Una característica que forma part de la naturalesa de totes les
llengües és la seua realització heterogènia, és a dir, que si n'estudiem
qualsevol, observarem que sentim diverses maneres de pronunciar-la,
paraules diferents per a referir-se al mateix objecte o al mateix fet,
diverses maneres de construir una oració, modismes diferents, etc.
Aquesta realitat proporciona una de les matèries d'estudi de la dialectologia: els dialectes diatòpics o geogràfics.Les
diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més
conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència
d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua
manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan
escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua
escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil,
moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més,
en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades
predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot
i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina
àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit.
Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del
primer bloc.
Com cal contestar?
El
registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen
solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del
domini; de fet, una característica dels registres estàndards és
aquesta: la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una
mateixa necessitat.
Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.
Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)
La
modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè
posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la
llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més
difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de
l'un o de l'altre.
Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les
marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements
lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que
pertanyen al .*..
* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental
La
resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o
tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.
Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text
Els
elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de
respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la
localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a
o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català
oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del
present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante
(valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4.
Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les
+hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7.
Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central)
/ forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis
(balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6.
Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les
possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només
d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que
apareixen al final del bloc.
