Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes
vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat
globalment.La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu
acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la
pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema
és un concepte abstracte. Per exemple:
* L’altruisme * Les reivindicacions laborals *El desig d'una mort que
* El colonialisme * El deler de viure conhorte del patiment
* La Guerra Civil * La lluita per la llibertat de viure
La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
No Sí
* La discriminació * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
criminació dels discapacitats
* L’amor * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
sional
En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.
Blog per als alumnes de segon de batxillerat de l'IES Músic Martín i Soler de Mislata
dimarts, 17 de setembre del 2024
EL TEMA: LOCALITZACIÓ I ENUNCIACIÓ
dijous, 12 de setembre del 2024
TIPOLOGIA TEXTUAL: ESTRUCTURA INTERNA DELS TEXTOS
PARTS BÀSIQUES DEL TEXT: Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals segons la seua forma:
1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional
1) Els textos expositius o explicatius (llibres
de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera
objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen
estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió
2) Els textos argumentatius (article
d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al
director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de
raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.
Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
•
Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general
al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
•
Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del
particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una
sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es
formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi,
que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.
3) Els textos narratius (novel.la,
conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris,
protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats.
S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir,
informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç
4) Els textos descriptius (ordenació
en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…)
expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per
això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada,
inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.
5) Els textos conversacionals (entrevistes,
debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs
novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més
interlocutors, que construeixen el discurs.
dilluns, 9 de setembre del 2024
BENVINGUDA CURS 2024-2025
Benvingut, estimat alumnat de segon de batxillerat del curs 2024-2025. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.
Enguany a l'igual que el curs passat el departament de Valencià funcionaràRespecte al temari, des de la Universitat de València ja se'ns ha avisat que enguany entrarà en nou model de proves EBAU i encara estem esperant que ens convoquen a una reunió per explicar-nos les principals novetats. PACIÈNCIA!!!
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho. Això també ens ensenyarà autodisciplina, respecte pels altres i amor al silenci.
dilluns, 15 d’abril del 2024
HOMENATGE A LA PLAÇA DEL DIAMANT
COHESIÓ TEXTUAL: ELS CONNECTORS
Ací teniu un enllaç a un document que explica els elements de cohesió del text.
També teniu aquesta pàgina amb moltíssims connectors i alguns exercicis al final per a practicar.Exercicis de connectors editable.
RECURSOS EXPRESSIUS I TIPGRÀFICS
Respecte a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i per l'altra els tipogràfics. Us poden preguntar un dels dos tipos de recursos o tots dos alhora.
Ací trobeu un enllaç amb les principals figures retòriques que es poden trobar a nivell fonètic, lexicosemàntic i morfosintàctic. També teniu aquesta presentació Genially de la professora Lola Moreno.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.
dimarts, 9 d’abril del 2024
LA IMPERSONALITZACIÓ
La informació que apareix en aquesta entrada sobre la impersonalització prové del manual Text i Gramàtica: teoria i pràctica de la competència discursiva,
les autores del qual són Maria Conca, Adela Costa, M.Josep Cuenca i
Gemma Lluch, que va ser publicat l'any 1998 a l'editorial Teide. Es tracta d'un manual molt útil per ampliar i practicar les
nocions per al comentari que es tracten a classe.
Hi
ha molts textos en els quals
no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels
interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a
través dels enunciats i tampoc no implica el receptor en
el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia d'allò que diu i
respecte a qui ho diu. Llavors parlem de discurs «objectiu», que es
caracteritza per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més
significatius de textos impersonals els trobem en textos de caràcter
científic,
especialitzat i divulgatiu. Les fórmules lingüístiques anomenades
fórmules d’impersonalització són principalment les següents:
- Les
construccions impersonals reflexes, oracions amb un subjecte genèric,
que contenen el pronom es com a marca de subjecte indeterminat i
apareixen sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de
la mala qualitat de la sanitat pública»
- Construccions de subjecte indeterminat
corresponent a hom, o amb sintagmes nominals de caràcter genèric com ara
la gent, tothom, algú: «Algú podrà dir que les dones són inferiors.»
- Construccions
esdevenimentals, que descriuen successos i no accions realitzades per
algun subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver-hi, caldre, fer
falta: «Hi va haver molta gent en el concert.»
- Construccions amb el verb semblar / parèixer: «Sembla que acabaran demà.»
Interpretació
impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del
plural o la 2a del singular o plural: «Truquen per telèfon». «M’han enviat els documents». «En anglés no hi ha variació de gènere». «Quan parles d'aquests coses, t'adones de la ignorància que hi ha respecte al tema». El caràcter
indeterminat pot donar-se per ignorància de l’emissor, per indiferència,
perquè se’l vol ocultar intencionadament o perquè es vol fer referència
a un agent global.
- Algunes construccions d’infinitiu el subjecte
semàntic del qual s’interpreta com a genèric: «Parlar tots alhora fa més confusa la discussió».
- Les oracions passives produeixen un efecte
paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció
verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte
lògic (l’agent). Aquesta equivalència es veu clara si comprovem la
relació entre les oracions passives i la impersonal següents:
La seua simpatia va ser molt apreciada (pels presents). O. Passiva.
La seua simpatia es va apreciar molt. O. Passiva reflexa.
Es va apreciar molt la seua simpatia. O. Impersonal