FONÈTICA

 Ací teniu l'enllaç per descarregar els apunts sobre fonètica.

COM FER UN BON RESUM

 

Recomanacions per a fer un bon resum.

Consells importants:

- Cal cenyir-se a la informació que hi ha en el text original: es tracta de reproduir aquesta informació, però amb menys paraules; no s'han de fer interpretacions personals sobre el contingut del text.

- Hi ha d'haver totes les idees principals del text original, interpretades correctament respectan l'ordre en el qual apareixen.

- Cal articular i connectar les idees amb mots de lligam (marcadors textuals, connectors) i amb la puntuació adient: el producte final ha de ser un resum, no un esquema. 

- Heu de demostrar capacitat de síntesi; és a dir, respectar al màxim el nombre de paraules demanat per al resum.

- No s'ha d'afegir al resum comentaris o indicacions del tipus: "El text/l’autor/a diu .../ens parla de ... /conclou dient que ... ", ja que aquestes estructures donen lloc a un distanciament del text original.

TIPOLOGIA TEXTUAL: ESTRUCTURA INTERNA DELS TEXTOS

 

PARTS BÀSIQUES DEL TEXT: Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals segons la seua forma:

1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional

 1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió

 2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.

Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.

 3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç

4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.

5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.

EL TEMA: LOCALITZACIÓ I ENUNCIACIÓ

  Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:

  * L’altruisme             * Les reivindicacions laborals      *El desig d'una mort que
  * El colonialisme      * El deler de viure                            conhorte del patiment
  * La Guerra Civil      * La lluita per la llibertat                de viure

La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
            No                                                Sí
   * La discriminació              * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
                                                   criminació dels discapacitats
   * L’amor                                * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
                                                   sional

En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.

DESGLOSSAMENT DE LA NOTA DE LA 1a AVALUACIÓ

 Independentment de la programació que tenim per a la primera avaluació i que ja s'ha publicat en una entrada anterior, volia deixar-vos clar quins elements es tindran en compte en la 1a avaluació:

- Examen comentari: 60% de la nota global

- Examen de fonètica previ a l'examen global de comentari: 10%

- Pregunta sobre la lectura: 10% de la nota global

- Examen sobre les preguntes de literatura: 20%

PROGRAMACIÓ 1a AVALUACIÓ

 El punt de partida per a l'estudi de la primera i segona parts de l'examen serà un text pertanyent a una de les tipologies textuals que vénen indicades. A partir del text estudiarem i exercitarem cadascun dels punts que integren Comprensió del text i Anàlisi lingüística del text.

Comprensió del text

1. Ubicació i presentació del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual i àmbits d'ús:  expositius, argumentatius, retòrics.
     3.1. Ens centrarem bàsicament en textos expositius i algun argumentatiu, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia retòrica...
4. Sociolingüística: normativització i normalització. Modalitats normatives geogràfiques i registres.


Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...)
2. Els pronoms febles i l'oració composta.
3. Definicions de paraules del text.

Espressió i reflexió crítica
1. Es treballaran les qüestions relacionades amb la 1a lectura, que serà La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda i una introducció al context històric, polític i cultural de l'època.

2. Es començarà a treballar la producció de textos propis (sobre150 paraules) en què es demostrarà la vostra competència comunicativa i, segons els casos, la vostra capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-vos el text.

BENVINGUDA CURS 2025-2026

 Benvingut, estimat alumnat de segon de batxillerat del curs 2025-2026. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.

Enguany a l'igual que el curs passat el departament de Valencià funcionarà 

 amb llibre de text combinant-lo amb el material de l'assignatura Valencià: llengua i literatura que ja està organitzat en format de bloc i a través d'Aules. Us haureu d'acostumar a consultar-los habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblen interessants.
Respecte al temari, ja sabem que des del curs passat ha entratt un nou model de proves EBAU I aquest curs també tenim algumes novetats respecte a les lectures obligatories.

I per finalitzar aquesta presentació visualitzarem el "viatge de l'heroi" segons Joseph Campell. Estigueu molt atents perquè segur que us veureu reflectits al llarg de l'any.

CONNECTORS

Ací teniu un enllaç per descarregar un fitxer amb informació sobre els connectors.

COHESIÓ TEXTUAL: DIXI O MECANISMES DE REFERÈNCIA GRAMATICAL

 LA DIXI PERSONAL

Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).

Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
jo+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor
jo + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
jo+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altres.
jo+ tota la comunitat : universal.

La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.

LA DIXI ESPACIAL

L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).

LA DIXI TEMPORAL

El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el l'endemà, l’any següent...

LA DIXI TEXTUAL

És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica-.

PROGRAMACIÓ 3a AVALUACIÓ

 En aquesta tercera avaluació ja entrarà per a examen tota la matèria per a l'examen global final. A continuació us pose el llistat de tot el que entra en dos colors: en negre la matèria ja donada anteriorment i en verd la matèria nova d'aquesta última avaluació.

