TREBALL PREVIST PER A LA SEGONA AVALUACIÓ I DESGLOSSAMENT DE LA NOTA

 Independentment de la programació que tenim per a la segona avaluació i que ja s'ha publicat en una entrada anterior, volia deixar-vos clar quins elements es tindran en compte en la 2a avaluació:

- Examen comentari: 50% de la nota global

- Examen d'anàlisi lingüística previ a l'examen global de comentari: 20%

- Pregunta sobre la lectura: 10% de la nota global

- Examen tipus test sobre el dossier de sociolingüística: 10% de la nota global

- Presentació oral sobre un poema o un assaig de les lectures obligatòries: 10% de la nota global

MATERIAL PER TREBALLAR AUTÒNOMAMENT ORTOGRAFIA, GRAMÀTICA I EXPRESSIÓ ESCRITA

 Así teniu l'enllaç on apareix la informació sobre els quaderns autocorrectius de Tándem perquè cadascú puga decidir en quina qüestió necessita treballar més. 

També podeu treballar molt material per treballar online en l'últim apartat d'aquest blog, en l"Estudi i aprenentatge de la llengua"

PROGRAMACIÓ 2a AVALUACIÓ

 

En aquesta segona avaluació ens centrarem en els següents punts del Comentari de text. Recordeu que entra també la matèria que es va veure en la primera avaluació:

 1) Comprensió del text
- Reforçarem la identificació del registre i la varietat geogràfica.
- Reforç de la identificació de recursos expressius o tipogràfics (figures retòriques, signes de pausa, guió, parèntesi, claudàtor, majúscules i minúscules...) presents al text.

- Identificació de les veus del discurs.

- Recursos expressius (figures retòriques) i recursos tipogràfics).

 2) Anàlisi lingüística del text 
- Reforç pronoms febles i pronoms relatius.
- Relacions lèxicosemàntiques

- Oracions coordinades i subordinades adjectives.

 3) Expressió i reflexió crítica 
- Lectura i estudi d'una selecció de poemes de V. A. Estellés i assajos de Joan Fuster.
- Pràctica de reflexions crítiques.

En aquesta avaluació també veurem un dossier de Sociolingüística per conéixer els termes sociolingüístics més importants i que ens seran de gran utilitat a l'hora de comentar i valorar textos que tracten aquesta temàtica. 

Els dossiers de les lectures es troben publicats en Aules i també el de Sociolingüística

VARIACIÓ DIAFÀSICA: ELS REGISTRES

Una llengua no és un fet monolític ni independent, sinó que presenta variacions que depenen dels següents factors:

1.         El grup social al qual es pertany (variació diastràtica)

2.         El temps o època en què és usada (variació diacrònica)

3.         El lloc geogràfic on és usada (variació diatòpica). La variació diatòpica estudia els dialectes geogràfics.  La paraula dialecte no s’ha d’entendre de forma pejorativa, ja que és la variació de la llengua i conforma la llengua.

4.         Com s’adapta el parlant a la situació de comunicació  o variació diafàsica, que és la variació que estudia els registres.

El registre (formal / informal):

Els registres depenen de factors com:

-  El tema o assumpte tractat (generalà més espontani / no general à especialitzat, necessita preparació prèvia i domini d’uns coneixements específics (científic, tècnic, filosòfic...). És ací on trobem els llenguatges  ’especialitzats amb un lèxic on solen abundar els cultismes.

-  El canal: oral, escrit o audiovisual.

-  El grau de formalitat  à familiaritat (receptor conegut) o distància (receptor desconegut).

-  El propòsit o finalitat: allò que es vol aconseguir, cada registre tindrà una finalitat primordial.

                    Podem establir  una gradació de registres segons el nivell de formalitat:

                   

+ FORMAL	REGISTRES	+ NORMATIU
	Cientificotècnic
	Juridicoadministratiu
	(literari)
	periodístic i publicitari
	ESTÀNDARD
	col·loquial
- FORMAL	Vulgar	- NORMATIU

                   

ELS REGISTRES FORMALS:

1.              Registre cientificotècnic:

-                 Propi de la docència i la investigació.

-                 Evita períodes llargs i complexos: amb oracions enunciatives, passives i passives reflexes.

