LA DIXI

Un aspecte del comentari de text relacionat amb les veus del discurs seria el de la dixi, que bàsicament és de tipus personal, espacial, temporal i textual.

LA DIXI PERSONAL

Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).

Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
jo+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor
jo + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
jo+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altres.
jo+ tota la comunitat : universal.

La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.

LA DIXI ESPACIAL

L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).

LA DIXI TEMPORAL

El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el l'endemà, l’any següent...

LA DIXI TEXTUAL

És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica.

FRASE DE LA SETMANA

"La vida no és un problema que ha de ser resolt, sinó una realitat que ha de ser experimentada"
Soren Kierkegaard

ÀUDIO DEL TEMA 9 DE LITERATURA

Si cliqueu ací podreu tindre accés al tema 9 de literatura.

FRASE DE LA SETMANA

Qui "no encaixa en el món" està sempre prop de trobar-se a si mateix. Herman Hesse

ULTIMÍSSIMA INFORMACIÓ SOBRE LES PROVES PAU

Aquest dimarts es va realitzar la reunió de coordinació per a les proves PAU que convoca la Universitat per als professors de segon de batxillerat per a la nostra assignatura. La conclusió final és que tot es queda com estava fins ara: no hi ha canvis en l'examen PAU, que es quedarà com s'ha realitzat en convocatòries anteriors. L'examen constarà de les tres parts que ja coneixem i els temes de literatura són els 16 temes que tenim penjats en el bloc. Si voleu recordar com és l'examen només heu de consultar en la columna de la dreta, EXAMEN PAU DE VALENCIÀ, CRITERIS DE CORRECCIÓ DE LES PROVES PAU.

AL VOLTANT DE LA REFLEXIÓ SOBRE SAT NAM

Com que no existeix la casualitat, avui m'ha arribat un vídeo que està relacionat amb l'explicació que hem fet aquesta setmana sobre la meditació Sat Nam. Al final arribàrem a la conclusió que les etiquetes i les classificacions no eren més que percepcions i la meditació pretenia treballar sobre la nostra vertadera i autèntica identitat, que no té res a veure amb el que creiem que som o els altres pensen que som.
La setmana propera continuarem fent aquesta meditació i mentrestant us recomane el visionat d'aquest vídeo.
Bon cap de setmana!

MATÈRIA PER A L'EXAMEN DE LA SETMANA VINENT

Matèria que entra al proper examen (6 de febrer, 2n batxillerat A; 8 de febrer, 2n B). Els alumnes de 2n A recordeu baixar dilluns a les 10:00 a la Sala d'Usos Múltiples. Antonio ja sap que baixareu abans.

Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics (narratius)
4. Finalitat comunicativa i gènere textual (tipologia textual).
5. Recursos retòrics o expressius.
6. Variació diafàsica i diatòpica (registres i dialectes)

 
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Definicions de paraules del text.
3. Pronoms febles.
4. Canvi de l'eix temporal.

Expressió i reflexió crítica
1. Desenvolupar un tema de literatura (temes 6, 7 i 8).
2. Valoració crítica.