Durant aquest trimestre ens hem estat dedicant a fons a la Sociolingüístca i hem anant aprenent a desfer-nos de prejudicis i estimar les llengües per això que realment són: eines sofisticadíssimes de comunicació entre els humans.
Un dels prejudicis més extesos és aquell que es planteja per què hem de conservar llengües que tenen poquíssims parlants o que estan tan allunyades de nosaltres que ens sembla que la seua vida o mort no ens afecta. Però la supervivència de la diversistat lingüística ens hauria de preocupar tant com la riquesa de la biodiversitat del planeta i al llarg d'algunes entrades aniré compartint amb vosaltres alguns dels motius que podem tenir per conservar el patrimoni lingüístic de la humanitat. Els motius no es donaran per ordre d'importància, sinó conforme vagen sorgint. Aquesta vegada el motiu és estètic:
1. PERQUÈ LES LLENGÜES SÓN POESIA
Aquesta afirmació es basa en el vessant estètic de les llengües.
"Una llengua té moltes funcions, i encara que hi ha qui la simplifica
dient que senzillament serveix per a l’intercanvi d’informació, no podem
oblidar que també usem la llengua amb finalitats artístiques: per
escriure poemes, versos o obres de teatre. Moltes d’aquestes “creacions
lingüístiques” depenen en gran mesura de les característiques de la
llengua. D’aquelles paraules tan precises i intraduïbles que té tota
llengua, dels sons que, combinats, produeixen efectes bells o
simplements divertits, o d’aquelles paraules que, combinant-les com cal,
ens arriben ben endins.
Penseu ara en la literatura, en la poesia, en les cançons. No us sembla
evident que una part de la seva força, de la seva bellesa, de la seva
veritat, rau en la forma, en els girs, en els sons i les síl·labes? No
heu tingut mai la sensació que una cosa, dita de manera especial, és més
certa? Qui més qui menys se sap algun poema de memòria. Tothom té algun
poema preferit, que duu ben endins. I que no seria el mateix en una
altra llengua." (extret del bloc https://linguodiversitat.wordpress.com)
Tampoc hauríem d'oblidar-nos del llenguatge de signes,Per molt que molta gent no ho sàpiga, no es tracta de succesions de
signes aïllats i rudimentaris, sinó de llengües complexes com les
altres. Òbviament, el vessant estètic d’aquestes llengües no es basa en
els sons, sinó en l’expressió corporal. Ací us pose un vídeo-clip d'una cançó basca perquè ho comprengueu.
Us pose també la meravellosa versió amb llenguatge de signes de "Un beso de esos", de l'extraordinari Toni Zenet. Us recomane encaridament aquest cantant-actor-artista polifacètic.Simplement magnífic.
Espere que els gaudiu. Gràcies i bon cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada