntualitat per tal de no perdre el temps.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho.
Bona sort a tots!
Enguany el departament de Valencià funcionarà per quart any consecutiu sense llibre de text i tota la matèria de l'assignatura Valencià: llengua i literatura s'organitzarà en format de bloc. Us haureu d'acostumar a consultar-lo habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblaren interessants.
En cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs. Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració. Cada setmana us explicaré una tècnica de respiració o pranayama que practicarem durant els cinc primers minuts de classe, per tant us pregue la màxima puntualitat per tal de no perdre el temps.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho.
Bona sort a tots!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)