COMIAT

Estimats alumnes, finalment hem arribat al final del vostre trajecte en el nostre institut. Sembla que fou ahir quan començàreu un curs ple d'esperances i pors, preparant ja les ales per volar lluny i començar cadascú el seu destí. Després de huit mesos d'esforços, treball, disgustos, rises, moments d'angoixa però també d'alegria i compenetració, per fi hem arribat al final. He de comunicar-voss que per a mi és sempre un privilegi i un honor compartir les vostres vides i ser testimoni dels vostres avanços i procés de maduració. Gràcies per deixar-me estar present en eixos moments i tractar-me sempre amb respecte i estima, a vegades com una mestra o una guia, a vegades com una amiga... No us oblidaré mai i sempre tindreu un lloc en el meu cor perquè hi ha moments viscuts amb vosaltres que em fan sentir privilegiada per poder exercir aquesta professió.
Només us desitge bona barca i bon vent per navegar per les proceloses aigües de la vida que ara inicieu. Recordeu per al futur moltes de les experiències que hem compartit en classe: la importància de ser agraïts, trobar allò en què podem servir els altres, compartir i, sobretot, dedicar un xicotet espai en les nostres vides per a la calma i el silenci, per poder retrobar-nos sempre.Espere que la vostra vida estiga plena d'Ítaques, com en el poema de Konstantin Kavafis,  i recordeu que el plaer no es troba en l'arribada a la destinació sinó en el viatge en si. Segurament trobareu tempestes en el vostre viatge vital, però les dificultats us faran créixer i sobretot no us oblideu de RESPIRAR. Recordeu sempre que la respiració calmarà la vostra ment i us connectarà amb la vostra essència. Parafrasejant el famós vers de J.V. Foix que dóna títol al nostre bloc "És quan RESPIRO que hi veig clar". SAT NAM!
Us desitge a tots que passeu un meravellós estiu, ple d'aventures, de viatges, de coneixences i esperances. I també de bicicletes, com en la cançó que us deixe dels Blaumut.