Identifica el registre (formal/informal) especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Es
tracta d'adaptar l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els
factors que condicionen el registre de llengua són: la temàtica
(específica o general), la formalitat (el grau de confiança entre els
interlocutors), el propòsit (la intenció, la finalitat: didàctica,
lúdica, ...) o el canal (escrit, oral). El registre formal és propi del
discurs científic o literari. El registre de formalitat neutra;
estàndard és propi dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament. El
registre informal és propi de les situacions comunicatives quotidianes,
entre interlocutors conegut. En general, és propi del canal oral. Les
principals característiques lingüístiques d'un text formal són: els
tecnicismes o vocabulari específic, recursos estilístics (metàfora,
hipèrbaton, ...), sintaxi complexa, etc. Les principals característiques
lingüístiques d'un text informal són: el vocabulari general, mots buits
o genèrics (la cosa, el cas, el fet); expressions col·loquials; frases
fetes; diminutius i augmentatius; sintaxi senzilla; estructures
oracional incompletes, etc.
* Evita parlar en termes absoluts:
formal/informal. És convenient parlar de grau de formalitat; formalitat
alta, formalitat baixa.
* Recorda que pots trobar textos (sobretot aquells on hi haja polifonia, més d'una veu discursiva), amb més d'un registre.
*
També pots trobar, per exemple, un text de formalitat neutra (amb
varietat estàndard) que incloga trets de registre informal i a
l'inrevés, depenent de la intenció final del text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada