El nostre institut

dilluns, 1 de desembre del 2025

RECURSOS EXPRESSIUS I TIPOGRÀFICS

 

Respecte a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i per l'altra els tipogràfics. Us poden preguntar un dels dos tipos de recursos o tots dos alhora.


Ací trobeu un enllaç amb les principals figures retòriques que es poden trobar a nivell fonètic, lexicosemàntic i morfosintàctic. També teniu aquesta presentació Genially de la professora Lola Moreno.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç

PROGRAMACIÓ 2a AVALUACIÓ

 

En aquesta segona avaluació ens centrarem en els següents punts del Comentari de text. Recordeu que entra també la matèria que es va veure en la primera avaluació:

 1) Comprensió del text
- Reforçarem la identificació del registre i la varietat geogràfica.
- Reforç de la identificació de recursos expressius o tipogràfics (figures retòriques, signes de pausa, guió, parèntesi, claudàtor, majúscules i minúscules...) presents al text.

- Identificació de les veus del discurs.

- Recursos expressius (figures retòriques) i recursos tipogràfics).


 2) Anàlisi lingüística del text 
- Reforç pronoms febles i pronoms relatius.
- Relacions lèxicosemàntiques

- Oracions coordinades i subordinades adjectives.

 3) Expressió i reflexió crítica 
- Lectura i estudi d'una selecció de poemes de V. A. Estellés i Maria Mercè Marçal i assajos de Joan Fuster.
- Pràctica de reflexions crítiques.

En aquesta avaluació també veurem un dossier de Sociolingüística per conéixer els termes sociolingüístics més importants i que ens seran de gran utilitat a l'hora de comentar i valorar textos que tracten aquesta temàtica. 

Els dossiers de les lectures es troben publicats en Aules i també el de Sociolingüística

dijous, 13 de novembre del 2025

PATRÓ DE REDACCIÓ D'UN COMENTARI DE TEXT

Ací us deixe un enllaç amb un document descarregable que us pot ajudar a l'hora de redactar els comentaris de text. Espere que us siga d'utilitat.

dimecres, 12 de novembre del 2025

dimarts, 4 de novembre del 2025

APUNTS DE LLENGUA

 Aprofitem els materials d'Apunts de Llengua, la plataforma sobre llengua del canal À Punt, per treballar alguns temes que entren a l'examen. Us convide a fer una passejada pels materials que hi ha en aquesta plataforma.

Ací teniu un xicotet vídeo sobre Mercè Rodoreda. 

Repàs dels pronoms febles i els  pronoms EN i HI

Primer vídeo sobre fenòmens de contacte fonètic


dimarts, 21 d’octubre del 2025

VARIACIÓ DIATÒPICA, GEOGRÀFICA O DIALECTAL

 Una característica que forma part de la naturalesa de totes les llengües és la seua realització heterogènia, és a dir, que si n'estudiem qualsevol, observarem que sentim diverses maneres de pronunciar-la, paraules diferents per a referir-se al mateix objecte o al mateix fet, diverses maneres de construir una oració, modismes diferents, etc. Aquesta realitat proporciona una de les matèries d'estudi de la dialectologia: els dialectes diatòpics o geogràfics.Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.


Com cal contestar?

El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta:  la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.

Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
      Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.

Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)

La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.

Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..

valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental

La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.


Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text

Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.

dijous, 16 d’octubre del 2025

MERCÈ`RODOREDA I LA PLAÇA DEL DIAMANT

En aquest vídeo podem repassar les idees més importants respecte a La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.