El nostre institut
diumenge, 25 de setembre del 2016
FRASE DE LA SETMANA
"No cal confondre mai el coneixement amb la saviesa. El primer ens serveix per guanyar-nos la vida, la saviesa ens ajuda a viure".
RESPIRACIÓ DE LA SETMANA
Aquesta setmana continuarem amb una respiració per una sola fossa
nasal, però en aquest cas taponarem la fossa nasal dreta i inspirarem per l'esquerra i expirarem per la dreta.
Tècnica respiratòria:
1. Taponem la fossa nasal esquerra.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal esquerra.
3.Taponem la fossa nasal esquerra i expirem per la dreta.
Continuem així (intercanviant el taponament de les fosses nasals) durant els cinc minuts de la meditació.
Imatge extreta de http://kundaliniyogagipuzkoa.blogspot.com.es/
Per si algú vol practicar en casa, ací teniu la música del mantra Guru Ram Das Guru, de Snatam Kaur.
Tècnica respiratòria:
1. Taponem la fossa nasal esquerra.
2. Inspirem en quatre temps per la fossa nasal esquerra.
3.Taponem la fossa nasal esquerra i expirem per la dreta.
Continuem així (intercanviant el taponament de les fosses nasals) durant els cinc minuts de la meditació.
Per si algú vol practicar en casa, ací teniu la música del mantra Guru Ram Das Guru, de Snatam Kaur.
FONAMENTS DE LA RESPIRACIÓ O PRANAIAMA
Durant aquest curs no aprendrem només a respirar sinó que practicarem pranaiama, la definició del qual us done ací baix estreta de la Viquipèdia.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).
RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'apréln a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.
Pranaiama o Pranayama (en sànscrit: प्राणायाम prāṇāyāma) són els exercicis respiratoris del ioga que condueixen a la concentració del prana (energia vital continguda en la respiració). Els exercicis de Pranaiama tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos. Pranaiama és una paraula sànscrita que significa "extensió del prāṇa o alè" o "extensió de la força de la vida". La paraula es compon de dues paraules en sànscrit: prana, la força vital o energia vital (en especial la respiració), i ayāma, estendre o prolongar.[1]
La majoria de les persones no respirem de forma correcta. Respirem superficialment com si ens fes por allò que la respiració és capaç de fer. Però la respiració és manà per al nostre cos... Hauríem de respirar de manera profunda i conscient per dotar d'energia i aliment el nostre cos.
Contràriament a l'activitat esportiva, el pranaiama es practica en una atmosfera de relaxació física i mental. La respiració s'efectua sense necessitat de compensar demandas biofísicas, atés que no hi ha activitat física paral·lela. Es tracta d'una activitat respiratòria voluntària i molt conscient, amb profunda dimensió espiritual, que engloba diferents ritmes, modes i freqüències. En aquest procés, la freqüència respiratòria roman baixa (excepte en alguns tipus especials de pranaiama),igual que la freqüència cardíaca i el pols, mentre que augmenta el Volum Variable respiratori, gràcies a la inspiració completa i a una millor utilització de la capacitat respiratòria. La respiració ritmada produeix, al seu torn, un estat de calma i relaxació del sistema nerviós.
Finalment, les tècniques del pranaiama provoquen moviments amplis i intensos dels músculs respiratoris, la qual cosa ocasiona un augments de la capacitat vital (CV).
RESPIRACIÓ COMPLETA
La respiració completa és la unificació de les respiracions abdominal, costal i clavicular,
integrant les tres.
Cada un d'aquests tres tipus insisteix en l'ompliment d'aire en una zona diferent dels pulmons per la qual cosa la respiració completa, combinant els tres tipus, aconsegueix omplir completament els
pulmons d'aire; i, recíprocament, buidar-los de forma total.
A la pràctica, quan s'apréln a combinar les tres respiracions, es practica primer a
posició tombat cap per amunt, col·locant una mà a sobre del ventre i una altra al costat,
sota de l'aixella. Quan es domina, es passa a la pràctica en posició assegut, sense ajuda de les
mans. Amb el temps, aquesta tècnica es torna natural i s'utilitza per a gairebé qualsevol tipus de
respiració en la pràctica del prânâyâma.
En primer lloc cal buidar bé els pulmons amb una profunda espiració.
1.- Inspirar lentament i profundament amb el ventre, deixant entrar l'aire a la zona baixa de
els pulmons a mesura que baixa el diafragma i l'abdomen s'expandeix. Cal
notar com s'eleva la mà dreta recolzada sobre l'abdomen. El ventre no ha de
inflar com una pilota ... ha de ser una inspiració relaxada però amb control de la cintura
abdominal.
Quan la part baixa dels pulmons estiga plena d'aire,
2.- Dilatar les costelles, sense forçar-les, permetent entrar encara més aire als pulmons. Hi ha
que notar, amb la mà esquerra recolzada en les costelles, com se separen aquestes.
Quan les costelles estiguen separades al màxim,
3.- Aixecar les clavícules, sense elevar les espatlles, per fer entrar encara una mica d'aire i
acabar així d'omplir els pulmons. Durant tota la inspiració l'aire ha d'entrar
progressivament, sense sacsejades, de manera continuada.
La expiració s'efectua en sentit invers, sempre lentament, sense brusquedat ni esforç,
buidant 1) primer la part superior dels pulmons, 2) després el pit que es desinfla i, per fi,
3) el ventre que baixa fins que ix l'última resta d'aire.
divendres, 23 de setembre del 2016
dimecres, 21 de setembre del 2016
PROGRAMACIÓ DEL PRIMER TRIMESTRE
Tenint en compte que encara no sabem quina serà l'estructura de l'examen final i no sabem quin tipus de prova haureu de passar finalment, respectarem l'estructura dels exàmens de les PAU dels anys anteriors fins que sabem com serà la prova d'enguany, que no distarà molt de les anteriors.
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics.
3.1. Ens centrarem bàsicament en textos retòrics i narratius, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia explicativa i argumentativa.
4. Finalitat comunicativa i gènere textual .
5. Recursos retòrics i tipogràfics.
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Ús dels pronoms febles
3. Definicions de paraules del text.
Espressió i reflexió crítica
1. Temes de literatura:
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques (estructura interna i externa).
2. Resum.
3. Tipologia textual: expositius, argumentatius, retòrics.
3.1. Ens centrarem bàsicament en textos retòrics i narratius, encara que haurem de començar a reconéixer les característiques de la tipologia explicativa i argumentativa.
4. Finalitat comunicativa i gènere textual .
5. Recursos retòrics i tipogràfics.
Anàlisi lingüística del text
1. Fonètica: qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia (distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics...
2. Ús dels pronoms febles
3. Definicions de paraules del text.
Espressió i reflexió crítica
1. Temes de literatura:
- El modernisme: la poesia,
la novel·la, el teatre.
- El noucentisme: la poesia,
la problemàtica de la novel·la, el teatre.
- Les avantguardes.
2.
Els alumnes hauran de produir al mínim dos textos (entre 150 i 200
paraules) en què es demostrarà la seua competència comunicativai, segons
els casos, la seua capacitat per donar una opinió raonada, per a
reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text.RECURSOS RETÒRICS O EXPRESSIUS
Respecte
a la pregunta de comprensió del text en la qual us pregunten sobre els
recursos expressius i els tipogràfics presents al text, heu de tenir en
compte que consta de dues parts, per una banda els recursos expressius i
per l'altra els tipogràfics.
En aquesta pàgina trobareu una succinta explicació sobre els principals recursos expressius. En aquesta presentació hi ha una descripció més detallada dels recursos expressius.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.
En aquesta pàgina trobareu una succinta explicació sobre els principals recursos expressius. En aquesta presentació hi ha una descripció més detallada dels recursos expressius.
Pel que fa als recursos tipogràfics, heu de tenir en compte que ací es poden comentar el títol, subtítols, notes a peu de pàgina, gràfics... a banda dels tipus de lletra, cometes.. tal i com apareixen en aquest enllaç.
TIPOLOGIA TEXTUAL
Per respondre les preguntes relacionades amb el tipus de text i gèneres textuals podeu accedir a la informació teòrica al final del bloc,en l'apartat Estudi i aprenentatge de la llengua, la segona entrada, anomenada Tipologia textual.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)