1. COMPRENSIÓ DEL TEXT.

1. Tema i estructura.

2. Resum.

3.  Identificació i justificació de la tipología textual.

4. Identificació i justificació del registre (formal/informal) i del dialecte (varietat geogràfica).

5. Identifica recursos expressius (figures retòriques) o tipogràfics.

6. Veus del discurs.

7. Identificar les marques de modalització i impersonalització.

8. La dixi.

2. ANÀLISI LINGÜÍSTICA

1. Fonètica: vocals obertes i tancades, consonants sordes i sonores, enllaços fonètics (sonoritzacions/ensordiments, elisió o manteniment de vocals).

2. Lèxic i semàntica: definir o donar sinònims, antònims, hiperònims, hipònims...

3. Mecanismes gramaticals de referencia: pronoms febles, pronoms relatius.

4. Sintaxi: identificació de funcions sintàctiques, oracions coordinades i subordinades adjectives.

5 Morfología verbal (determinar temps, mode, persona... d'un verb o alterar les referencies temporals d'un fragment).

6. Sintaxi: oracions subordinades sustantives i adverbials.

7. Connectors.

3. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA

1. El teatre des de 1939 fins a l'actualitat. L'obra teatral de Rodolf Sirera. El verí del teatre.

2. Redacció d'una reflexió crítica o un text de creació pròpia a partir del text del comentari.

LA IMPERSONALITZACIÓ

 La informació que apareix en aquesta entrada sobre la impersonalització prové del manual Text i Gramàtica: teoria i pràctica de la competència discursiva, les autores del qual són Maria Conca, Adela Costa, M.Josep Cuenca i Gemma Lluch, que va ser publicat l'any 1998 a l'editorial Teide. Es tracta d'un manual molt útil per ampliar i practicar les nocions per al comentari que es tracten a classe.

Hi ha molts textos en els quals  no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats  i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia d'allò que diu i respecte a qui ho diu. Llavors parlem de discurs «objectiu», que es caracteritza per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més significatius de textos impersonals els trobem en textos de caràcter científic, especialitzat i divulgatiu. Les fórmules lingüístiques anomenades fórmules d’impersonalització són principalment les següents:

- Les construccions impersonals reflexes, oracions amb un subjecte genèric, que contenen el pronom es com a marca de subjecte indeterminat i apareixen sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de la mala qualitat de la sanitat pública»
- Construccions de subjecte indeterminat corresponent a hom, o amb sintagmes nominals de caràcter genèric com ara la gent, tothom, algú: «Algú podrà dir que les dones són inferiors.»
- Construccions esdevenimentals, que descriuen successos i no accions realitzades per algun subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver-hi, caldre, fer falta: «Hi va haver molta gent en el concert.»
- Construccions amb el verb semblar / parèixer: «Sembla que acabaran demà.»
Interpretació impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del plural o la 2a del singular o plural: «Truquen per telèfon». «M’han enviat els documents». «En anglés no hi ha variació de gènere». «Quan parles d'aquests  coses, t'adones de la ignorància que hi ha respecte al tema». El caràcter indeterminat pot donar-se per ignorància de l’emissor, per indiferència, perquè se’l vol ocultar intencionadament o perquè es vol fer referència a un agent global.
- Algunes construccions d’infinitiu el subjecte semàntic del qual s’interpreta com a genèric: «Parlar tots alhora fa més confusa la discussió».
- Les oracions passives produeixen un efecte paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte lògic (l’agent). Aquesta equivalència es veu clara si comprovem la relació entre les oracions passives i la impersonal següents:
La seua simpatia va ser molt apreciada (pels presents). O. Passiva.
La seua simpatia es va apreciar molt. O. Passiva reflexa.
Es va apreciar molt la seua simpatia. O. Impersonal

LA MODALITZACIÓ

Us pose aquest enllaç des d'on podreu descarragar els apunts sobre modalització.

  LA MODALITZACIÓ by LaTomaca

COHESIÓ TEXTUAL: MECANISMES DE COHESIÓ L'EXICA O COHESIÓ LEXICOSEMÀNTICA

Per poder estudiar el tema de la cohesió lexicosemàntica i les relacions lexicosemàntiques us deixe aquests apunts.

Cohesió lexicosemàntica També us deixe un enllaç a una entrada molt interessant de l'IES Paco Mollà de Petrer. Hi apareixen clarament definits els conceptes d'hiperonímia i camp semàntic i també hi trobareu algunes activitats. Espere que us siga d'utilitat.

Per poder descarregar els apunts sobre la cohesió lexicosemàntica cliqueu ací.

RECURSOS EXPRESSIUS I TIPOGRÀFICS

Respecte a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i per l'altra els tipogràfics. Us poden preguntar un dels dos tipos de recursos o tots dos alhora.

Ací trobeu un enllaç amb les principals figures retòriques que es poden trobar a nivell fonètic, lexicosemàntic i morfosintàctic. També teniu aquesta presentació Genially de la professora Lola Moreno.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç

PATRÓ DE REDACCIÓ D’UN COMENTARI DE TEXT

Ací us deixe un enllaç amb un document descarregable que us pot ajudar a l'hora de redactar els comentaris de text. Espere que us siga d'utilitat.