PARTS BÀSIQUES DEL TEXT: Podem deduir que hi ha múltilpes maneres
d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures
textuals segons la seua forma:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional
1) Els textos expositius o explicatius (llibres
de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera
objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen
estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió
2) Els textos argumentatius (article
d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al
director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de
raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
•
Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general
al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
•
Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del
particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una
sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es
formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi,
que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.
3) Els textos narratius (novel.la,
conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris,
protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats.
S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir,
informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç
4) Els textos descriptius (ordenació
en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…)
expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per
això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada,
inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.
5) Els textos conversacionals (entrevistes,
debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs
novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més
interlocutors, que construeixen el discurs.
