COMIAT

Estimats alumnat de segon de batxillerat,
Encara que semble mentida ja hem arribat a final de curs i ha arribat el moment de separar-nos definitivament en la majoria dels casos. Sembla que fou ahir que començàvem el curs i véiem per davant un temps que semblava que no s'acabaria mai, però per fi heu arribat al final d'aquesta etapa educativa i la majoria de vosaltres ja està preparat per a volar lluny d'ací, en un món ja adult.
És una sensació agredolça per a tots: per una banda està la vostra il·lusió per eixir al món i començar a seguir la vostra vocació, per l'altra, deixeu de ser els nostres xiquets i xiquetes, vosaltres deixeu el vostre món conegut, segur, la vostra casa, i voleu fora.
No tinc molts consells a donar-vos, tan sols alguns suggeriments de vida: sigueu honestos amb vosaltres mateixos i amb els altres, responsabilitzeu-vos sempre de les vostres accions per tal de tenir el poder de canviar-les si cal, procureu eixir de la zona de comfort, de la zona segura, perquè és la manera de tenir una vida plena i intensa; aprofiteu i gaudiu molt de totes les experiències positives que trobeu i apreneu molt d'aquelles dures, i sobretot, sobretot, dediqueu-vos tots els dies una mica de temps a vosaltres mateixos, al vostre esperit, a les vostres emocions, a la vostra respiració...
Per últim, voldria demanar-vos disculpes per no haver estat enguany al 100%. Problemes familiars greus m'han fet faltar més del que és habitual en mi i no poder dedicar-me al blog i a l'assignatura tal com m'hauria agradat. També us agraïsc molt que hàgeu estat allí: arribar moltes vegades de l'hospitat i veure les vostres cares joves, alegres, sentir la vostra energia adolescent, m'ha reconciliat amb la vida i m'ha recarregat d'energia. Gràcies per estar ahí.
Us desitge el millor dels viatges vitals i ací em teniu per al que desitgeu.