-                 Requereix preparació i situacions concretes à  tema específic.

-                 Llenguatge clar, precís, termes monosèmics, tecnicismes (paraules per a un camp o amb un          significat precís), neologismes (paraules noves per a nous significats), símbols universals (1, 2,    3, +, -, %...), signes propis en algunes disciplines (per exemple, l’AFI: ε, ∫, λ ...), fórmules ( H₂O,            m², m³, CO₂...), notacions musicals ( ... ).

2.              Registre juridicoadministratiu:

                   

-                 Propi dels organismes de l’estat  cap als ciutadans (sobretot) i viceversa.

-                 Estil rígid, fraseologia arcaica.

-                 Aforismes, sobretot procedents del dret romà.

-                 Fórmules solemnes que remarquen l’autoritat.

                   

3.              Registre literari:

                   

-                 Com que usa totes les estratègies del llenguatge segons la finalitat, alguns neguen que siga                              un registre, ja que pot  usar-los tots.

-                 Llenguatge polisèmic i ambigu.

4.              Registre estàndard:

-               Neutralitza la variació intrínseca de la llengua; és la llengua comuna, supradialectal; pretén la                      intercomunicació entre tots els parlants.

-                 És la variació superadora de les diferències geogràfiques, socials o generacionals; ara bé, com és                          un model de referència, és necessari que hi haja uns mitjans de comunicació que el                                                   vehiculen.

-                 S’adscriu a un grau mitjà de formalitat.

-                 Com que és el registre dels mitjans de comunicació, és el registre que s’emprarà als textos                         periodístics:

§         Gèneres periodístics:

§     Narratius: notícia, crònica, reportatge.

§     Argumentatius: editorial, article d’opinió, columna, carta al director, crítica.

§     Conversacionals: entrevista.

§     Predictius: meteorològic...

ELS REGISTRES INFORMALS:

5.              Registre col·loquial:

-                 És el més bàsic. Quantitativament és el més usat ja que és el propi de les situacions quotidianes.

-                 Oral, espontani, poc elaborat, subjectivitat...

-                 Empra eufemismes (borratxera, de color, fer de ventre, invident, 3a edat...), *disfemismes  (               nàpia, pàmpols, pernils, melons, pandero, morros...), diminutius i augmentatius (nuet, miqueta,                       animalot...), metàfores i comparacions (estar mal del perol, estar com una cabra,...)                           

-                 Les oracions s’acompanyen de sons i onomatopeies.

-            Disfemismes: es distancien del tabú passant per un procés de ridiculització.

6.              Registre vulgar:

-                 Poc elaborat. Sense eufemismes. Sovint empra la intenció ofensiva o la burla.

                   

              L’argot: En principi el terme es referia al parlar propi dels lladres francesos; hui ha passat a                   significar forma privada de comunicació de grups diferenciats. Per exemple: caló: cales,                               canguelis, xaval, gili ;  argot escolar: mates, profe, catejar, cono...; modes: el prefix super- ...

VARIACIÓ DIATÒPICA, GEOGRÀFICA O DIALECTAL

 Una característica que forma part de la naturalesa de totes les llengües és la seua realització heterogènia, és a dir, que si n'estudiem qualsevol, observarem que sentim diverses maneres de pronunciar-la, paraules diferents per a referir-se al mateix objecte o al mateix fet, diverses maneres de construir una oració, modismes diferents, etc. Aquesta realitat proporciona una de les matèries d'estudi de la dialectologia: els dialectes diatòpics o geogràfics.Les diferents pronúncies d'una mateixa llengua és, sens dubte, el tret més conegut popularment; de fet, moltes vegades podem saber la procedència d'una persona de manera bastant precisa tan sols escoltant la seua manera de parlar o el seu ús d'algunes expressions. Però, què passa quan escrivim? Evidentment, quan passem de la llengua parlada a la llengua escrita, les característiques fonètiques desapareixen; és més difícil, moltes vegades impossible, saber d'on és qui ha escrit un text. A més, en el codi escrit de les llengües de les societats desenvolupades predomina l'ús d'un model estàndard (registre estàndard), que té uns efectes uniformitzadors.
Tot i això en moltes ocasions també és possible arribar a establir de quina àrea del domini lingüístic procedeix l'autor d'un text escrit. Respondre aquesta qüestió és un dels exercicis que val 0,5 punt del primer bloc.


Com cal contestar?

El registre estàndard de la llengua escrita no impedeix que s'utilitzen solucions lingüístiques que són pròpies d'una determinada àrea del domini; de fet, una característica dels registres estàndards és aquesta:  la possibilitat d'utilitzar diferents solucions per a una mateixa necessitat.

Ex. Aniré a ta casa a les sis. / No m'alce mai abans de les huit.
      Aniré a casa teva a les sis. / No em llevo mai abans de les vuit.

Les modalitats geogràfiques que tenen major presència en la llengua escrita són:
* el català central (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el balear (modalitat pròpia de la varietat oriental del català)
* el valencià (modalitat pròpia de la varietat occidental del català)

La modalitat que resulta més fàcil de distingir és la valenciana perquè posseeix moltes marques lingüístiques exclusives molt usades en la llengua escrita. Entre el català central i el balear és bastant més difícil trobar elements lingüístics que ens orienten en la distinció de l'un o de l'altre.

Podem pensar en un model de resposta com els següents:
Les marques lingüístiques del text són pròpies del .*../ Els elements lingüístics del text són propis del .*../ El text presenta elements que pertanyen al .*..

* valencià /modalitat valenciana de la llengua
* d'una varietat oriental / de la variació oriental / del català oriental

La resposta sempre haurà de quedar justificada, és a dir, indicareu dos o tres elements del text que comenteu que us hagen permés contestar.


Marques lingüístiques per a distingir la modalitat geogràfica d'un text

Els elements més útils són els morfosintàctics. Si a l'examen hem de respondre aquesta pregunta, la solució més fàcil i segura és la localització dels següents elements:
1. Possessius femenins de 1a, 2a o 3a persona del singular (i 3a del plural): meva-teva-seva (català oriental) / meua-teua-seua (valencià).
2. 1a persona singular del present d'indicatiu: canto (català central i nord-occidental)- cante (valencià central i sud) - cant (balear i alguerés).
3. Formes verbals en subjuntiu de les tres conjugacions: canti, tinguis (català oriental) / cante, tingues (valencià)
4. Combinació dels pronoms febles CI+CD de 3a persona: CI+CD el/la/els/les +hi (català oriental) / li'l, li la, li'ls, li les (valencià)
5. Article salat (per al balear): el, la, els, les (dialectes peninsulars) / es, sa, es, ses (balear)
6. Desinència verbal 1 p. plural: -em (dialectes peninsulars) / -am (dialecte balear)
7. Imperfet de subjuntiu: forma amb s -cantés, cantessis- (català central) / forma amb r - cantara, cantares (valencià) / cantàs, cantassis (balear).
8. Negació emfàtica amb pas (pròpia del català oriental): No ho sé pas (català oriental) / No ho sé (valencià).
6. Formes lèxiques específiques. Ací no pose exemples perquè les possibilitats són tan grans i canviants que no ens podem fiar només d'aquesta característica. Podeu trobar-ne exemples als vídeos que apareixen al final del bloc.

PROGRAMACIÓ 1a AVALUACIÓ

 

Comprensió del text

1. Ubicació i presentació del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual i àmbits d'ús:  expositius, argumentatius, retòrics.
     3.1. Ens centrarem bàsicament en textos expositius i algun argumentatiu, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia retòrica...
4. Sociolingüística: normativització i normalització. Modalitats normatives geogràfiques i registres.


Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...)
2. Els pronoms febles i l'oració composta.
3. Definicions de paraules del text.

Espressió i reflexió crítica
1. Es treballaran les qüestions relacionades amb la 1a lectura, que serà La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda i una introducció al context històric, polític i cultural de l'època.

2. Es començarà a treballar la producció de textos propis (sobre150 paraules) en què es demostrarà la vostra competència comunicativa i, segons els casos, la vostra capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-vos el text.

FONÈTICA

 Ací teniu l'enllaç per descarregar els apunts sobre fonètica.

COM FER UN BON RESUM

 

Recomanacions per a fer un bon resum.

Consells importants:

- Cal cenyir-se a la informació que hi ha en el text original: es tracta de reproduir aquesta informació, però amb menys paraules; no s'han de fer interpretacions personals sobre el contingut del text.

- Hi ha d'haver totes les idees principals del text original, interpretades correctament respectan l'ordre en el qual apareixen.

- Cal articular i connectar les idees amb mots de lligam (marcadors textuals, connectors) i amb la puntuació adient: el producte final ha de ser un resum, no un esquema. 

- Heu de demostrar capacitat de síntesi; és a dir, respectar al màxim el nombre de paraules demanat per al resum.

- No s'ha d'afegir al resum comentaris o indicacions del tipus: "El text/l’autor/a diu .../ens parla de ... /conclou dient que ... ", ja que aquestes estructures donen lloc a un distanciament del text original.

EL TEMA: LOCALITZACIÓ I ENUNCIACIÓ

 Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com siga necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment.La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta ¿de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple:

  * L’altruisme             * Les reivindicacions laborals      *El desig d'una mort que
  * El colonialisme      * El deler de viure                            conhorte del patiment
  * La Guerra Civil      * La lluita per la llibertat                de viure

La formulació del tema ha d’esser concisa, però no inconcreta. Observa:
            No                                                Sí
   * La discriminació              * La discriminació sexual entre els joves / La dis-
                                                   criminació dels discapacitats
   * L’amor                                * L'amor fraternal / L'amor platònic/ L'amor pas-
                                                   sional

En qualsevol cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples:
La xenofòbia a la Sudàfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle XX.

TIPOLOGIA TEXTUAL: ESTRUCTURA INTERNA DELS TEXTOS

PARTS BÀSIQUES DEL TEXT: Podem deduir que hi ha múltilpes maneres d’organitzar un text. Tot i així, parlarem de cinc tipus d’estructures textuals segons la seua forma:

1. expositiva o explicativa
2. argumentativa
3. narrativa
4. descriptiva
5. conversacional

 1) Els textos expositius o explicatius (llibres de text, enciclopèdies, diccionaris, etc.) pretenen mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre, definir-la. Solen estructurar-se en tres parts:
• Introducció
• Desenvolupament o cos expositiu
• Conclusió

 2) Els textos argumentatius (article d’opinió, columna periodística, editorial d’un diari, cartes al director, etc.) pretenen convéncer o persuadir mitjançant una sèrie de raonaments o arguments. Hi trobem les parts següents:
• Introducció, on es presenta el tema i es capta l’interés del receptor.
• Cos argumentatiu, on es troba la major part dels arguments i contraarguments.
• Conclusió, on s’hi resumeix tot el que s’ha dit i es troba o es reforça la tesi.

Els textos argumentatius `poden seguir diversos esquemes:
• Estructura inductiva (o sintètica): on els raonaments van del general al particular. S’exposen uns fets que condueixen a una conclusió.
• Estructura deductiva (o analitzant): on els raonaments van del particular al general. S’exposa una idea general (tesi) i en deduïm una sèrie de conseqüències.
• Estructura circular (o enquadrada): on es formula la tesi, s’exposen els casos particulars que confirmen la tesi, que es torna a enunciar al final amb possibles matisacions.
Només trobarem tesi en els textos de caràcter argumentatiu.

 3) Els textos narratius (novel.la, conte, còmic, etc.) conten una sèrie de successos, reals o imaginaris, protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. S’explica una història amb una intenció comunicativa: entretenir, informar, argumentar, etc. Poden estructurar-se en les parts següents:
• Situació inicial, introducció o plantejament.
• Desenvolupament de l’acció o nus
• Desenllaç

4) Els textos descriptius (ordenació en l’espai d’un objecte, descripció d’accions, personatges, escenaris…) expliquen les característiques d’alguna cosa o d’alguna persona. És per això, que no apareix com a seqüència dominant, sinó subordinada, inserida en els textos narratius, expositius o argumentatius.

5) Els textos conversacionals (entrevistes, debats, tertúlies,conversa cara a cara, enquestes, diàlegs novel.lístics, etc.) es caracteritzen per la interacció entre dos o més interlocutors, que construeixen el discurs.

BENVINGUDA CURS 2024-2025

 Benvingut, estimat alumnat de segon de batxillerat del curs 2024-2025. Aquest serà el vostre últim curs en aquest centre que us va veure arribar ja fa uns anys com a unes criatures.

Enguany a l'igual que el curs passat el departament de Valencià funcionarà 

 amb llibre de text combinant-lo amb el material de l'assignatura Valencià: llengua i literatura que ja està organitzat en format de bloc i a través d'Aules. Us haureu d'acostumar a consultar-los habitualment i descarregar els materials que s'hi penjaran amb freqüència. També un agrairia gaudir d'una certa retroalimentació de part vostra i que féreu comentaris a les entrades que us semblen interessants.
Respecte al temari, des de la Universitat de València ja se'ns ha avisat que enguany entrarà en nou model de proves EBAU i encara estem esperant que ens convoquen a una reunió per explicar-nos les principals novetats. PACIÈNCIA!!!

Per últim, però no menys important, en cursos passats vam iniciar ja una experiència encaminada a tractar de lidiar amb l'estrés que sol produir-se en aquest curs. Sabeu que el nostre centre té un interés especial pel bienestar psicològic i emocional del nostre alumnat i encetem diferents iniciatives per tal d'conseguir un estudiantat equilibrat a nivell acadèmic, psicològic i emocional. Dedicarem els primers minuts de la classe a treballar tècniques de respiració i relaxació per tal d'aprendre a controlar l'ansietat i milorar la concentració o mobilitzacions per contrarestar la gran quantitat de temps sense moure's. Cada setmana o quinzena us explicaré una tècnica de respiració o relaxació que practicarem durant uns minutets a principi de classe. Us pregue atenció i dedicació, ja que ara tenim 5 minuts menys de classe i no podem perdre'ls fent el babau. Recordeu que és una inversió de temps, no una pèrdua.
No cal dir que aquest tipus d'activitat és absolutament voluntari i qui no vulga participar-hi no caldrà que ho faça, encara que demane el màxim respecte per als companys que sí vulguen fer-ho. Això també ens ensenyarà autodisciplina, respecte pels altres i amor al silenci.

I per finalitzar aquesta presentació visualitzarem el "viatge de l'heroi" segons Joseph Campell. Estigueu molt atents perquè segur que us veureu reflectits al llarg de l'any.

HOMENATGE A LA PLAÇA DEL DIAMANT

Ací us compartisc aquest tema de Las migas retent homenatge a La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

COHESIÓ TEXTUAL: ELS CONNECTORS

 

 Ací teniu un enllaç a un document que explica els elements de cohesió del text.

També teniu aquesta pàgina amb moltíssims connectors i alguns exercicis al final per a practicar.
Exercicis de connectors editable.

RECURSOS EXPRESSIUS I TIPGRÀFICS

 

 Respecte a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i per l'altra els tipogràfics. Us poden preguntar un dels dos tipos de recursos o tots dos alhora.

Ací trobeu un enllaç amb les principals figures retòriques que es poden trobar a nivell fonètic, lexicosemàntic i morfosintàctic. També teniu aquesta presentació Genially de la professora Lola Moreno.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.

LA IMPERSONALITZACIÓ

  La informació que apareix en aquesta entrada sobre la impersonalització prové del manual Text i Gramàtica: teoria i pràctica de la competència discursiva, les autores del qual són Maria Conca, Adela Costa, M.Josep Cuenca i Gemma Lluch, que va ser publicat l'any 1998 a l'editorial Teide. Es tracta d'un manual molt útil per ampliar i practicar les nocions per al comentari que es tracten a classe.

Hi ha molts textos en els quals  no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats  i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia d'allò que diu i respecte a qui ho diu. Llavors parlem de discurs «objectiu», que es caracteritza per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més significatius de textos impersonals els trobem en textos de caràcter científic, especialitzat i divulgatiu. Les fórmules lingüístiques anomenades fórmules d’impersonalització són principalment les següents:

- Les construccions impersonals reflexes, oracions amb un subjecte genèric, que contenen el pronom es com a marca de subjecte indeterminat i apareixen sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de la mala qualitat de la sanitat pública»
- Construccions de subjecte indeterminat corresponent a hom, o amb sintagmes nominals de caràcter genèric com ara la gent, tothom, algú: «Algú podrà dir que les dones són inferiors.»
- Construccions esdevenimentals, que descriuen successos i no accions realitzades per algun subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver-hi, caldre, fer falta: «Hi va haver molta gent en el concert.»
- Construccions amb el verb semblar / parèixer: «Sembla que acabaran demà.»
Interpretació impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del plural o la 2a del singular o plural: «Truquen per telèfon». «M’han enviat els documents». «En anglés no hi ha variació de gènere». «Quan parles d'aquests  coses, t'adones de la ignorància que hi ha respecte al tema». El caràcter indeterminat pot donar-se per ignorància de l’emissor, per indiferència, perquè se’l vol ocultar intencionadament o perquè es vol fer referència a un agent global.
- Algunes construccions d’infinitiu el subjecte semàntic del qual s’interpreta com a genèric: «Parlar tots alhora fa més confusa la discussió».
- Les oracions passives produeixen un efecte paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte lògic (l’agent). Aquesta equivalència es veu clara si comprovem la relació entre les oracions passives i la impersonal següents:
La seua simpatia va ser molt apreciada (pels presents). O. Passiva.
La seua simpatia es va apreciar molt. O. Passiva reflexa.
Es va apreciar molt la seua simpatia. O. Impersonal

LA MODALITZACIÓ

Us pose aquest enllaç des d'on podreu descarragar els apunts sobre modalització.

  LA MODALITZACIÓ by LaTomaca

MATÈRIA PER A LA TERCERA AVALUACIÓ

 En la tercera avaluació allò que s'impartirà serà el següent:
1. Comprensió i anàlisi del text:
- Impersonalització i modalització.

- Dixi

- Cohesió textual (connectors)

2. Anàlisi lingüística
- Sintaxi de les oracions compostes, sobretot subordinades sustantives i adverbials.
- Es repassaran els altres aspectes lingüístics que hem vist durant la 1a i la 2a avaluacions.
- Aprofundiment de les relacions lexicosemàntiques.

3. Expressió i reflexió crítica
- Lectura de l'obra teatral "El verí del teatre" de Rodolf Sirera i realització de les preguntes sobre la lectura
- Dues reflexions crítiques mínim.

MATÈRIA PER A L'EXAMEN DE COMENTARI DE TEXT 2a AVALUACIÓ

 Comprensió del text

1. Ubicació i presentació del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual i àmbits d'ús:  expositius, argumentatius, retòrics (narratius)

4. Reforç de la identificació de recursos expressius o tipogràfics (figures retòriques, signes de pausa, guió, parèntesi, claudàtor, majúscules i minúscules...) presents al text.

5. Modalitats normatives geogràfiques (varietat dialectal) i registres. 

6. Veus del discurs.

Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...)
2. Els pronoms febles i l'oració composta (coordinades i subordinades adjectives)
3. Definicions de paraules del text.

4. Relacions lèxicosemàntiques (sinonímia, antonímia. hiperonímia/homonímia, camp semàntic...)

4. Canvi de l'eix temporal.

Espressió i reflexió crítica
1. Es treballaran les qüestions relacionades amb els dossiers de la segona avaluació que serà una selecció de textos del Llibre de meravelles de V.A. Estellés i de Diccionari per a ociosos de Joan Fuster amb la  introducció al context històric, polític i cultural corresponent de l'època.

2. Producció de textos propis (sobre150 paraules) en què es demostrarà la vostra competència comunicativa i, segons els casos, la vostra capacitat per donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-vos el text.

PATRÓ DE REDACCIÓ D'UN COMENTARI DE TEXT

 Ací us deixe un enllaç amb un document descarregable que us pot ajudar a l'hora de redactar els comentaris de text. Espere que us siga d'utilitat.

LES VEUS DEL DISCURS

  Ací teniu un enllaç per a les veus del discurs. En aquest document s'explica en què consisteix i com identificar-les.

SER JOAN FUSTER

Documental sobre Joan Fuster, un dels dos autors que llegirem en aquest trimestre. Us en recomane el visionat per entendre la seua figura, el seu estil i la contextualització de la seua obra.